Resultats de la cerca

Defensa, els anys quaranta jugà a primera divisió amb el Castelló i l’Atlético de Madrid

Començà la seva trajectòria el 1912 al New-Catalònia de Barcelona Passà a l’Athletic de Sabadell 1913-18, on jugà com a defensa i migcampista, fou capità, i es proclamà campió de Catalunya de segona categoria 1915 Després d’un breu pas per l’Espanya i el Martinenc, jugà al Badalona 1920-25, l’AE Les Corts 1925-26 i, amb l’arribada del professionalisme, acabà al Huesca 1926-27 Guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1916 amb la selecció catalana, en la qual jugà 3 partits

Començà el 1940 jugant com a defensa a la Unió Esportiva Lleida Passà pel Girona i el Mallorca, i la temporada 1946-47 fitxà per l’Alcoià, amb el qual debutà a primera divisió la temporada següent, en què jugà 23 partits Després passà al Valladolid i el Múrcia, també a primera divisió, i al Cartagena, el Lleida 1952-53 i el Constància d’Inca, on acabà la seva carrera el 1957

Fundà el club de futbol degà de Catalunya, el Palamós Sport Club En una estada a Anglaterra s’afeccionà al futbol i quan tornà introduí aquest esport amb la creació de l’esmentat club, al gener del 1898, del qual fou jugador i president Des del final de la dècada de 1970 es disputa a Palamós un torneig amb el seu nom

També era conegut com Tiago Començà en l’Ibèric 1903-04 i després fitxà per l’X Sporting Club 1904-09, el Reial Club Deportiu Espanyol 1909-15 i 1917-18 i el Futbol Club Barcelona 1915-16 Defensa, guanyà set Campionats de Catalunya 1906-08, 1912, 1915, 1916, 1918 Després d’una temporada en què deixà el futbol, retornà a l’Espanyol 1917-18 i sumà un altre títol de campió català Jugà amb la selecció catalana diverses vegades i guanyà la Copa Príncep d’Astúries També practicà el rugbi i l’atletisme Fou campió de Catalunya de triple salt 1917, i establí els rècords catalans de salt d’alçada 1912…

Jugava de mig centre i començà en el juvenil del Futbol Club Barcelona Jugà dues temporades en l’X Sporting Club 1907-09, en les quals fou campió de Catalunya Després jugà una temporada amb l’Espanya i una altra amb el Reial Club Deportiu Espanyol Retornà al Barcelona 1911-16, amb el qual disputà 131 partits i marcà 30 gols Guanyà dues vegades la Copa 1912, 1913, el Campionat de Catalunya 1913, 1916 i la Copa Pirineus 1912, 1913 Formà part de la selecció catalana en diversos partits

Defensa, fou un dels puntals del FC Terrassa 1920-28, amb el qual es proclamà campió de la Copa Catalunya 1926 Jugà algun partit amb l’Athletic de Sabadell, l’Espanyol i l’Avenç del Sport, i es retirà el 1930 a la UE de Sants Jugà 9 partits amb la selecció catalana, que guanyà la Copa Príncep d’Astúries 1924 Entre 1927 i 1929 jugà amb el FC Barcelona amistosos

Jugà en el Centre d’Esports Sabadell durant els anys trenta, i es proclamà campió de Catalunya 1934 i subcampió de Copa 1935

Jugà al Futbol Club Barcelona les temporades 1933-35 Jugava d’extrem esquerre, procedia de la Penya Sagi-Barba i disputà un total de 46 partits amb el conjunt barcelonista, amb el qual marcà dos gols Durant la Guerra Civil s’exilià a França, on jugà al Metz 1937 De retorn a l’Estat espanyol ingressà a l’Algesires, després passà per la Balompédica Linense i l’Oviedo la temporada 1942-43 Com a metge esportiu prestà els seus serveis al Sabadell, el Sant Andreu i el Palau Municipal d’Esports de Barcelona També fou el metge de l’equip de tennis de la Copa Davis 1960-76 i del Reial Club Deportiu…

Com a jugador, desenvolupà tota la seva carrera en clubs argentins L’any 1990 debutà com a entrenador al Newell’s Marxà quatre anys a Mèxic i després retornà a l’Argentina El 1998 firmà pel Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona, però poques setmanes després acceptà una oferta de la Federació Argentina de Futbol per a dirigir la selecció Tot i la negativa inicial de l’Espanyol a deixar-lo marxar, finalment acordà mantenir-se a la banqueta fins al final d’any No arribà a complir aquest termini, perquè fou destituït després de sis jornades de Lliga Posteriorment, fou seleccionador de l’…