Resultats de la cerca

Dedicat al préstec de diners, s’arruïnà a causa de la destrucció i el saqueig del call de Tàrrega, el 1348 Com a representant de les aljames de l’interior de Catalunya, signà les resolucions del 1354 sobre política exterior jueva Compongué en hebreu una collecció de 58 sentències morals ritmades impreses a Venècia el 1618 i algunes poesies religioses En català escriví un poema moral, que s’ha perdut com també l’única traducció castellana que hi havia a El Escorial No sembla desenraonat d’atribuir-li dos epitalamis en català on l’autor exhorta els nuvis a la pietat i als bons costums

El 1367 es veié perjudicat per la condemna d’un altre jueu que ell havia avalat El 1389 residia a Agramunt

Féu la primera exposició individual a Barcelona 1927, però desenvolupà la major part de la seva activitat professional a Manresa, ciutat on residí i d’on fou professor de l’Escola de Belles Arts fins el 1939 Formà part del grup Art Nou La seva obra comprèn una gran varietat de gèneres, com ara paisatges, retrats o pintura religiosa, en els quals és patent el seu domini de la tècnica És ben representada al Museu Comarcal de Manresa

Ingressà a la Congregació de la Missió el 1947 Sacerdot a Solsona, del 1955 al 1968 visqué a Hondures, on exercí de professor de literatura i filosofia, i posteriorment divuit anys a Nova York, a la universitat de la qual es llicencià en filologia romànica La seva trajectòria com a narrador començà amb la novella La pell de la iguana 1974, i continuà amb El clam de l’asfalt 1976, Mirall d’anatema 1982, La petja incerta 1986, Lo cop de falç 1987, Lo crit del guacamai 1988, Cròniques de l’aborigen crònic 1995, El sol de la darrera selva 1998 i L’ombra del còndor 1998 Publicà l’…

Apologista catòlic, residí a Barcelona, a València —on fundà i dirigí El Paladín — i de nou a Barcelona, on dirigí el Diario Catalán 1898-1901 Escriví moltes novelles de costums, algunes traduïdes al francès i a l’italià La perla de Barcelona , 1870 El sacrificio de la vida , 1878 i Aquella mujer , 1900, i opuscles de caràcter religiós i apologètic, com La religión, la sociedad y el liberalismo 1869

És considerat per molts com el de major significació de l’època prenicena o de la patrística en general Deixeble i successor de Climent d’Alexandria en la direcció de l’ escola cristiana d’Alexandria , a causa de dificultats amb el seu bisbe originades per la predicació només era llec quan Orígenes començà a predicar i per l’ordenació presbiteral conferida per altres prelats, s’establí a Cesarea de Palestina, on fundà una nova didascàlia D’ideologia bàsicament neoplatònica era deixeble d’Ammoni Saccas, l’eruditíssim i crític Orígenes aprofità per a la teologia cristiana n’és el primer…

Estudià al seminari de Solsona, a l’Estudi General de Lleida i a la Universitat Autònoma de Barcelona A Lleida fou el creador del grup poètic La Gralla i la Dalla i de la revista literària L’Estrof Ha treballat en la docència, ha estat vinculat a Òmnium Cultural i dirigí l’Institut d’Estudis Ilerdencs De la seva producció assagista destaquen Escriptors contemporanis de Ponent, 1859-1980 1984, Tres poetes simbolistes Josep Estadella, Jaume Agelet i Màrius Torres 1986 i La Renaixença a Lleida 1999 Com a poeta ha publicat, entre d’altres, els reculls Un adulat desig 1986, Rambla de tardor 1991…

Dominicà, fou prior del convent de Sogorb i residí als d’Ontinyent i València Durant la guerra del Francès s’exilià a França i redactà unes memòries d’aquest episodi, avui perdudes Amb Marià Rais escriví una història del seu orde a la província dominicana d’Aragó És autor de poemes de diversos miracles de sant Vicent Ferrer, entre els quals Milacre que sent Vicent Ferrer eixecutà en esta ciutat de València en l’any 1359 1836 i Milacre que feu el gloriós sent Vicent Ferrer en el conde d’Urgell 1843 També és autor de poemes satírics com  El fill de l’especier 1817 i  El comte d’Urgell 1843, …

Traduí al català, a instàncies de Jaume, comte d’Urgell i germà de Pere el Cerimoniós, el De Regimina principum , d’Egidi Colonna, amb el títol de Lo llibre del regiment dels prínceps , imprès el 1480 i el 1498 l’obra va acompanyada d’un glossari de mots no usats en el llenguatge corrent, interessant per a l’estudi de l’assimilació de cultismes

Formà part de l’acadèmia palatina amb el sobrenom d’Homer Escriví poemes històrics en els quals lloa el monarca franc Anà diverses vegades d’ambaixador de Carlemany a Roma, en una de les quals acompanyà Fèlix d’Urgell, acusat d’heretgia El 790 esdevingué abat laic de Centula, o Saint-Riquier fou el restaurador de l’abadia que, sota el seu govern, conegué la seva època més florent De les seves anteriors relacions amb Berta, filla de Carlemany, nasqué Nithard, futur historiador