Resultats de la cerca

Escriví conjuntament amb Il’ja Arnol’dovič Fajnzil’berg, jueu ucraïnès conegut amb el pseudònim d' Il’ja Il’f Odessa 1897 — 1937 Després de dedicar-se cadascú pel seu cantó a activitats molt diverses, es conegueren a Moscou quan tots dos ja eren escriptors dedicats preferentment a la sàtira en revistes i diaris Llur obra individual pràcticament desaparegué enfront de la popularitat de l’obra en comú Recrearen un gènere ja popular a Rússia i produïren una obra encara molt estimada Dvenadcat’ stul’jev ‘Les dotze cadires’, 1928 és una novella satírica en què, utilitzant el gènere…

Tenia en general un to lleuger i humorístic, a voltes no desproveït d’intenció satírica o sorneguera

Autor d’uns Mimiambs, que es destaquen pel refús del dialecte dòric, tradicional en el mim, i per l’ús del metre coliàmbic, pel to popularista del llenguatge i per la seva intencionalitat satírica

Escriví Kronika wszystkiego świata ‘Crònica del món sencer’, 1551, primera crònica en llengua polonesa, i Komedia Justyna i Konstancjej ‘Comèdia de Justí i Constança’, 1557 Conreà, també, la literatura satírica Sātyry ‘Sàtires’, després del 1586

Portà una vida aventurera lluità al costat de Franco a la Guerra Civil Espanyola i dels aliats a la Segona Guerra Mundial Entre els seus llibres de poemes, de to retòric i intenció satírica, destaca Adamastor 1930, Flowering Reeds 1933 i Talking Bronco 1946

Considerat el primer autor cosmopolita del seu país, la seva obra és eminentment satírica i sarcàstica A una etapa inicial dedicada a la poesia succeïren novelles com De verlossing ‘L’alliberament’, 1921, Kaas ‘Formatge’, 1933, Pensioen ‘El retir’, 1937 i l’autobiografia De leeuwentemmer ‘El domador de lleons’, 1940

Des del periòdic Al-Ṭā'if exposà les seves idees nacionalistes contra les grans potències europees Després de la victòria dels anglesos a Tell Kebīr passà a la clandestinitat Nou anys més tard fundà una revista satírica, Al-Ustāḏ , que fou prohibida És autor d’obres literàries en àrab dialectal

És conegut també com “lo monge de Montaudon”, del nom d’un priorat d’Alvèrnia, que ell governà Després de destacar-se a la cort del Puèi, fou el protegit d’Alfons el Cast Excellí en la cançó realista i satírica, d’inspiració festiva, que fa pensar en la dels goliards

La forma més corrent fou a a8 b4 b8 c4 c8, etc Tingué una gran divulgació en la literatura catalana antiga, sobretot en la poesia narrativa i satírica, i sobrevisqué, a partir del s XVI, utilitzant els versos heptasíllabs al costat dels octosíllabs, fins al s XIX, sobretot en la poesia popular

Les seves nou composicions conservades, pertanyents al trobar clus, segueixen la temàtica moralitzadora i satírica de Marcabrú, marcades pel mateix ressentiment social La poesia amorosa, per contra, és d’una frescor i d’una originalitat notables Cal destacar el sirventès contra Pere d’Alvèrnia, en el qual l’acusa de vanitós i de poeta fictici