Resultats de la cerca

Convertit al cristianisme a 14 anys, fou deixeble d’Orígenes Bisbe de Neocesarea de Capadòcia ~240, evangelitzà la Capadòcia i el Pont La llegenda dels seus miracles li valgué el títol de Taumaturg Deixà, entre altres escrits, un panegíric d’Orígenes La seva festa se celebra el 17 de novembre

Fou partidari de l’anomenada filosofia popular i actiu propagador de les idees illustrades En la seva obra Leben und Meinungen des Magisters Sebaldus Nothanker ‘Vida i opinions del mestre Sebaldus Nothanker’, 1773-76 criticà Goethe, Schiller, Kant i Fichte, cosa que li valgué d’ésser ridiculitzat a la seva vellesa També escriví Briefe, die neueste Literatur betreffend ‘Cartes sobre la literatura més nova’, 1759-65

Estudià teologia a Wittenberg 1685-89 Publicà Die erste Liebe 1696, que li valgué d’ésser cridat a la càtedra d’Història de l’Església a Giessen La seva obra principal és Unpartheyischen Kirchen-und Ketzerhistorie Frankfurt 1699, estudi sobre els elements veritablement cristians existents a les sectes, als místics i als teòlegs Traduí obres de Miguel de Molinos i de Jeanne-Marie Guyon du Chesnoy

Guionista de ràdio i autor teatral amb Proceso a la vida i Demà és festa , el seu nom és conegut per les novelles Ciutat petita i delicada 1975, Nosaltres els mestres 1980, Confessem-nos 1980 i Tramuntana boja 1981, però sobretot per les sèries humorístiques televisives en català Doctor Caparrós Medicina General 1979, que li valgué el premi Ondas, i Doctor Caparrós, metge de poble 1982

Els seus primers poemes palesen influències del simbolisme Posteriorment evolucionà cap al futurisme i l’expressionisme El féu famós Septemvri 1925, poema apocalíptic escrit arran de l’aixecament popular del 1923, en el qual combina el patriotisme amb una ideologia d’esquerres En desacord amb el règim comunista del seu país, la publicació dels seus poemes li valgué represàlies oficials, en una de les quals fou assassinat Destacà també com a traductor dels poetes moderns europeus

Professor, capellà i lingüista, tingué una vida conflictiva Fou un impulsor idealista i conservador del nacionalisme flamenc La seva poesia, espontània i visionària, influí sobre els moviments avantguardistes posteriors de Flandes i els Països Baixos Escriví Kerkhofbloemen ‘Flors de cementiri’, 1858 i Rjimsnoer om en om het jaar ‘Collar de rimes al voltant de l’any’, 1897, entre altres traduí The Song of Hiawatha , de Longfellow fet que li valgué l’ingrés a la Vlaamse Academie, i Fantasia , de Rubió i Ors

Residí des de jove a València, on fou primerament sabater Després, menat per la seva afecció bibliogràfica, que li valgué la relació amb el cercle illustrat local, esdevingué llibreter Deixà manuscrites diverses obres, conservades a la Biblioteca Municipal de València, entre les quals Sucesos memorables de Valencia y su Reino , un dietari sobre la guerra de Successió i Notícia dels jurats i ses nominacions de la ciutat de València, síndic, racionals, governador i coses particulars, escomençant des de l’any 1306, etc

Es donà a conèixer amb Poems 1942, i posteriorment demostrà la potència de la seva veu poètica en Hommage to Mistress Bradstreet 1956, on reivindica la figura d’aquesta poetessa i mostra la influència de la poesia de Yeats i Auden Dream Songs 1964 li valgué el premi Pulitzer, i His Toy, his Dream, his Rest 1968, el National Book Award Pòstumament li foren publicades Delusions, Etc 1972, una novella que deixà inacabada, Recovery 1973 i un volum que conté 42 poemes inèdits, Henry's Fate and other Poems 1967-1972 1977

De família noble, participà com a militar en la campanya contra Pugačov, on prengué contacte amb el poble i amb els insurrectes Clar exponent de la joventut illustrada, demòcrata i revolucionària de l’època, publicà el primer poema revolucionari, Vol’nost’ ‘La llibertat’, inclòs en Putešestvije iz Peterburga v Moskvu ‘Viatge de Peterburg a Moscou’, 1790, novella inspirada en els “viatges” dels illustrats, retrat de la vida del poble rus, que li valgué la pena de mort, commutada per deu anys de deportació Davant la possibilitat d’una nova deportació, se suïcidà

Després d’estudiar a la Universitat de Harvard i graduar-se a la de Columbia, es dedicà professionalment al sector editorial En els seus inicis formà part del grup de poetes anomenat escola de Nova York, influïts pel surrealisme En la seva maduresa desenvolupà un estil molt personal, marcat per la subtilesa i la introspecció i el refús a referències de tipus social o polític, cosa que li valgué algunes crítiques El 1953 publicà el primer recull, Turandot and other poems , que significà un trencament amb la poesia confessional imposada per Lowell i Berryman, gairebé contemporanis…