Resultats de la cerca

Es formà en una tradició hebrea estricta i, des del 1881 fou el cap de les escoles talmúdiques d’Odessa Es proposà la reforma i l’educació de les comunitats jueves a Rússia D’acord amb aquest programa, inicià les seves activitats escrivint sàtires contra els vicis del seu poble en un hebreu d’estil bíblic, que aviat substituí per l’ídix , d’arrel popular i més accessible als lectors Les seves novelles són retrats dels guetos de l’Europa oriental i constitueixen una de les principals aportacions al realisme en la literatura en hebreu i en ídix D’entre la seva…

Eren petites enciclopèdies d’història natural i, alhora, allegories dels vicis, les virtuts i la conducta humana, i de Jesucrist i el dimoni La tradició dels bestiaris provingué del Physiologus llatí, llibre de teologia basat en exemples del regne animal, interpretats allegòricament, originàriament escrit en grec i potser anterior al 140 dC Fou molt aprofitat pels pares i els doctors de l’Església i per les obres enciclopèdiques del s XIII Els bestiaris francesos s’adscriviren a la tradició cortesana de la literatura amorosa Bestiaire d’Amour , de Richard de Fournival Són…

D’origen etrusc, pertanyia a l’ordre eqüestre i posseïa notables riqueses, que li permetien de gaudir d’una bona posició i bones relacions Visqué enmig de la societat neroniana, de la qual criticà els costums, i formà part del cercle estoic Amic de Lucà i del filòsof Cornut que fou l’editor de la seva obra pòstumament, escriví sis Saturae ‘Sàtires’, traduïdes al català per Miquel Dolç, 1954, que apleguen un conjunt de 650 hexàmetres, ultra un prefaci en versos coliàmbics, d’autenticitat dubtosa L’estil és horacià, bé que remodelat pel pensament estoic i amb un llenguatge planer quant a la…

Vida i obra De formació anàrquica, treballà en tota mena d’oficis Residí a Londres 1964-66 Escriví un parell de novelles signades amb el psedònim Ray Sorel Besaré tu cadáver i Han matado una rubia , 1963-64Com a escriptor, es donà a conèixer en un espai de temps molt curt i ho feu de manera fulgurant, sorollosa i polèmica amb tres llibres consecutius La torre dels vicis capitals 1968, premi Víctor Català, Onades sobre una roca deserta 1969, premi Josep Pla i El dia que va morir Marilyn 1969, premi de la Crítica de Serra d’Or El 1996 aparegué una nova versió d’ El dia que va morir Marilyn ,…

Estudià dret i filosofia a la Universitat de Barcelona Començà la seva actuació política a la Lliga Regionalista, de la qual fou regidor per Barcelona s’enfrontà amb els lerrouxistes La llengua catalana a l’Ajuntament de Barcelona, 1915 Fou diputat de la Mancomunitat l’any 1919 Entrà al departament de cultura de la Mancomunitat de Catalunya i formà part del consell de pedagogia i de l’oficina d’estudis jurídics Des del mateix 1919 fou membre de l’Institut d’Estudis Catalans El 1922 intervingué en la formació d’Acció Catalana, i en fou dirigent fins que, pocs mesos abans de morir, per…

A l’inici s XI era oberta a tot home lliure, mentre fos cristià De fet, però, era requerit de posseir els suficients recursos econòmics per a mantenir l’armament i el cavall Cap a mitjan s XII començaren les disposicions que exigien ascendència cavalleresca, les quals, vers la meitat del s XIII, ja s’havien imposat, i impedien l’ingrés dins l’orde principalment al poderós i ric patriciat urbà, llevat de si hi havia concessió expresa del sobirà No existia un codi escrit, sinó un conjunt de regles i deures als quals s’adheria per jurament ni una jerarquia de títol, grau o edat L’ideal…

Constitueix l’aspecte tècnic de la ciència literària, però no pot mancar d’una base lògica i estètica consistent, ni desvincular-se de les determinants gramaticals i lingüístiques, ni desentendre's del judici crític que ha de precisar l’abast real de les normes i les regles La tradició clàssica —de l’Antiguitat al Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme— preferí el terme poètica, que avui, per raons diverses, ha retornat el s XIX l’englobava sota designacions més generals o bé les específiques de retòrica i poètica Als Països Catalans hom pot esmentar les Razós de trobar ~1200, de Ramon…

Vida Durant molt de temps se’l feia natural de Pollença Fill de pagesos, rebé la seva primera formació a Palma i cap al 1560 es traslladà a València, on es doctorà en medicina a l’Estudi General, lloc al qual anaren a estudiar la major part dels metges mallorquins del segle XVI Membre de la confraria d’estudiants pobres, fou deixeble de l’anatomista Lluís Collado, i es relacionà amb els intellectuals Marc Aldana i Cosme Climent Cap al 1570 anà a Roma per cursar estudis sobre monuments i esglésies i de teologia Hi fou deixeble de Gerolamo Jeroni , que molt probablement l’influí En tornar a…