Resultats de la cerca

Les seves fronteres amb la faula són més aviat confuses, però, en general, l’apòleg sol formar part d’un conjunt més vast i tendeix a tenir un valor més demostratiu que pròpiament narratiu

Fou fet presoner en la batalla d’Alcazarquivir La seva poesia, recollida a Várias rimas ao Bom Jesus 1594, Rimas várias Flores do Lima 1596 i O Lima 1596, segueix les formes renaixentistes i tendeix a l’espiritualisme Destacà com a poeta bucòlic

Deixeble de Bigot i felibre, acompanyà Mistral a les festes catalanoprovençals celebrades a Barcelona el 1867 La seva obra, molt abundosa, tendeix a ésser popular, alhora que manifesta un to de goig que dissimula, a penes, una sensibilitat afectada per desgràcies familiars Entre els seus millors reculls, cal citar La rampelada 1868, La jarjalhada 1879 i Li cauquilhas d’un romieu 1894

Es formà a l’estranger, i fou un dels fundadors del grup literari Kuznica ‘La forja’ El tema central de la seva obra és l’exaltació de les fàbriques, de la lluita de classes i dels treballadors, i tendeix a l’hiperbolisme de Majakovskij Mona Lisa 1918, Zavod vesennij ‘Fàbrica primaveral’, 1919, Železnyje cvety ‘Flors de ferro’, 1919, Elektrifikacija ‘Electrificació’, 1922, Černaja pena ‘Escuma negra’, 1921 i K sorevnovaniju ‘A l’emulació’, 1930

Aquesta paraula sol anar tot sovint acompanyada de diverses determinacions poeta líric, poeta èpic, poeta satíric, poeta romàntic que indiquen el gènere o l’escola que caracteritzen l’essencial de l’estil de cada autor S'oposa a versificador, que designa l’habilitat tècnica mentre que el mot poeta tendeix a incloure en el seu significat, ultra la creació absoluta poeta , de ποιητἠς, vol dir ‘creador’, la possessió de la força del sentiment i la robustesa de la fantasia

El 1920 es retirà de la vida política i es dedicà a l’art Residí a Buenos Aires 1921-25 i a París 1926-36, on formà part de l’escola de París Les seves pintures tenen influència de les nabís, a causa de la seva amistat amb P Bonnard Els seus colors són molt brillants, i hom hi troba la influència d’H Anglada i Camarasa La composició de les seves teles tendeix a l’horitzontalitat Fou pintor de temes populars del seu país, com Duel a la pampa i Dansa criolla

Professor de química i investigador d’història de les ciències Conrea un sentit còsmic de l’art poètic, al qual no són aliens ni la ironia ni el rigor científic Tanmateix mostra una certa preferència per formes populars La seva poesia tradueix un desesper trist davant del món actual, que condiciona una situació d’incomunicabilitat i consegüent solitud de l’home Assolint sovint un lirisme ingenu i emotiu, la seva poesia tendeix al compromís social Cal destacar-ne les obres Movimento perpétuo 1956, Teatro do mundo 1958, Máquina de Fogo 1961, Poema para Galileu 1964, Linhas de Força…

El 1910 ingressà a l’Escola Normal de Barcelona, on es graduà a 19 anys Estudià piano al Conservatori del Liceu i a l’Escola Municipal de Música, on fou alumna de Robert Goberna, Joan Suñé i Sintes, Francesc Pujol i Cristòfor Taltabull Posteriorment cursà el batxillerat i la carrera de filosofia i lletres, que acabà el 1927, com a alumna lliure Detingué una càtedra de literatura francesa en un institut d’ensenyament mitjà, i impartí classes de música Participà en les campanyes de recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, impulsades per Rafael Patxot i l’Orfeó Català, primerament…

Feminització de l’occità rim, significà tradicionalment vers i composició rimada Limitada a l’accepció moderna té precedents en certs recursos de la poesia clàssica llatina i ja apareix en himnes cristians del s VIII i en les primeres manifestacions de la poesia romànica Segons el grau de coincidència dels fonemes en els mots afectats, a partir de la darrera vocal accentuada, la rima pot ésser consonant, si aquesta coincidència és perfecta, i assonant, si només es produeix en les vocals la coincidència ha d’ésser necessàriament fonètica, no pas gràfica La consonància ha exigit l’aplicació de…

Fill de Josep Maria Folch i Torres , estudià dret, però professionalment es decantà pel món editorial, i després d’acabar la carrera s’incorporà a l’editorial Josep Janés Al final dels anys quaranta, durant la convalescència d’una tuberculosi, escriví El primer plet , la primera de la vintena de comèdies bonhomioses de la sèrie Teatre per a tothom , concebuda sobretot per al teatre d’aficionats, juvenil, de costums o d’humor Un vailet entre dos reis , 1951, premi Ciutat de Sabadell Aquesta petita cosa , 1954, premi de teatre Ciutat de Barcelona  Dues hores , 1958 La pista , 1967…