Resultats de la cerca

Migcampista Desenvolupà tota la seva carrera al CE Europa, on arribà a l’inici de la temporada 1922-23 Hi jugà catorze temporades i fou un dels pioners de la Lliga estatal, en què disputà 30 partits a primera divisió Entre el 1931 i el 1936 compaginà les tasques de jugador i entrenador i, una vegada retirat, exercí de tècnic en diverses temporades fins el 1947

Exercí l’arbitratge durant vint-i-cinc anys, en què actuà onze temporades a primera divisió 1961-72 en 112 partits de Lliga També va arbitrar una final de Copa 1965 i fou internacional durant deu anys Ja retirat, formà part de la junta directiva de la federació catalana, com a vocal del Comitè Nacional d’Àrbitres Fou president del Collegi Català d’Àrbitres 1975-93

Jugava de davanter centre i milità en el Reial Club Deportiu Espanyol en dues etapes 1939-41, 1943-44 Disputà 40 partits de Lliga i marcà 31 gols, i guanyà la Copa 1940 i el Campionat de Catalunya 1940 Jugà 2 partits amb la selecció catalana i marcà 3 gols En retirar-se, exercí d’entrenador El 2011 es batejà el Poliesportiu Municipal de Manises amb el seu nom

Entrà a la directiva de la UE Lleida, presidida per Antoni Gausí, la temporada 1983-84 Dos anys després passà a ser president, i exercí aquest càrrec fins el 1996 Tornà a ocupar la presidència la temporada 1997-98, després de la qual ja es desvinculà del club Durant el seu mandat l’equip aconseguí un ascens a primera divisió 1996 i dos a segona A 1987, 1990

Actuava d’interior esquerre i la temporada 1939-40 jugà al FC Barcelona, que l’any 1928 ja havia mantingut un litigi per a fitxar-lo Anteriorment havia jugat en alguns equips canaris, Deportivo de la Corunya 1928-31, Real Madrid 1931-36 i València 1936 En deixar el Barça jugà al Deportivo i l’Elx Fou dues vegades internacional i participà en la Copa del Món 1934 Després exercí d’entrenador

Formà part de la junta directiva del FC Barcelona 1916-17, amb Gaspar Rosés de president Posteriorment exercí com a vicepresident 1918, i accedí a la presidència del club 1919-20 quan Joan Gamper deixà el càrrec per tercera vegada Durant el seu mandat el Barça guanyà una Copa d’Espanya i un Campionat de Catalunya, s’elaboraren uns nous estatuts i el club augmentà en nombre de socis Fou rellevat per Gaspar Rosés

Estigué vinculat al Català Sport Club, que presidí durant diverses temporades, formà part d’aquest equip de futbol i creà la secció de beisbol del club Fou tresorer de la Federació Catalana de Futbol i fundador i primer president de la Federació Catalana de Beisbol 1929 A la dècada dels quaranta creà el Collegi d’Àrbitres de Beisbol i fou el primer a presidir-lo També exercí de periodista, amb el pseudònim Strike

Format a la Damm, jugà al Júpiter i al Sant Andreu, a segona divisió, abans d’arribar a l’Espanyol 1975-79, amb el qual debutà en la màxima categoria Actuava de migcampista i disputà 63 partits de Lliga amb l’equip blanc-i-blau, en què aconseguí dos gols Acabà la seva carrera al Sant Andreu i, posteriorment, exercí d’entrenador al Júpiter i de coordinador del futbol de base de l’Espanyol

Migcampista que s’inicià en diversos equips de Lleida i jugà al FC Barcelona 1926-32 un total de 215 partits Fou cinc vegades campió de Catalunya 1927, 1928, 1930, 1931, 1932, i guanyà la Copa 1928 i la Lliga 1929 estatals Posteriorment fitxà per l’Atlético de Madrid 1932-34, el Sabadell 1934-35 i el Girona 1935-36 Jugà amb la selecció catalana i l’espanyola Exercí d’entrenador i representant de jugadors a Colòmbia

Començà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona i en 1912-18 jugà amb el primer equip en 26 partits Lateral, guanyà una Copa 1913, dos Campionats de Catalunya 1913, 1916 i una Copa dels Pirineus Orientals 1913 Als anys vint exercí d’àrbitre Fou vocal de la directiva blaugrana entre el maig del 1933 i el juliol del 1934 Fou el fundador i el primer president 1946-61 de l’Agrupació d’Antics Jugadors del FC Barcelona