Resultats de la cerca

Al principi dels anys setanta ingressà al planter del Futbol Club Barcelona, on dirigí l’equip juvenil 1972-76 i guanyà quatre Campionats d’Espanya de la categoria El 2 d’abril de 1976, arran de la destitució de Hennes Weisweiler, es feu càrrec del primer equip del Barça fins a l’acabament de la temporada A continuació dirigí el Barcelona Atlètic 1976-78 i, la temporada 1978-79, fitxà pel Celta de Vigo A la dècada de 1980 fou contractat per la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya per a treballar en el futbol de base català

Defensa central, començà en el Gràcia Futbol Club, del qual passà a la Unió Esportiva Sant Andreu 1954-56 En la temporada 1956-57 formà part del Club Deportiu Comtal, a primera divisió, i jugà 26 partits de Lliga Continuà amb el filial barcelonista fins la temporada 1959-60, a segona divisió A continuació fitxà per l’Osasuna 1960-62, el València 1962-63, amb el qual guanyà la Copa de Fires, i el Racing de Santander 1963-66

Es formà a les categories inferiors del Reial Club Deportiu Espanyol i la temporada 1955-56 ingressà al primer equip Jugava preferentment d’extrem dret, però també com a interior Formà part del conjunt espanyolista fins la temporada 1959-60, disputà 62 partits de Lliga i marcà 16 gols Posteriorment jugà al Mallorca 1960-63 Defensà la selecció catalana en una ocasió i fou tres vegades internacional olímpic

Lateral dret, jugà amb la Unió Deportiva Atlètica Gramenet 1995-97, el València i el Gimnàstic de Tarragona 2009-10, on es retirà Jugà cinc vegades amb la selecció espanyola i sis amb la catalana

Jugà al RCD Espanyol entre el 1911 i el 1913 Posteriorment fou president del club en tres períodes diferents 1920-22, 1925-30, 1933-42 En la primera etapa recuperà el porter Ricard Zamora i adquirí els terrenys de Sarrià Durant el seu mandat guanyà la Copa d’Espanya 1929, 1940 i es revitalitzaren les seccions d’atletisme, ciclisme, rugbi i basquetbol També fou pioner de l’hoquei En deixar la presidència, seguí vinculat al club i fou el soci número 2 D’altra banda, fou directiu de la Federació Espanyola de Futbol També presidí el Club de Golf Sant Cugat, i, en finalitzar la Guerra Civil,…

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1961-69 procedent del Sevilla Jugava d’interior i, en ocasions, d’extrem, i disputà 293 partits i marcà 104 gols amb l’equip blaugrana Guanyà la Copa 1963, 1968 i la Copa de Fires 1966 També fou subcampió de la Copa de Fires 1962 i de la Recopa 1969 Posteriorment, jugà amb el Centre d’Esports Sabadell 1970-72 Fou quinze vegades internacional A, i guanyà l’Eurocopa 1964 Amb la selecció catalana jugà dos cops i marcà un gol Com a entrenador, guanyà dos Campionats d’Europa sub-16 i fou ajudant de Vicente Miera en la selecció absoluta, a la qual dirigí en un partit

Es formà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona La temporada 2009-10, militant en el Barcelona Atlètic, debutà amb el primer equip, amb el qual guanyà dues Copes d’Europa 2011, 2015, cinc Lligues 2010, 2011, 2013, 2015, 2016, una Supercopa d’Espanya 2013, una Supercopa d’Europa 2015, un Mundial de Clubs 2015, dues Copes del Rei 2015, 2016, dues Copes Catalunya 2013, 2014 i una Supercopa Catalunya 2014 Posteriorment, ha jugat amb el Borussia Dortmund 2016-18, Real Betis Balompié 2018-22 i des del 2022 amb el turc Trabzonspor Juga de defensa central  El 28 de desembre de 2010…

Es fundà el 1922 amb el nom de Futbol Club Adrianenc Jugà quatre temporades a tercera divisió 1956-59, 1960-61, època de màxima esplendor del club El 2007 integrà la Penya Barcelonista Olivella Juga a l’estadi municipal José Luis Ruiz Casado

Fou fundada el 1957 en honor de Francesc Papi Anguera, que treballà tota la seva vida al servei del Futbol Club Barcelona Durant els seus primers vint-i-cinc anys tingué Domingo Bernat Ruiz com a president, mentre que Anguera en fou nomenat president d’honor L’equip sènior assolí la categoria territorial preferent, i la temporada 2012-13 jugà a segona catalana Disputa els seus partits al camp de l’Escola Industrial Té una vintena d’equips de base

Quedà inscrita a nom de l’aleshores president del club, Francesc Miró-Sans La publicació era de caràcter setmanal i donava una àmplia informació del club, amb una destacada part gràfica Els primers anys ajudà a promocionar la construcció del Camp Nou Hi collaboraren personalitats com Manuel Ibáñez Escofet, Josep Morera Falcó, Joaquim Muntañola, Juan José Castillo, Mas Casals, Enrique Fernández, Justo Conde o F Peris Vidal En morir Barnils el 1961, fou substituït pel seu germà Carles, collaborador de la revista sota el pseudònim de Be-uve El 1965 el gros de la redacció abandonà…