Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Carlos Reyles
Literatura
Novel·lista uruguaià.
De formació autodidàctica fill d’un ric terratinent uruguaià i de mare espanyola, home culte i europeïtzant, és abans de tot un esteta dins els corrents modernistes, per la pulcritud del seu estil, bé que per la temàtica pot ésser considerat un realista de tendències naturalistes i psicològiques influït inicialment per Pereda, es decanta posteriorment per Zola i per Dostojevskij Ideològicament segueix Schopenhauer i Nietzsche Viatjà per França, Anglaterra i la península Ibèrica Professor de la Universitat de Montevideo 1932, dirigí després la radiodifusió al seu país 1936 Escriví Beba 1894,…
Horacio Quiroga
Literatura
Contista uruguaià.
D’un Modernisme moderat passà a un realisme amb criteri estètic, i finalment al conte de caire psicològic on predominen la mort, la bogeria, i quasi la ciència-ficció Fundador i collaborador de revistes i associacions culturals, ocupà també càrrecs consulars però la seva vida portà sempre l’empremta de la tragèdia i una endèmica tendència al suïcidi, de la qual no es pogué alliberar se suïcidà davant la perspectiva d’una malaltia inguarible Escriví ocasionalment poesia, novella i teatre, però el més important són les seves colleccions de contes El crimen del otro 1904, Cuentos de amor, de…
Carlos Martínez Moreno
Literatura
Escriptor uruguaià.
Els seus primers contes daten del 1944 i foren seguits d’un relat extens molt important, Los aborígenes 1960, on configurà hàbilment els aspectes contradictoris de certes classes polítiques i socials del seu país Publicà després els reculls de contes Los días por vivir 1960, Cordelia 1961 i La máscara 1977 La seva primera novella fou El paredón 1962, a la qual seguiren La otra mitad 1966, Con las primeras luces 1966 i El color que el infierno me escondió 1980 Retornà al conte amb Los prados de la conciencia 1968 i Vida o muerte 1971 Conreà també la crítica teatral
Juan Zorrilla de San Martín
Literatura
Escriptor uruguaià.
Exercí com a jutge, i més tard fou professor de literatura a la Universitat de Montevideo Conreà també el periodisme, collaborà en diverses publicacions i participà en la vida política del país De la seva tasca com a poeta cal remarcar el recull romàntic Notas de un himno 1871, amb clara influència de Bécquer, Leyenda patria 1879, Tabaré 1888, la seva obra cabdal, i Huerto cerrado 1898 Conreà també l’assaig de tipus històric La epopeya de Artigas, 1910 i les narracions de viatges Resonancias del camino , 1895
Ricardo Paseyro
Literatura
Escriptor uruguaià.
El 1950 publicà els seu primer recull poètic Plegaria por las cosas , elogiat per José Bergamín i Pedro Salinas Casat el 1951 amb la filla del poeta Jules Supervielle , fou representant diplomàtic del seu país a França de 1960 a 1973, any en que fou destituït per la junta militar després del cop d’estat d’aquest any Installat definitivament a París, adoptà la nacionalitat francesa, escriví poesia en castellà i assaig polític i literari majoritàriament en francès, collaborà a la premsa francesa especialment Le Figaro i la revista Contrepoint , de la qual fou redactor en cap i traduí…
Ángel Rama
Literatura
Escriptor uruguaià.
A més d’un parell de volums poètics no rellevants Oh sombra puritana , 1951 i Tierra sin mapa, 1959, la seva activitat principal és l’assaig, però es troba dispersa en diverses publicacions de tot Amèrica/> En el volum Uruguay hoy 1965 expressa clarament les seves opinions socioliteràries, com també Los dictadores latinoamericanos , on analitza aquesta figura arquetípica, sovint explorada per la novellística, i fa un enfocament múltiple entorn de les obres de MAAsturias, ACarpentier, ARoa Bastos i GGarcia Márquez Fou expulsat de l’Uruguai el 1973 pel règim militar i visqué exiliat a París
Mario Benedetti

Mario Benedetti
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor uruguaià.
Des de mitjan anys quaranta exercí el periodisme i fou activista de diversos moviments d’esquerra Entre altres iniciatives, fou un dels impulsors de la plataforma d’esquerres Frente Amplio 1971 A causa del cop d’estat militar del 1973, hagué d’exiliar-se, i residí successivament al Perú, Cuba 1976 i Espanya 1977 Des de la fi de la dictadura uruguaiana 1984 alternà la residència entre Montevideo i Madrid La seva obra, d’estil volgudament simple, plasma, amb enginy i visió crítica, la mediocritat i la frustració de la classe mitjana de Montevideo Cal destacar-ne els contes Montevideanos 1959,…
Enrique Amorim
Literatura
Escriptor uruguaià.
Residí durant molt de temps a Buenos Aires Fou notable, sobretot, la seva obra novellística, en la qual prengué una actitud d’observació i de denúncia de les contradiccions de la societat sud-americana i contraposà sovint el camp i la ciutat, des d’un angle de crítica social La carreta 1929, El paisano Aguilar 1934, El caballo y su sombra 1941, La luna se hizo agua 1944, La victoria no viene sola 1952, Corral abierto 1956 i Desembocadura 1958, són novelles, entre d’altres, que marquen un camí de politització progressiva i mostren les seves grans qualitats narratives Conreà també el conte, la…
Francisco Acuña de Figueroa
Literatura
Poeta uruguaià.
De formació neoclàssica, fou influït pel Romanticisme Amb ell pren forma la literatura nacional de l’Uruguai És autor de l’himne nacional del seu país, del Diario del sitio de Montevideo 1842, de caràcter patriòtic, i de La Malambrunada 1842, poema satíric i burlesc
Eduardo Acevedo Díaz
Literatura
Novel·lista uruguaià.
De formació universitària, milità activament en el partit nacionalista del seu país i es lliurà d’una manera parallela a tasques periodístiques Hom el considera el creador de la novellística nacional amb el tríptic històric de novelles format per Ismael 1888, Nativa 1890 i Grito de gloria 1893, en les quals barreja un gust romàntic amb el realisme aspre dels fets de la Independència La més acabada de les seves obres i la més influent en la narrativa posterior és, però, Soledad 1894