Resultats de la cerca

Durant 15 anys dirigí colònies de reeducació de joves Dedicà els seus últims anys a escriure Pedagogičeskaja poema ‘Poema pedagògic’, 1933-35, Kniga dlja roditelej ‘Llibre per als pares’, 1937, Flagi na bašnjakh ‘Banderes sobre les torres’, 1938 És autor de narracions curtes, assaigs de crítica literària i articles diversos Propugna la collectivitat, nucli reduït de la societat on els joves han d’aprendre a relacionar-se entre ells, i el treball, procés mitjançant el qual l’home transforma la natura cadascú aporta els seus valors personals a la collectivitat i els comparteix la collectivitat…

El tema central de la seva creació és el treball com a contingut de l’existència de l’home Zizn’ Berežkova ‘La vida de Berežkov’, 1956

Autor de Vosstanije ‘La insurrecció’, 1919, Utro ‘El matí’, 1921 i Veter ‘El vent’, 1925, cultivà temes inspirats en la guerra civil i en els problemes del treball a la nova societat

Conreà el teatre Princese Gundega un karalis Brusubārda ‘La princesa Gundega i el rei Brusubārda’, 1912, la narració inspirada en el folklore del seu país Dievs, daba, darbs ‘Déu, natura, treball’, 1927, Skarbos vējos ‘Aspres vents’, 1930, etc

Després dels estudis secundaris treballà com a minaire i tipògraf La seva obra palesa una decidida orientació proletària, exposada en un to optimista en reculls com Rabota i l’ubov’ ‘Treball i amor’, 1932 i Strogaja l’ubov' ‘Amor sever’, 1956

Els seus temes principals són la pàtria, el món modern, el treball i la creació, l’amor i la inspiració Ha publicat Golos ‘Veu’, 1970, Slog ‘Síllaba’, 1973, Dve zari ‘Dues matinades’, 1978 i Ten jabloni ‘L’ombra del pomer’, 1979 També ha traduït poesia de literatures orientals de l’antiga URSS

La seva obra, pràcticament inèdita en vida del poeta, fou recollida i publicada el 1887 amb el títol d' O Livro de Cesário Verde Pretén de donar expressió lírica a la realitat quotidiana, en un treball que ell mateix qualifica de “tècnic” La seva descripció de la vida urbana de Lisboa conté elements de denúncia social Alliberat de la retòrica romàntica, inicià la poesia contemporània portuguesa en la lírica de Baudelaire

Exponent del “realisme crític” rus, és un dels primers escriptors realistes marxistes que exposa obertament la vida del treball a Rússia Dels seus contes es destaquen Gorod v stepi ‘La ciutat en l’estepa’, 1912 i Železnyj potok ‘El torrent de ferro’, 1924 Collaborà amb MGor'kij en la creació de la Unió d’Escriptors de l’URSS, i és considerat com un dels clàssics del realisme socialista

Demòcrata revolucionari, dirigí el periòdic Russkoje Slovo Abans de l’empresonament a Petropavlovsk 1861, tenia idees moderades que anà radicalitzant Tractà el tema del socialisme en els Očerki po istorii truda ‘Articles sobre la història del treball’, 1863 i a Posmotrim ‘Ja ho veurem', 1865, on considerava, però, la revolució irrealitzable Les seves idees estètiques, polítiques i socials, bé que amb certs errors, influïren notablement sobre la intellectualitat de l’època Morí ofegat

Fou molt conegut per les seves novelles polítiques, assaigs i memòries, on analitzà i criticà el sistema polític soviètic En destaca el llibre Un mort a part Empresonament en un camp de treball soviètic durant la Segona Guerra Mundial , sobre la seva experiència personal també es poden esmentar les narracions L’illa 1960, La torre 1960 i La segona vinguda 1963 Treballà per a Radio Free Europe i cofundà Kultura , revista cultural i política independent