Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
vers
Literatura
Successió de peus mètrics en la poesia quantitativa i de síl·labes ordenades segons un determinat nombre i un cert ritme en la poesia moderna, que s’escriu en una sola ratlla i que, combinada amb altres successions semblants, forma un poema.
Hom mesura el vers segons la quantitat sillàbica en els versos mètrics de la poesia clàssica grega i llatina segons el nombre de síllabes, en els versos sillàbics de les llengües romàniques per tant, la catalana i segons l’accentuació, en els versos rítmics de les llengües germàniques L’estudi de l’estructura, el ritme i les combinacions dels versos pertany a la mètrica D’entre els criteris de classificació dels versos catalans hi ha el basat en la rima i l’establert segons el nombre de síllabes En el primer cas, cal esmentar el vers rimat i els versos desproveïts de rima I, entre aquests, el…
estramp
Literatura
Vers lliure.
En la literatura catalana aquest tipus de vers fou usat sobretot per Jordi de Sant Jordi s XV en el poema conegut com a Estramps , per al qual se serví de molts exemples inclosos per Jaume Marc en el seu Llibre de concordances També cal destacar algunes composicions en versos estramps d’Ausiàs Marc, especialment el Cant espiritual
rim
Literatura
Vers d’estructura romànica, entès com a successió de mots escandits d’acord amb un nombre de síl·labes establert i segons una determinada accentuació.
Anne Bradstreet
Literatura
Poetessa nord-americana.
És autora de The Tenth Muse ‘La desena Musa’, 1650 i de Works in Prose and Verse ‘Obres en prosa i en vers’, 1867, recull de la seva obra posterior
Nicolaas Petrus van Wijk Louw
Literatura
Escriptor sud-africà.
Professor de llengua i literatura sud-africanes, en afrikaans, a Amsterdam i Witwatersrand Autor de Gestaltes en diere ‘Figures i animals’, 1942, Nuwe Verse 1954 i Tristia 1962 La seva obra és un esforç de compensació entre el sensualisme i un cert misticisme filosòfic
Sidney Lanier
Literatura
Escriptor nord-americà.
Presoner durant la guerra de Secessió, n'explica les seves experiències a la novella Tiger-Lilies 1867 Dedicat a la poesia i a la música, mostrà afinitats amb els prerafaelites a Science of English Verse 1880 En els Poems 1877 es mostrà partidari d’una poesia arrelada en el llenguatge i en la tradició locals Escriví també Music and Poetry 1898
Charles Olson
Literatura
Poeta nord-americà.
Les seves teories sobre la poesia recollides a Projective verse , 1959 tingueren una gran influència als EUA després de la Segona Guerra Mundial el poeta ha d’escollir el cosmos, en lloc de la societat humana, com a font inspiradora per a ordenar la seva visió Entre les seves obres principals cal esmentar The Distances 1960, O'Ryan 1965 i Proprioception 1965
Marianne Moore
Literatura
Poetessa nord-americana.
Estudià al Bryn Mawr College, i entre el 1925 i el 1929 fou editora de la influent revista literària The Dial La seva obra, escassa i que sotmeté a una constant revisió, és considerada una de les més rellevants de la lírica experimental nord-americana del s XX En els seus poemes, de gran concisió i propers a la prosa poètica, duu a terme algunes innovacions formals, especialment pel que fa a la mètrica Publicà, entre d’altres, els reculls Poems 1921, Observations 1924, The Pangolins and Other Verse 1936, What are Years 1941 i Tell Me, Tell Me 1966
Jan Mukarovsky
Literatura
Crític literari txec.
Des del 1929 ensenyà a la Universitat de Praga, de la qual fou nomenat rector Fou cofundador del Cercle Lingüístic de Praga i un exponent destacat de l’estructuralisme Influït, en un principi, pel formalisme rus, les seves primeres teories subratllaven els aspectes més estètics de l’obra literària, com és palès a l’assaig Přispěrek k estetice českého verše ‘Contribució a l’estètica del vers txec’, 1923 Més endavant, volgué integrar els aspectes lingüístics i sociològics en una teoria coherent, que exposà en Estetická funkce, norma a hodnota jako sociálni fakty ‘Funció, norma i valors estètics…
El paradís perdut
Literatura
Poema èpic, de John Milton, publicat en deu cants el 1667 i en dotze el 1674.
El tema central de l’obra és la caiguda dels àngels rebels i el foragitament d’Adam i Eva del paradís Segueix gairebé al peu de la lletra les formes de l’èpica clàssica Com a nota essencial cal destacar la presència d' Ariel , o Llucifer, personatge literari molt característic de la rebellió romàntica posterior, que domina tota l’obra i pel qual l’autor no pot dissimular la seva simpatia Model de poesia cristiana heroica, aquest poema ha inspirat moltes composicions musicals, entre les quals es destaca l’oratori homònim d’A Rubinstein 1858 Traduït a diverses llengües, Josep Maria Boix i Selva…