Anna Maria Moix i Messeguer

(Barcelona, 12 d’abril de 1947 — Barcelona, 28 de febrer de 2014)

Anna Maria Moix

Escriptora en llengua castellana, germana del també escriptor Terenci Moix.

Considerada una de les principals veus literàries de l’anomenada Gauche Divine a la Barcelona dels anys seixanta i setanta del segle XX, conreà diversos gèneres, com la novel·la, la poesia, la literatura infantil i l’assaig, a més de la traducció i l’edició. La seva poesia, en la línia avantguardista europea, es destaca per la utilització del collage: Baladas para el dulce Jim (1969), A imagen y semejanza (1970, premi Vizcaya), Call me Stone (1969), No Time for flowers (1971), etc. Els llibres de relats i les novel·les reflecteixen el seu entorn i tenen una càrrega autobiogràfica: Julia (1969), Walter, por qué te fuiste? (1973), Ese chico pelirrojo a quien veo cada día (1973), Las virtudes peligrosas (1985, premi Ciutat de Barcelona), Vals negro (1995, premi Ciutat de Barcelona), De mi vida real nada sé (2002), etc. L’any 2011 publicà les memòries Manifiesto personal.

Destacà també com a traductora, entre d’altres, de Samuel Beckett, Marguerite Duras, Michel Leiris, Françoise Sagan i Mercè Rodoreda. Formà part del grup d’intel·lectuals catalans anomenat Foro Babel, que a la segona meitat dels anys noranta es manifestaren contraris a la política lingüística de la Generalitat de Catalunya. L’any 2006 rebé la Creu de Sant Jordi.