Resultats de la cerca

Defensa central que jugà al RCD Espanyol 1991-94 procedent del CSKA de Moscou Disputà 56 partits de Lliga Fou internacional per l’antiga Unió Soviètica i per Rússia, selecció amb la qual disputà la Copa del Món 1994 Un cop retirat entrenà breument el futbol de base de l’Espanyol i nombrosos equips russos

Centrecampista, fitxà pel RCD Espanyol 1991-94 procedent del CSKA de Moscou Jugà 80 partits de Lliga, inclosa una temporada a segona divisió, i marcà 10 gols Al desembre del 1994 fitxà pel Lleida, amb el qual completà aquella temporada Fou dotze vegades internacional amb la selecció soviètica, vuit amb la CEI i vuit amb Rússia Disputà l’Eurocopa 1992 amb l’equip unificat de les exrepúbliques soviètiques i la Copa del Món 1994 amb Rússia

Jugava de mitja punta Fou elegit millor jugador rus del 1991 i al desembre d’aquell any fitxà pel RCD Espanyol procedent del CSKA de Moscou Romangué al club blanc-i-blau fins a la temporada 1993-94, aquesta darrera a segona divisió Disputà 73 partits de Lliga i marcà 21 gols La temporada 1994-95 fitxà pel FC Barcelona i es repartí entre el Barcelona B 14 partits de Lliga i el primer equip blaugrana 12 partits de Lliga Fou internacional per l’URSS, la CEI i Rússia Participà en l’Eurocopa 1992 i en la Copa del Món 1994

Fou instaurat sota la presidència de Manuel Meler Fins el 1982 tingué format de quadrangular i l’equip amfitrió només deixà escapar el trofeu en les edicions del 1976 Dinamo de Moscou, 1980 Saragossa i 1982 Spartak de Moscou A partir del 1983 passà a disputar-se en un partit únic, a excepció de l’any 1995, en què tingué lloc un triangular Des del 1996 prengué la denominació de Trofeu Ciutat de Barcelona - Memorial Fernando Lara Palmarès Trofeu Ciutat de Barcelona El torneig no se celebrà l’any 2009, ja que en lloc seu es disputà el partit inaugural de l’estadi Cornellà-el Prat De…

Defensa lateral esquerre, arribà al Reial Club Deportiu Espanyol a meitat de la temporada 1991-92 procedent de l’Spartak de Moscou Jugà 55 partits de Lliga amb l’equip blanc-i-blau, que abandonà el 1993 Fou internacional rus en tres ocasions

Defensa central que jugà en el Reial Club Deportiu Espanyol 2008-10 procedent de l’Anderlecht belga Disputà 60 partits de Lliga amb l’equip blanc-i-blau i marcà 3 gols A l’estiu del 2010 fou traspassat a l’Spartak de Moscou Amb la selecció argentina es proclamà campió olímpic en els Jocs de Pequín 2008

Format al planter del RCD Espanyol, jugà cedit al Club Atlètic Ibèria 1973-74, el Lloret CF 1974-75 i la UE Lleida 1975-76, abans de debutar amb el primer equip de l’Espanyol el 1976 La temporada següent anà cedit al Cadis Retornà novament a l’equip espanyolista i posteriorment fou traspassat al FC Barcelona, en el qual estigué dues temporades 1979-81 Jugà de nou a l’Espanyol 1981-82 i, posteriorment, al Real Betis 1982-84, el Saragossa 1984-85, i l’Os Belenenses portuguès 1985-86 Finalitzà la seva carrera al Lloret, a tercera divisió, i a la Gimnàstica Iberiana Jugà 197 partits a primera…

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol a la meitat de la temporada 1979-80 procedent del Jaén Migcampista, jugà a l’equip blanc-i-blau fins a la temporada 1981-82 A continuació fou traspassat al Futbol Club Barcelona 1982-91, amb el qual jugà 266 partits i marcà 22 gols Guanyà dues Lligues 1985, 1991, tres Copes del Rei 1983, 1988, 1990, una Recopa d’Europa 1989, una Supercopa d’Espanya 1983 i dues Copes de la Lliga 1983, 1986 Després, retornà a l’Espanyol 1991-93, amb el qual, sumant les dues etapes, disputà 113 partits de Lliga i anotà 6 gols La temporada 1993-94 jugà amb la Unió Esportiva…

Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…

El camp de joc reglamentari és rectangular, amb una longitud de 90 a 120 m i una amplada de 45 a 90 m El partit té una durada de dos temps de 45 minuts amb un descans entremig de 15 minuts Guanya el partit l’equip que aconsegueix més gols, i empaten si ningú no n’aconsegueix cap o tots dos en fan el mateix nombre Un àrbitre, ajudat per dos jutges de banda, és l’encarregat de fer complir el reglament La història del futbol s’estableix a partir del 1863, quan a Anglaterra es funda la Football Association, però els seus orígens es remunten a l’antiguitat El primer partit amb les regles pròpies…