Resultats de la cerca

Assidu de la Camerata Fiorentina, de paper decisiu en el naixement del melodrama a Itàlia, fou autor dels llibrets de les primeres òperes, com Dafne 1594, musicada per Peri, Caccini i Corsi, Euridice 1600, per Peri i Caccini, Arianna 1608 i Il ballo delle Ingrate 1608, ambdues per Monteverdi El 1622 aparegué, pòstum, el volum de les seves Poesie

Fou fundat el 1918 Malgrat la seva antiguitat, fins a la meitat dels anys cinquanta no aparegué en competicions oficials de la federació Debutà en categories territorials l’any 1973 i assolí la primera categoria el 1992, en la qual competí fins el 1995 i posteriorment entre 2002-05 i 2006-10 Jugà a preferent les temporades 2005-06 i 2010-11

És autor de narracions, com I nostri simili 1932, i de novelles, entre elles La rosa rossa 1937, Le trincee 1942, L’onda dell’incrociatore 1947, Amor militare 1955, Il cavallo Tripoli 1956, La calda vita 1958 i I giochi di Norma 1964, totes amb un tema dominant l’anàlisi psicològica dels anys entre la infància i l’adolescència Pòstumament aparegué el recull poètic A sole e al vento 1970

Debutà la temporada 1971-72 i arbitrà a primera divisió entre les temporades 1987-90 Fou jutge de línia internacional i xiulà partits de seleccions nacionals, de la Copa d’Europa, Recopa i UEFA Aparegué a TV3 com a analista arbitral i participà en diferents programes esportius Arbitrà el seu últim partit en la Copa d’Espanya de futbol en pista coberta 2008 Collaborà amb la Federació Catalana d’Àrbitres i ocupà el càrrec de defensor del club de la Federació Catalana de Futbol També fou agent de la FIFA És autor del llibre L’àrbitre o "el pito del sereno"

Defensa i migcampista, es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Fou campió d’Espanya en l’equip juvenil i debutà amb el primer equip la temporada 1975-76, encara que només jugà 17 partits Tornà al filial la temporada següent i quan acabà fou traspassat al Salamanca, on jugà durant quatre temporades 1977-1981 un total de 111 partits i marcà 16 gols El 1981 fou fitxat pel Reial Club Deportiu Espanyol, i defensà la seva samarreta durant tres temporades, però tan sols aparegué en 47 partits L’any 1984, passà pel Palamós i el Lloret i es retirà Posteriorment,…

Gendre de Manzoni S’exilià a Florència a l’època de l’ocupació francesa Novament, a Torí, emprengué la carrera militar, la qual abandonà per dedicar-se a la pintura En les novelles Ettore Fieramosca 1833 i Niccolò de’Lapi 1841 és notable la vivacitat de color amb què sabia reunir caràcters històrics i moderns La forma de “novella històrica” i la força d’alguns tipus expliquen el gran èxit d’aquestes primeres experiències Propagandista polític els anys de la revolució, escriví els opuscles Degli ultimi casi di Romagna i I lutti di Lombardia Fou president del consell de ministres com a tal,…

Quedà inscrita a nom de l’aleshores president del club, Francesc Miró-Sans La publicació era de caràcter setmanal i donava una àmplia informació del club, amb una destacada part gràfica Els primers anys ajudà a promocionar la construcció del Camp Nou Hi collaboraren personalitats com Manuel Ibáñez Escofet, Josep Morera Falcó, Joaquim Muntañola, Juan José Castillo, Mas Casals, Enrique Fernández, Justo Conde o F Peris Vidal En morir Barnils el 1961, fou substituït pel seu germà Carles, collaborador de la revista sota el pseudònim de Be-uve El 1965 el gros de la redacció abandonà la publicació…

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona Començà jugant a l’equip d’afeccionats 1945-47, fou cedit al Moià 1947-48 i retornà al filial del Barça, la Secció Esportiva l’Espanya Industrial 1948-50 S’incorporà al primer equip la temporada 1950-51, amb el qual debutà a la primera divisió el 8 d’octubre, i es convertí de forma immediata en el puntal defensiu del Barça de les Cinc Copes Una greu lesió 1957 interrompé la seva carrera i en el procés de recuperació jugà al Club Deportiu Comtal, on jugà de manera esporàdica fins a la temporada 1958-59 quan es retirà Jugà 187…

Fill d’un ferroviari, estudià a Palerm i a Roma, però hagué d’interrompre la carrera d’enginyer i treballà en un organisme de l’administració Cridat a Florència 1929 per Elio Vittorini, es relacionà amb escriptors i amb els cercles d’intellectuals i publicà el primer recull poètic Acqua e terre 1930 Collaborador de diverses revistes, publicà L’oboe sommerso 1932, Erato e Apollion 1936 i Poesie 1938 Abandonà el seu treball i passà a ensenyar literatura italiana al conservatori de Milà 1941, càrrec en el qual romangué fins a la mort Mentrestant, aparegué el primer dels seus grans…

Fill d’un metge carbonari, passà la infància a la Maremma toscana i després a Florència El 1853 es traslladà a l’escola normal de Pisa, on es graduà el 1855 Es dedicà a l’ensenyament mitjà i treballà per a l’editor Barbera en l’edició de clàssics, fins que, el 1860, obtingué la càtedra de literatura italiana a la Universitat de Bolonya, que ocupà fins el 1904 Professà idees republicanes, però de gran es decantà cap a la monarquia i fou nomenat senador el 1890 El 1906 rebé el premi Nobel de literatura Contra el sentimentalisme popularista dels darrers romàntics especialment Manzoni, concebé la…