Resultats de la cerca

Des del 1944 dirigí la revista humorística “La Codorniz” La seva producció novellística s’inclou dins una comicitat fàcil i intranscendent que, malgrat tot, assoleix sovint un consistent caire crític És autor, entre nombrosíssims títols, de La gallina de los huevos de plomo 1950, Mundo, demonio y pescado 1964, Cuéntaselo a tu tía 1969, Réquiem por una furcia 1970 i Tierra cachonda 1977

Des d’infant treballà a la possessió de sa Real, d’on li vingué el nom de Tià de sa Real , amb què és conegut Es féu famós com a glosador i pels dots d’endeví que li eren atribuïts, els quals li ocasionaren algun conflicte amb la inquisició Entre altres obres, escriví una Descripció de la temporada de l’any 1744 i sigüents fins a 1750 1846, diversos entremesos —entre els quals l' Entremès de mosson Pitja — i comèdies religioses

Sabater i fonedor d’ofici, entre el 1908 i el 1915 collaborà en les publicacions  El Obrero Balear , Es Puput i Sa Llonja Després de residir a Buenos Aires i a Barcelona 1915-17, fundà i dirigí el setmanari Foc i Fum 1918-36, de to satíric, anticaciquista i anticlerical Excomunicat el 1918, la seva animadversió a Joan March el portà a enfrontar-s’hi en un plet que, en perdre’l, l’obligà a marxar a Barcelona 1919 Fruit d’aquest exili foren unes Memòries d’un desterrat en vers Escriví una gran quantitat de monòlegs i diàlegs anticlericals i de to esquerrà i de llenguatge gruixut i còmic, de…

Fill d’emigrants judeorussos a Palestina que es destacaren en el moviment sionista, el 1948 s’incorporà a l’organització paramilitar Palmach Ferit greument en els combats que precediren la fundació d’Israel, fou traslladat a Nova York per ser guarit i hi visqué durant deu anys L’any 1960 publicà la seva primer novella, Ha-Yored Lemala ‘L’ermità de la muntanya’, basada en aquesta experiència Manifestà sempre una acusada belligerància contra la influència del judaisme en l’Estat d’Israel, i el 2011 aconseguí que un jutjat canviés el seu estatut legal com a “jueu de nacionalitat però no de…

El 1830 Costa Rica inicià la seva tasca d’impremta La seva literatura tingué un període de Romanticisme tardà, un Modernisme epigonal i l’avantguardisme durant la primera meitat del s XX Poetes, novellistes i dramaturgs giraren entre el costumisme i un cosmopolitisme exacerbat Al s XIX sobresortiren els prosistes Pío Víquez 1848-99, Manuel Argüello Mora 1845-1902 i Juan Garita 1859-1914 Les obres de Jenaro Cardona 1863-1930 o Roberto Brenes Mesén 1874-1947 significaren el final del moviment iniciat per Rubén Darío El s XX arribà amb una palesa herència d’anacronisme Carmen Lyra 1888-1951…

Estudià el batxillerat a la seva vila nadiua i filosofia i lletres a Madrid Preparà diverses oposicions i finalment guanyà la càtedra de grec a la Universitat de Salamanca 1891, d’on fou rector molts anys Visità Barcelona ja el 1889 amb motiu de l’Exposició Universal Aviat collaborà en diversos diaris castellans barcelonins i en alguna revista àcrata, com Ciencia Social Féu amistat sobretot amb Pere Coromines i Jaume Brossa i després amb Joan Maragall Inconformista i debellador de persones, institucions i règims, fou confinat a Fuerteventura 1924 per la Dictadura de Primo de Rivera Al cap d’…

Estudià lletres a la Universitat de San Marcos de Lima, i es doctorà a la Complutense de Madrid el 1958, on més d’una dècada més tard 1971, obtingué el doctorat en filosofia i lletres Es donà a conèixer amb el llibre de contes Los jefes 1958, premi Leopoldo Alas A partir del 1960 visqué a París, on començà a escriure regularment Dos anys més tard obtingué el premi Biblioteca Breve de l’editorial Seix i Barral A través del seu editor, Carles Barral, entrà en contacte amb l’agent literària Carme Balcells , que contribuí de manera decisiva a la difusió de la seva obra Convertit en un dels…

Vida i obra No consta amb certesa el lloc de naixença Un document inèdit medieval ~1400, exhumat per John F Benton, de Passadena Califòrnia, el fa nascut a Villanueva de Jiloca, prop de Daroca Aragó Probablement emparentat amb el franciscà Bernat de Vilanova, hauria anat a viure de jove a la diòcesi de València, i allà habità la seva filla Maria, monja dominicana La seva muller, Agnès Blasi, de Montpeller, era tia dels metges Ermengol i Joan Blasi Estudià medicina i lletres a l’Studium de Montpeller i el 1260 s’hi graduà de mestre en medicina Si certament ell fos l’autor del gran tractat…