Resultats de la cerca

Professora a la Universitat de Kuwait És autora d' Asiqat al-Layl ‘L’amant de la nit’, 1949, de Ḫams aǵānī li-l-alam ‘Cinc cants pel dolor’, 1957 i d’un assaig sobre poesia contemporània Fou una capdavantera important en la utilització del vers lliure en la literatura àrab

Es doctorà en medicina a la Universitat de Montpeller el 1952, amb un estudi sobre les allucinacions visuals S’especialitzà en oftalmologia a Marsella, Niça i Barcelona És autor de treballs sobre les paràlisis oculars i les complicacions ocasionades per la utilització de lents de contacte Fou president de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals 1965-80 És autor també d’estudis sobre arquitectura religiosa del Rosselló, en particular sobre els campanars romànics Les clochers-tours du Roussillon , 1989‎ Les portes des églises romanes du Roussillon , 2000

Collaboradora del diari La Nación , assolí prestigi pel seu estil amè i satíric amb què feia la crònica del quotidià de la vida ciutadana Començà per la novella Hay que sonreir 1966, sobre els baixos fons portenys, de clima realista i sòrdid però amb molta tendresa Seguiren Los heréticos 1967, volum de contes, El gato eficaz 1972, novella fonamentada bàsicament en el llenguatge i en la utilització de l’inconscient Aquí pasan cosas raras 1976, relats, i Como en la guerra 1977, novella on intenta aprofundir en el protagonista, tant en les seves fantasies inconscients com en les…

Strangers on a Train 1950, portada al cinema per AHitchcock, crea un ambient opressiu obtingut amb l’hàbil utilització dels mecanismes psicològics i de tècniques de la novella policíaca, elements presents en gran part de la resta de les seves novelles posteriors This Sweet Sickness 1960, The Cry of the Owl 1962, Edith's Diary 1977, Found in the Street 1986, Carol 1990 Small g a Summer Idyll 1996, pòstuma, etc Creà el personatge de Ripley, protagonista d’algunes de les seves novelles The Talented Mr Ripley , 1955 versió cinematogràfica de RClement, 1960 Ripley's Game , 1974 versió…

Estudià filosofia a Santiago i matemàtiques i medicina a Madrid, on freqüentà les tertúlies literàries romàntiques Afiliat al partit moderat, fou cap polític de Castelló de la Plana 1847, d’Alacant 1848 i governador de València 1851, diputat a corts, director general de beneficència i sanitat i membre de l’Academia Española 1862 El seu primer recull, Ternezas y flores 1840, és encara dins la tradició romàntica el seguiren Ayes del alma 1842 i Fábulas 1842, on ja presenta les característiques que defensà en la seva Poética 1883 poesia dramatitzada, amb argument i contingut…

La seva obra poètica — Arcángel de mi noche 1944, Sobre la tierra 1945, Luz desde el sueño 1947, Profecía del recuerdo 1956, llibres aplegats en el volum Poesías completas 1959, Un montón de sombra 1972— reflecteix una evolució formal, des de la utilització d’estrofes clàssiques, com el sonet i la silva, fins a la incorporació del vers lliure, parallela a una progressiva complexitat temàtica Els seus estudis crítics han estat recollits en els volums La poética de Campoamor 1955, Poesía y técnica 1955, Temas y problemas de literatura española 1959, Claves de la literatura española 1971 Traduí…

Com a reacció a la novella romàntica del s XIX que presentava el tema de l’indi des d’una perspectiva exòtica i superficial, els indigenistes presenten uns retrats realistes dels indis, com a elements marginats i explotats en una societat classista Entre les figures capdavanteres de la narrativa indigenista cal citar Alcides Arguedas, Ciro Alegría, Jorge Icaza i José María Arguedas

Germana del també escriptor Terenci Moix Considerada una de les principals veus literàries de l’anomenada  Gauche Divine  a la Barcelona dels anys seixanta i setanta del segle XX, conreà diversos gèneres, com la novella, la poesia, la literatura infantil i l’assaig, a més de la traducció i l’edició La seva poesia, en la línia avantguardista europea, es destaca per la utilització del collage Baladas para el dulce Jim 1969, A imagen y semejanza 1970, premi Vizcaya,  Call me Stone 1969, No Time for flowers 1971, etc Els llibres de relats i les novelles reflecteixen el seu entorn i tenen una…

Hom discuteix si és cananea com l’hebreu, el moabita i el fenici o independent com l’arameu Des d’un punt de vista morfològic, les característiques principals són l’existència d’una forma doble del pronom independent de primera persona, com en l’hebreu i el fenici ank an , l’ús d’un pronom dual de primera i tercera persona en el cas dels pronoms possessius i no de la segona i la tercera, com en l’àrab i de la primera persona en el dels acusatius, l’àmplia utilització del dual en els substantius de totes les llengües semítiques l’ugarític és la que empra més aquest nombre, l’absència d’…

Tant en les pròpies narracions Los ilusos , 1958 Los europeos , 1960 com en els guions cinematogràfics es caracteritzà inicialment per la utilització de l’humor negre Fou collaborador com a dibuixant de la revista humorística “”La Codorniz” i s’inicià com a guionista amb Marco Ferreri El pisito , 1958 El cochecito , 1960 L’ape regina , 1963, amb Lluis Garcia Berlanga Plácido , 1962 El verdugo , 1964 Tamaño natural , 1973 La escopeta nacional , 1978 i amb Carlos Saura Peppermint frappé , 1967 El jardín de las delicias , 1970 La prima Angélica , 1973 El 1981 rebé el Premio Nacional de…