Resultats de la cerca

Per extensió hom designa a vegades així el vers en llengua romànica que té l’accent en la tercera síllaba precedida de dues àtones o feblement accentuades

Publicà una Onomatographia sobre la Vulgata i un compendi de teologia positiva en quatre volums Hierologia Lió 1615

Començà polemitzant amb el felibritge, amb el qual es comprometé més tard La seva obra aconseguí audiència popular Escriví Vida d’una gorrina 1842

Deixeble de Sully-André Peyre, publicà poemes d’un fort lirisme a la revista Marsyas , que foren recollits més tard en el volum Se sobra un pauc de ieu 1966 Escriví també per al teatre

Participà en el Modernisme i fou més tard teoritzador de l’ultraisme Entre les seves novelles destaquen El pobre Baby 1915, El eterno milagro 1918 i La huelga de los poetas 1921, i entre els seus treballs crítics, La nueva literatura 1917-27

Simbolista i, més tard, avantguardista, no abandonà mai l’expressió senzilla i la temàtica quotidiana En poesia escriví Província 1933, Cancioneiro do Ausente 1943, Entre Mar e Rio 1952, i en prosa, O Crime do Estudiante Baptista 1922 i Baianinha e Outras Mulheres 1927

Residí des de molt jove a Madrid milità de primer en el partit carlí Més tard dirigí “La Unión Católica” i fou diputat a corts Entre altres obres publicà El liberalismo 1883, Sobre el regionalismo 1899 i Del desastre nacional y sus causas 1899

Cofundador de la revista Cosmópolis 1894, conreà sobretot el conte i la novella d’ambient crioll inicialment bucòlic, derivà més tard cap a un realisme del tipus d’ÉZola De les seves novelles cal destacar En este país 1916 i La casa de las cuatro pencas 1937

Abandonà l’exercici de la medicina per la literatura més tard fou diplomàtic Influït per Danilevskij Rússia i Europa , propugnà per a Rússia un messianisme bizantí polític, social i religiós a L’Orient Rússia i els eslaus 1885-86 Es retirà al monestir de Sant Sergi, a Zagorsk

Durant la intervenció nord-americana fou president del Partido Liberal, i més tard vicepresident de la república 1909-13 Fundador del Partido Popular, arribà a la presidència el 1921 Durant la dictadura de Machado formà part de l’oposició Escriví, entre altres treballs, Cuba autonómica 1889 i Lexicografía antillana 1914