Resultats de la cerca

El 1973 debutà a l’equip Argentinos Juniors, es professionalitzà el 1977 i el 1981 passà a jugar al Boca Juniors, amb el qual guanyà aquest any la Lliga argentina El 1982 fitxà pel Futbol Club Barcelona , amb el qual el 1983 guanyà la Copa de la Lliga i la Copa del Rei disputà 73 partits i marcà 43 gols Amb el Nàpols 1984-92 aconseguí dues Lligues 1986, 1990 i la Copa de la UEFA 1989 Suspès per consum de drogues el 1991, en 1992-93 jugà amb el Sevilla, i posteriorment amb els equips argentins Newell’s Old Boys 1993-94 i de nou amb el Boca Juniors 1994-97 Amb la selecció argentina jugà 91…

S’inicià com a futbolista el 1960 i jugà al Rosario Central, el Racing, el Boca Juniors i el Santos brasiler es retirà el 1970 El mateix 1970 començà la seva carrera com a entrenador al Newell’s Old Boys de Rosario Un any més tard, passà a entrenar l’Huracán de Buenos Aires Posteriorment dirigí la selecció argentina 1974-82 que assolí la Copa del Món 1978, cosa que el convertí en una de les figures més influents del futbol mundial S’incorporà al Futbol Club Barcelona el 3 de març de 1983…

Fou jugador del River Plate 1945-49, amb el qual guanyà dues Lligues de l’Argentina 1945 i 1947, i del Millonarios de Bogotà 1949-53, amb el qual guanyà quatre Lligues colombianes, llevat de la del 1950 Jugà cedit un any a l’Huracán 1946 El 1953 Josep Samitier n’impulsà la contractació pel Futbol Club Barcelona després d’arribar a un acord amb el River Plate, club que tenia els drets legals sobre el jugador Parallelament, el Real Madrid negocià amb el Millonarios, l’equip en què jugava Di Stéfano en aquell moment Una estranya maniobra federativa amb aval franquista resolgué que Di Stéfano…

Defensa central conegut amb el nom de l’Stop , jugà amb el Futbol Club Barcelona durant la temporada 1935-36 La seva trajectòria es veié truncada per la Guerra Civil Fou director tècnic del Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1963-64

Interior, fitxà pel Futbol Club Barcelona a mitjan temporada 1948-49 després d’haver jugat amb els argentins Chacarita Juniors i Vélez Sarsfield, i el León mexicà Disputà 70 partits i marcà 30 gols amb la samarreta blaugrana Guanyà una Lliga 1949, una Copa 1951 i una Copa Llatina 1949, i deixà el club el 1951 És l’autor del gol número 1000 del Barça a la Lliga

Defensa central, fitxà pel Futbol Club Barcelona 2007-11 procedent del Saragossa Jugà 48 partits de Lliga amb el Barça, i guanyà el Mundial de clubs 2009, la Copa d’Europa 2009, 2011, la Lliga 2009, 2010, 2011, la Copa del Rei 2009 i les Supercopes d’Espanya 2009 i d’Europa 2009 Fou internacional amb la selecció argentina

Arribà al Reial Club Deportiu Espanyol provinent de l’Udinese italià i jugà al club català quatre temporades 1999-2003, ocupant la demarcació de defensa en 93 partits de Lliga El 2003 fou traspassat al Leganés

Defensa central que jugà en el Reial Club Deportiu Espanyol 2008-10 procedent de l’Anderlecht belga Disputà 60 partits de Lliga amb l’equip blanc-i-blau i marcà 3 gols A l’estiu del 2010 fou traspassat a l’Spartak de Moscou Amb la selecció argentina es proclamà campió olímpic en els Jocs de Pequín 2008

Defensa central, formà part del Reial Club Deportiu Espanyol 1999-2002, procedent del Club Atlético Independiente Amb l’equip espanyolista disputà 65 partits de Lliga i marcà 4 gols Fou quatre vegades internacional

Davanter, ingressà al Futbol Club Barcelona 2001-04, 2006-07 procedent del River Plate Com a barcelonista, sumant les dues etapes, disputà 205 partits i marcà 92 gols Guanyà una Supercopa d’Espanya 2006 Ha estat més de 40 vegades internacional i ha participat en la Copa del Món 2006 Amb l’Argentina guanyà la medalla d’or en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i el Mundial sub-20 2001, en què fou elegit millor jugador