Resultats de la cerca

Amb Maquiavel representa el nivell més alt de la meditació política i la historiografia del Renaixement italià Les seves obres polítiques fonamentals són Del reggimento di Firenze 1524, Considerazioni sui discorsi di Machiavelli i Ricordi politici e civili La seva obra més important és la Storia d’Italia , que tracta dels esdeveniments de la península des de la mort de Llorenç el Magnífic 1492 fins a la mort del papa Climent VII 1534 Altres obres seves són, encara, Le cose fiorentine i Le storie fiorentine Ambaixador de Florència davant de Ferran el Catòlic 1512-14, escriví unes Relazione…

Imità els occitans i seguí els temes de la lírica siciliana És citat per Dant com un dels predecessors del stil novo

Amb altres poetes introduí a la Toscana l’escola poètica siciliana, a més de seguir els postulats de la poesia provençal Autor de poemes amorosos i polítics, escriví lletres de contingut moral, que representen una temptativa de fundar una prosa literària

Visquè a Nàpols 1450-75, a Florència 1475-78 i a Roma 1483-91 És autor de dos poemes, Rerum naturalium 1469, 1475, de diversos escrits astròlogics, un dels quals, De rebus coelestibus , dedicat a Ferran II de Catalunya-Aragó i publicat el 1526, d’un Chronicon del 903 al 1458 i d’una història dels reis de Nàpols i de Sicília

Religiós mínim Filipista, fou confinat a Campos Mallorca pel govern de Carles III Després del triomf de Felip V ocupà els càrrecs de provincial, visitador general, a la Toscana, a Nàpols i a Sicília, i general del seu orde el 1716 Fou nomenat bisbe de Jaca el 1721 Escriví El angélico doctor santo Tomás de Aquino 1702, a més d’altres obres en llatí

Franciscà observant, autor de diverses obres pietoses d’espiritualitat franciscana en llatí i en sard, molt castellanitzat 1638 Es féu famós per l’obra Annales Sardiniae Florència 1639, en dos volums, que donà lloc a una llarga polèmica pública amb l’autor Defensà que Sardenya pertanyia al duc de Toscana i no al Casal de Barcelona La segona part fou refeta totalment i publicada el 1645

Els orígens i el "dolce stil novo" Els seus primers testimonis “en vulgar” es palesen ja al principi del segle XI, bé que tenen, fins al segle XIII, un paper modest A diferència d’altres llengües de la Romània, l’italià “vulgar” estigué situat en un segon terme, davant una tradició llatina fortament consolidada que tingué, durant els segles XI i XII, un període d’esplendor Pere Damià, sant Anselm i Pere Llombard Al segle XIII el gran desenvolupament del poder de les ciutats féu d’Itàlia el lloc on convergiren i es fusionaren les diverses experiències culturals europees l’especulació teològico…