Resultats de la cerca

S'especialitzà en psiquiatria a Salamanca, Madrid i Heidelberg Fou director de l’hospital psiquiàtric de Sant Sebastià fins a la seva mort, produïda en un accident Publicà estudis científics Dilthey, Jaspers y la comprensión del enfermo mental , 1955 i Libertad, temporalidad y transferencia en psicoanálisis existencial , 1964, contes aplegats a Apólogos , 1970 i les novelles Tiempo de silencio 1962, en la línia del realisme social, d’una complexitat narrativa considerable, que ha marcat una fita en la narrativa castellana contemporània i que ha estat portada al cinema per VAranda el 1986 i…

Estudià la carrera de lletres a Madrid i començà escrivint poesia Todavía la vida , 1947, i Libro de las algas , 1949, bé que aviat es donà a conèixer com a contista, gènere que no ha abandonat mai Vísperas del silencio , 1955 El corazón y otros frutos amargos , 1959 Caballo de pica , 1961, etc Com a novellista és autor de la trilogia La España inmóvil , formada per El fulgor y la sangre 1954, Con el viento solano 1956 i Los pozos —no publicada—, amb la qual desfà alguns tòpics del colorisme castellà, de Gran sol 1957, on dóna una visió de la vida del mar, i de Parte de una historia 1967,…

Jesuïta, exercí el magisteri a diversos collegis de l’orde Màxim representant del corrent purista i neologista de l’època, es dedicà totalment a la traducció Loyola-tar eneko deunaren gogo Iñarkunak ‘Exercicis espirituals de Sant Ignasi de Loiola’, 1914 i Itun zar eta berria ‘Antic i Nou Testament’, 1958

Professà el 1655 al convent dels trinitaris calçats de València Publicà un recull de poesies, entre les quals 44 de pròpies, sota el nom Varias hermosas flores del Parnaso 1680 Poesies seves figuren també en diverses impressions valencianes de l’època És autor de la comèdia Triunfos de Marino y Fortunas de Heliogábalo representada a València vers el 1660 i de la tercera part del Teatro de los dioses de la gentilidad 1688 de Baltasar Vitoria, a més d’algunes traduccions d’obres italianes de caràcter històric o filosòfic i d’un tractat polític sobre el príncep, Perfecto político retrato de un…

Fou professor universitari Els seus llibres més importants són O visitante 1955, O Fiel e a Pedra 1961, Avalovara 1973, A Raínha dos Cárceres da Grécia 1976 i Casos especiais 1978

Cursà filosofia, teologia i llatí a Sant Sebastià i Vitòria i fou ordenat de sacerdot Secularitzat el 1974, es dedicà professionalment al periodisme Fou un dels iniciadors del periodisme en basc, a partir del 1963, en la revista Zeruko Argia , i posteriorment en altres mitjans escrits Fou especialment intensa la collaboració al diari Deia , en què escriví del 1977 al 2007 El 1975 ingressà a l’ Euskaltzaindia , i en 1988-93 fou membre del Consell assessor per al basc El 1997 fou nomenat director i coordinador de “Bidegileak”, la collecció d’autors bascos impulsada pel Govern basc La seva obra…

El record de les Açores i la memòria de la infantesa són els dos pols que centren la seva poesia, especialment al llibre Nem toda a noite a vida 1950 A O cavalo encantado 1963 la nostàlgia esdevé reflexió metafísica Ha conreat el conte Paço do Milhafre , 1924 i la novella Mau tempo no canal 1944, mena de saga proustiana centrada en les Açores, una de les millors novelles portugueses contemporànies Fou un assagista i un investigador destacat Relações francesas do Romantismo portuguès , 1937 Conhecimento de poesia , 1958 La génération portugaise de 1870 , 1971, etc

Vida i obra De pares catalans, professà com a augustinià a Saragossa el 1622 Era doctor en teologia 1639 Cap al 1635, si no abans, s’establí a Catalunya, on adquirí ràpidament gran fama com a orador sagrat El 1640 es mostrà contrari a Felip IV de Castella i favorable a la intervenció francesa Durant la revolta del 1640, aprofitant el clima d’exaltació religiosa, esdevingué, amb els seus sermons i els seus escrits abrandats, una figura popular, i potser gaudí d’una certa influència política fou ell qui pronuncià el sermó fúnebre a la mort de Pau Claris Rebé generoses recompenses…

Vida i obra Estudià dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid amb la tesi  Genealogía ideal del Imperialismo Teoría del Estado Héroe 1905 El 1903 participà en el Primer Congrés Universitari Català, on intervingué amb una ponència que tractava de l’extensió dels ensenyaments especulatius, tot proposant la creació d’una facultat laica de teologia separada de la de filosofia, en una intervenció molt crítica amb la situació dels estudis filosòfics tradicionals dins l’àmbit català Abans havia collaborat publicant poemes, articles de pensament polític i de crítica literària i…

Concepte i abast del Renaixement Tant els extrems cronològics com la mateixa essència històrica d’aquest període són, encara a l’actualitat, objectes de moltes discussions D’entrada, hom pot afirmar que el concepte de Renaixement és correlatiu al concepte d’edat mitjana neix com una oposició que es disposa a edificar una nova civilització, forta i poderosa, que pretén de substituir els segles de barbàrie transcorreguts des de la caiguda de l’imperi Romà Hom mira d’establir novament una ben determinada “classicitat'' que cal imitar i prendre com a model, per tal de fer sorgir, en la història…