Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
cantilena
Literatura
Música
Part superior d’una composició coral o la part que en constituïa la melodia principal.
Abū-l-Walīd al-Šaqundī
Literatura
Escriptor àrab andalusí.
És autor de la Risāla fī faḍl al-Andalus ‘Elogi de l’islam andalusí’, on pretén de posar en relleu la qualitat superior de la poesia andalusina enfront de la dels almohades
narració
Literatura
Creació literària en prosa d’una llargària superior a la del conte i inferior a la de la novel·la.
Gavrila Romanovič Deržavin
Literatura
Poeta rus.
Es dedicà a la carrera militar i a la política que abandonà el 1803 La superposició que féu de l’oda i la sàtira produí la reunificació d’allò que havia estat considerat com a gèneres “superior” i “inferior” Són obres seves Starina i novizna ‘El vell i el nou’, 1773, Oda k Felica 1782, dedicada a Caterina II, Bog ‘Déu’, 1784 i Vodopad ‘Cascada’, 1791-94
Agustí Torres
Literatura
Cristianisme
Literat i eclesiàstic.
Fou catedràtic de retòrica de Cervera des del 1805 Durant la guerra del Francès fou redactor de la Gaceta de la Junta Superior de Catalunya el 1814 obtingué una canongia a Vic El 1821 fou vocal suplent a les corts del Trienni Liberal Amb la restauració de l’absolutisme criticà els liberals en sermons i escrits i fou redactor del diari reialista de Vic Publicà en castellà sermons i versos de circumstàncies Traduí al llatí el Diseño de la Iglesia militante de Fèlix Amat
Herman Teirlinck
Literatura
Escriptor flamenc.
Director de l’Institut Nacional d’Arquitectura i Arts Decoratives de Brusselles i fundador de l’Institut Superior d’Art Dramàtic que avui porta el seu nom Fou conseller privat artístic i científic dels reis AlbertI i Leopold III Com a director d’escena, elaborà experiments avantguardistes d’una gran importància per al teatre flamenc Cal destacar, en el teatre, De vertraagde film ‘La pellícula retardada’, 1922 i De man zonder lijf ‘L’home sense cos’, 1925, i les novelles Maria Speermalie 1940 i Het gevecht met de engel ‘El combat amb l’àngel’, 1952
Feofan Prokopovič
Literatura
Cristianisme
Teòleg i escriptor ucraïnès.
Ortodox, es féu catòlic, però tornà a l’ortodòxia 1701 i esdevingué superior de la Pečerska Lavra , a Kíev Bisbe 1708 i metropolita de Novgorod 1720, fou el braç dret de la reforma de Pere el Gran elaborà el Reglament eclesiàstic 1721 pel qual el patriarcat era substituït pel sínode, com a òrgan d’administració subjecte al tsar Com a teòleg, revalorà el ric patrimoni dels pares grecs i l’enriquí amb l’aportació occidental, sobretot protestant És considerat el pare de la teologia sistemàtica russa Escriví un curs de Poètica
Pelegrí de Mataró
Literatura
Periodisme
Cristianisme
Missioner caputxí, escriptor ascètic i periodista.
Ingressà a l’orde caputxí el 1894 Fou predicador molt popular i divulgador de vides de sants i de la Mare de Déu, sobre els quals escriví prop de vint llibres i opuscles en 1905-26, la meitat en català El 1922 fou tramès a les missions d’Amèrica Central, i a Costa Rica organitzà concursos literaris de rang nacional El 1928 tornà a Barcelona, on es féu càrrec de l’editorial Franciscana El 1936 retornà a Costa Rica i a Managua, on fou superior del convent de Cartago i de la residència San Sebastián de Managua
José Eustasio Rivera
Literatura
Escriptor colombià.
Mestre a l’Escola Normal Superior de Bogotà, fou inspector d’ensenyament a Tolima Doctor en dret, fou diputat i figurà en les delegacions colombianes que anaren a Mèxic 1921, al Perú 1924 i a Cuba 1928 Morí en plena joventut, de resultes d’una hemiplegia S'inicià com a poeta modernista de tendència parnassiana els seus sonets Tierra de promisión 1921 constitueixen un monument a la natura colombiana Fou autor d’una única però gran novella, La Vorágine 1924, fresc de la selva amazònica de ressonàncies èpiques, que tingué una gran influència en la novella llatinoamericana posterior
Adrià Miró i Garcia
Literatura
Escriptor en castellà.
Estudià filosofia i lletres a les universitats de València, Madrid i Múrcia i s’hi especialitzà en filologia romànica Anà a París, on treballà a l’Institut Pierrefitte i a l’Escola Nacional Superior d’Arts i Oficis com a professor Gran part dels seus treballs, d’història i d’art, són dedicats a diversos aspectes de la seva ciutat nadiua Gonzalo Cantó su vida, su teatro, su poesía 1967, Glosario de arte i artistas alcoyanos 1967, El humanista Andrés Sempere 1968, Autorretrato 1970, Escritores de Alcoy 1973, El combate político de Juan Botella y Asensi 1981 i Amando Blanquer en su…