Resultats de la cerca

En les eleccions municipals de 1999 a Vilafranca del Penedès obtingué 204 vots 1,4%

La seva creació respongué a l’aparició de divisions internes en el si d’Iniciativa per Catalunya IC, entre membres del Partit dels Comunistes de Catalunya i d’IC a Sant Vicenç dels Horts Finalment, mentre que els primers concorregueren amb les sigles d’IC, elssegons ho feren amb aquest partit i ob-tingueren 1447 vots 15,24% i 3 regidors

L’aparició del grup Qué Hacer i, en especial, la creació de les Plataformes de Comissions Obreres, els convertiren en l’estructura bàsica d’aquest moviment Existiren entre el novembre de 1969 i el novembre de 1970 en derivaren els Grupos Obreros Autónomos , els Círculos Obreros Comunistas , la Unión Comunista de Liberación i sectors de l’ Organización Revolucionaria de Trabajadores catalana

Pretenia d’impulsar l’aparició d’un partit radical, de tipus centrista i liberal Va concórrer a les eleccions europees de 1994 en coalició amb el CDS i va obtenir 17286 vots a Catalunya i 182512 en total Al març de 1995 Punset abandonà el grup i aquest es reconvertí després en Foro Jovellanos Fundación para la Innovación Social, sota la presidència de Bernardo Rabassa Asenjo

Centrecampista, es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Debutà amb el primer equip el 12 d’abril de 2008 i, malgrat que jugà molt poc aquella temporada, guanyà la Lliga de Campions, la Lliga i la Copa del Rei Després tornà al Barcelona B amb alguna aparició esporàdica al primer equip La temporada 2011-12 fitxà pel Club Bruges, de Bèlgica

Nascut a mitjan dècada de 1930, nasqué de la fusió del Centre d’Sports Vilanova i el Club de Futbol Catalunya, ambdós nascuts al principi de la mateixa dècada L’aparició d’aquests vingué provocada per la desaparició de l’Associació d’Alumnes Obrers la temporada 1931-32, club pioner a la població El nou club fou actiu durant els anys quaranta i desaparegué la temporada 1949-50 per problemes federatius

Començà en el juvenil de l’Atlètic Poble-sec i la temporada 1949-50 fitxà per l’equip amateur del Futbol Club Barcelona Debutà oficialment en el primer equip del Barça en el torneig de Copa del 1951 que s’adjudicà el conjunt blaugrana Tanmateix, les dues campanyes següents 1951-53 jugà amb l’Espanya Industrial, filial barcelonista, amb alguna aparició en el primer equip Disputà 4 partits amb el Barça i marcà 2 gols Posteriorment, jugà a primera divisió amb l’Sporting de Gijón, el Jaén i el Valladolid Els seus dos darrers equips foren el Manresa i el Calella

Format al planter del Futbol Club Barcelona, començà a destacar en l’equip d’aficionats abans de passar al Club Deportivo Condal Jugà al filial barcelonista dues temporades a segona divisió 1965-67 i feu alguna aparició esporàdica en partits amistosos del primer equip Fou traspassat al CE Sabadell, però la competència amb Josep Martínez no li permeté debutar a primera fins al setembre del 1969 Després de quatre temporades 1967-71, deixà l’equip havent jugat tan sols 17 partits oficials Fitxà per la Unió Esportiva Sant Andreu i en aquesta etapa de sis temporades actuà 109 partits…

El seu ideari recollí elements liberals i socialcristians, així com la defensa de la unitat d’Espanya El partit es trencà com a conseqüència de l’aparició de la Unión del Centro Democrático UCD Cabanillas l’abandonà per integrar-s’hi i Areilza fundà Acción Ciudadana Liberal ACL federació de partits on ingressà el Partit Popular de Catalunya Absent en les eleccions legislatives de 1977, posteriorment inicià un apropament a Alianza Popular AP , amb la qual concorregué a les eleccions legislatives de 1979 sota el rètol de Coalición Democràtica, que agrupà AP, ACL a Catalunya PPC i…

El seu nom evocava la irlandesa Home Rule League Després d’un període enormement influent dins el catalanisme, el seu pes minvà a partir de 1895 D’una banda, davant la força creixent de la més dinàmica Associació Popular Regionalista d’altra banda, perquè els elements possibilistes vinculats al setmanari La Veu de Catalunya hi trobaren un clima advers als seus arguments favorables a la lluita electoral Des de 1897 hi predominà el grup del diari La Renaixensa entre d’altres, Pere Aldavert, Àngel Guimerà, Josep Franquesa i Francesc Matheu, portaveu del sector més intransigent i apolític del…