Resultats de la cerca

Considerada la més alta expressió literària, hom n'aprèn els cànons —unes tretze espècies amb mètrica, nombre de versos i melodia diferents— a les escoles tradicionals

Nebot d’Enni, freqüentà el cercle d’Escipió Emilià De la seva obra resten els títols de tretze tragèdies en fragments que, agrupats, constitueixen uns 400 versos Escriví també una fabula praetexta També exercí de pintor i executà els frescs del temple consagrat a Hèrcules, al fòrum Boari de Roma

Autor de moltes obres de contingut mitològic i erudit en versos polítics, excellí com a exegeta d’obres i d’autors clàssics la Ilíada , Hesíode, Aristòfanes, Licofront, etc i, sobretot, com a colleccionista de notícies sobre l’antiguitat En aquest sentit, la seva obra més important és el Llibre de les històries , o les Khilíades , conjunt de tretze llibres cadascun dels quals conté mil versos de χιλίας, ‘miler’, que constitueixen una mescla heterogènia de temes literaris, històrics, mitològics i arqueològics

És autor de diverses poesies breus, algunes de les quals influïdes per Ausiàs Marc, i d’un extens Conhort , d’intenció misògina, datable d’entre el 1425 i el 1458, en el qual inclou fragments d’obres de tretze poetes contra les dones entre altres, de Jordi de Sant Jordi, Bernat de Palaol, Bernat de Ventadorn i Ausiàs Marc Segurament es tracta de la mateixa persona que adreçà, el 1448, una lletra al governador del Regne de València Joan Roís de Corella que cal no confondre amb l’escriptor del mateix nom Més difícil és la seva identificació amb un altre Francesc Ferrer autor d’un Romanç de l’…

El 1908 emigrà a París per raons polítiques hi escriví Stikhi ‘Versos’, 1910 Participà en la revolució del 1917 i durant la guerra d’Espanya fou corresponsal de guerra Lluitador per la pau i la democràcia, fou criticat al seu país per les seves obres polèmiques No obstant la seva extensa obra testimonial de la realitat soviètica i mundial, plasmada en relats, novelles i articles periodístics, és principalment un poeta Neobyčajnyje pokhoždenija Khulio Khurenito ‘Les extraordinàries aventures de Julio Jurenito’, 1922 Trest D E ili Istorija gibeli Jevropy ‘El trust DE o la Història…

Pertanyent a la família d’artistes Masriera , dirigí el taller patern d’argenteria des del 1885  Després que, del 1885 al 1896, pertanyès a la companyia de Jesús, on adquirí una sòlida cultura humanística i un bon domini de diverses llengües, es llicencià en filosofia i lletres 1899 a la Universitat de Barcelona i fou successivament catedràtic de llengua i literatura a l’institut de Ciudad Real 1908 i de psicologia, lògica, ètica i rudiments de dret al de Lleida i, fins el 1923, al de Reus Humanista i divulgador, la seva bibliografia abasta uns vint-i-cinc títols Dirigí la part literària de l…

Analista clínic i doctor en farmàcia Fundador de la revista de Tortosa Gèminis , juntament amb Jesús Massip Publicà reculls de poesia L’ombra rogenca de la lloba 1982, premi Carles Riba, Long Play per a una ànima trista 1986, Llir entre cards 1988, La insostenible lleugeresa del vers 2002 i El Jardí de les delícies 2014 La seva poètica, irònica, palesa la influència dels clàssics Villon, A Marc, els clàssics llatins, Shakespeare, del qual traduí Tots els sonets 1993, premi Crítica Serra d’Or de traducció poètica 1994, etc  La raíz de la mandrágora 2005 és una edició bilingüe de la seva obra…

En l’adolescència fou un jugador de bàsquet prometedor i, durant aquesta època, esdevingué també drogoaddicte Acabada l’educació secundària cursà estudis a la Universitat de Columbia A disset anys publicà el primer recull de poemes, Organic Trains 1967, que cridà l’atenció dels ambients underground , i entrà en contacte amb figures destacades d’aquest món com Andy Warhol i d’altres Reculls posteriors foren 4 Ups and 1 Down 1970 i Living at the Movies 1973, però l’obra que el convertí en un clàssic de la contracultura fou el dietari The Basketball Diaries 1978, que escriví dels tretze als…

A només tretze anys començà a collaborar a la premsa de Montevideo com a caricaturista Entre d'altres, en publicà al diari El Sol , amb les seves caricatures Fou cap de redacció del setmanari Marcha 1960-64 i director del diari Época 1964 Fou empresonat a l’Uruguai i a l’Argentina per les seves idees polítiques d’esquerra, i visqué exiliat a Espanya des del 1975 fins al 1985, anys que residí a Calella i publicà Conversaciones con Raimon 1977 En tornar a l'Uruguai fundà una editorial i retornà a l'activitat de columnista És autor d’una nombrosa i variada bibliografia La seva trajectòria com a…

Atret per gèneres diversos, fou una figura representativa del Modernisme conservador S’inicià a La Renaixença i de seguida quedà vinculat al modernisme, i publicà a Gent Nova ,  El Poble Català  i  La Novella d’Ara Així mateix fundà i dirigí la revista Joventut  1900-06, que exercí una gran influència i des d’on donà a conèixer Víctor Català També s’ocupà de la crítica teatral a El Teatre Català Participà als Jocs Florals de Barcelona, d’on fou secretari del Consell Directiu i mantenidor Marginat pels noucentistes, acabà arrenglerat amb l’antinoucentisme de Francesc Matheu, tal com…