Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Alexandre Vinet
Historiografia
Literatura
Cristianisme
Teòleg i historiador de la literatura suís.
Ensenyà teologia i literatura francesa a Lausana fins el 1846 Treballà activament per una església independent i defensà per damunt de tot la llibertat de consciència En aquest sentit, és fonamental el seu Essai sur la manifestation des convictions religieuses et sur la séparation de l’Église et de l’État 1842 Cal destacar, a més, La liberté des cultes 1826, Études sur Pascal 1848 i diversos volums sobre història de la literatura francesa, des del s XVII fins al XIX
Francesc Cambouliu
Historiografia
Literatura
Historiador de la literatura.
Fou professor de literatures clàssiques a les universitats d’Estrasburg 1859-62 i Montpeller 1862-69 Publicà diversos treballs sobre literatura grega, civilització cèltica i diferents llengües i literatures romàniques medievals entre d’altres, Renaissance de la poésie provençale à Toulouse au XIVe siècle , 1861 Romans Elégie sur l’emprisonnement du prince de Viene , 1862 Escriví tres novelles en francès A l’ Essai sur l’histoire de la littérature catalane 1857, reedició ampliada el 1858 traducció catalana parcial el 1869 i completa el 1910, planteja l’existència d’un…
,
Marta Brunet
Literatura
Novel·lista xilena, de pare català i mare asturiana.
Fou periodista i seguí la carrera diplomàtica Escriví les novelles Montaña adentro 1923, de tema rural, Humo hacia el sur 1946 i María Nadie 1957, i els contes Raíz del sueño 1949
Carl Victor von Bonstetten
Literatura
Escriptor suís.
Deixà d’escriure en alemany el 1803, i sota la influència de Madame de Stäel publicà Voyage sur la scène des six derniers livres de l’"Enéide” 1804, L’homme du Midi et l’homme du Nord 1824, etc
Lluís Chauvet
Literatura
Periodisme
Escriptor i periodista.
Fill d’Horaci Chauvet Redactor de “Le Figaro” de París Publicà dues novelles Furieusement tendre 1949 i L’air sur la quatrième corde 1953, a més d’un assaig sobre el cinema, Le porteplume et la caméra , i una història del cinema
Victoria Ocampo
Literatura
Escriptora argentina.
Collaboradora de la Revista de Occidente i directora de Sur i també de l’editorial del mateix nom, difongué a l’Argentina els corrents literaris europeus Són obres seves De Francesca a Beatrice 1924, Testimonios , en tres volums 1935, 1942 i 1946, La mujer y su expresión 1936, Domingos de Hyde Park i Virginia Woolf 1954
María Luisa Bombal
Literatura
Escriptora xilena.
Llicenciada en literatura francesa per la Sorbona Residí uns anys a l’Argentina on collaborà a la revista “Sur” i als EUA Ha escrit les novelles La última niebla 1935 i La amortajada 1938, que representaren una ruptura amb la tendència del criollisme imperant en la literatura xilena, i els contes Las islas nuevas 1939, La maja y el ruiseñor 1960, etc
Manuel Rojas
Literatura
Escriptor xilè.
Molt poc influït per autors llatinoamericans, fora de Quiroga, hi pesa en canvi l’influx d’Hemingway i Faulkner Es destaquen els rec culls de contes Hombres del Sur 1926 i El bonete maulino 1943 i les novelles Lanchas en la bahía 1932 i la trilogia formada per Hijo de ladrón 1951, Sombras contra el muro 1954 i Mejor que el vino 1958
Marie-Laure de Noailles
Pintura
Literatura
Escriptora i pintora.
Vescomtessa de Noailles Publicà diversos llibres Dix ans sur terre , 1936 i reculls de poemes La viole d’amour El 1945 començà a pintar natures mortes, figures i retrats, féu litografies i conreà l’escenografia Dugué a terme també una important tasca de mecenatge pagà els films L’âge d’or de Buñuel i Le sang du poète de Cocteau i protegí Salvador Dalí i Francis Poulenc, entre altres
Jack Kerouac
Literatura
Escriptor nord-americà.
De pares quebequesos, el seu nom de naixement era Jean Louis Kirouac La seva llengua d’infantesa fou el joual , un dialecte francès del Quebec i no aprengué l’anglès fins cap als sis anys En la seva joventut destacà per les qualitats atlètiques, gràcies a les quals obtingué una beca per a la Universitat de Columbia Un accident posà fi a la seva carrera esportiva Es traslladà aleshores a Nova York, on portà una vida bohèmia i entrà en contacte amb els escriptors que més endavant serien com ell mateix capdavanters del moviment literari beat , entre els quals Allen Ginsberg i William Burroughs…