Resultats de la cerca

Compongué himnes religiosos d’expressió espontània i intensitat malenconiosa Els seus poemes, inclosos en la seva correspondència o bé memoritzats i posteriorment anotats per la seva serventa, tingueren una gran influència en la lírica gallesa posterior

És el principal representant de l’escola realista iraquiana, autor de La darrera llanterna, Omar Beg, La serventa, El somriure i la primavera, El mur del silenci  1953,  El petit home  1953 i  Els comtes de tardor 1980 També publicà l’assaig Tragèdia de l’art  i dues obres de teatre,  Els missatgers de la Humanitat  1946 i  La fusta i el vellut  1980 La seva collecció “Našīd al-arḍ” ‘L’himne de la terra’, 1954 fou considerada subversiva durant els últims temps de la monarquia haiximita i motivà que hagués d’abandonar el seu càrrec de magistrat

Emigrà al Canadà el 1955 i estudià literatura a la Universitat de Toronto S’inicià com a periodista i, parallelament, començà a construir la seva obra literàriaTota la seva obra parteix de la problemàtica de la raça i la immigració del seu poble al Canadà, preocupacions que canalitza en una prosa joyciana Les seves dues primeres novelles, The Survivors of the Crossing 1964 i Among Thistles and Thorns 1965 són gairebé autobiogràfiques La mateixa preocupació es palesa en la trilogia de Toronto, composta per The Meeting Point 1967, The Storm of Fortune 1973 i The Bigger Light 1975 Posteriorment…

Fill d’un serf de la gleva, quedà orfe de pare i mare a onze anys i serví el seu amo, Engelgardt, que l’envià a estudiar pintura a Peterburg, alhora que feia estudis humanístics El 1838 fou afranquit, amb l’ajut de diversos intellectuals russos El 1840 publicà el primer recull de versos Kobzar ‘El tocador de kobza ', i poc després el poema Hajdamaki ‘Els haidamaks’, on descriu la situació d’injustícia social i política d’Ucraïna existència de l’esclavitud, ambicions territorials de Polònia i de Rússia, etc La història de la seva terra es reflecteix també a Hamalija 1842, Son ‘El son’, 1844,…

2018, l’any sense Nobel Setanta-cinc anys després, l’Acadèmia sueca va tornar a deixar-nos sense premi Nobel de literatura, i aquest cop no va tenir tota una Segona Guerra Mundial com a excusa De fet, les raons van ser força més vergonyoses Arran d’un article al diari Dagens Nyheter , en què es deia que el fotògraf francès Jean-Claude Arnault, marit de l’acadèmica Katarina Frostenson, havia agredit sexualment durant els darrers vint anys almenys divuit dones, incloent-hi dues violacions, el club cultural més famós d’Europa va entrar en fallida Pel que sembla, Arnault va cometre diverses d’…