Resultats de la cerca

Conegut com Pepe Planas, començà a destacar com a defensa i migcampista a l’Andreuenc 1915-19 i a l’Avenç 1919-21 El Futbol Club Barcelona el va incorporar al seu equip, on jugà 181 partits i marcà 25 gols, durant set temporades 1920-27 En totes aquestes, excepte l’any 1923, fou campió de Catalunya i guanyà tres Copes d’Espanya 1922, 1925, 1926 L’abril del 1927 s’incorporà a l’Athletic Biorges de Rouen, on alternà les tasques de jugador i entrenador Posteriorment entrenà el Racing de Ferrol, Arenas, Murcia, Celta, Deportivo i Real Zaragoza Durant la postguerra dirigí de nou l’…

Entre el 1984 i el 1989 fou intern de La Masia , l’escola de futbol del Futbol Club Barcelona Migcampista, jugà en les categories inferiors de l’equip 1984-90, i, successivament, al Figueres, al Celta, al Badajoz, al Mallorca, al Lleida, a l’Elx i a la Unió Esportiva Gramenet Retirat com a jugador l’any 2002, inicià una carrera com a tècnic al Palafrugell, el Figueres i el Terrassa L’any 2007, en ser designat tècnic del primer equip del FC Barcelona, Josep Guardiola el nomenà segon entrenador, i en aquest càrrec fou copartícip dels trofeus de l’etapa 2007-12 3 lligues espanyoles 2008-09,…

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol l’any 1925 i hi romangué fins a la temporada 1928-29 Guanyà el Campionat de Catalunya 1929 i la Copa 1929, encara que no disputà la final Jugà amb la selecció catalana en dues ocasions Posteriorment, jugà al Racing de Madrid

Fou jugador del Real Madrid i posteriorment del Futbol Club Barcelona 1913-19 Disputà 103 partits amb la samarreta blaugrana com a migcampista, marcà 9 gols i obtingué el Campionat de Catalunya 1916, 1919

Format a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, la temporada 1959-60 jugà a l’equip  amateur i en alguna ocasió fou convocat per al primer equip Fou cedit a l’Osasuna 1960-62, amb el qual debutà a primera divisió la darrera temporada A continuació ingressà al primer equip del Barça 1962-72, amb el qual disputà 377 partits i marcà 111 gols Guanyà tres vegades la Copa del Generalísimo 1963, 1968, 1971, una Copa de Fires 1966 i una Finalíssima de Fires 1971 A més, disputà les finals de la Copa de Fires 1962 i de la Recopa 1969, després que en la semifinal d’aquest torneig marqués …

Començà al Poble-sec, d’on passà a les categories inferiors del Futbol Club Barcelona A partir de la temporada 1956-57, compaginà aquesta tasca amb la d’ajudant de l’entrenador del primer equip, Domènec Balmanya, primer, i Helenio Herrera a continuació El 30 d’abril de 1960 fou nomenat entrenador titular fins al final d’aquella temporada, i el Barça guanyà la Copa de Fires Després dirigí el Club Deportiu Comtal 1960-61, el Tenerife 1961-62, el Deportivo de la Corunya 1962-63, l’Hospitalet 1963-64, l’Atlètic de Balears 1965-66 i el Club de Futbol Reus Deportiu 1968-69

Defensa, es formà al planter del Reial Club Deportiu Espanyol i a l’abril del 2005 debutà a la Lliga amb el primer equip Hi romangué la següent temporada i després fou cedit al Real Madrid Castilla i al Racing de Santander En la temporada 2008-09 tornà a l’Espanyol, amb el qual, sumant les dues etapes, disputà 48 partits de Lliga i marcà 3 gols Guanyà una Copa del Rei 2006 Després ha jugat amb el Sevilla 2009-11, on estigué un any inactiu per motius de salut, i el Màlaga Ha estat quatre vegades internacional sub-21 i ha format part de la selecció catalana

Fou promoguda per un grup de periodistes escindits de la revista Barça, en desacord amb l’orientació que el club volia donar a aquella publicació Carles Barnils en fou l’editor i tingué redactors com David Castillo, Juan J Castillo, Manuel Ibáñez Escofet, Antonio Saénz Guerrero, Ricardo Huerta i Francesc Peris Josep Morera Falcó i Horaci Seguí s’encarregaren dels reportatges fotogràfics i Joaquim Muntañola, de les pàgines d’humor Al juny del 1981 el número 847 anuncià la suspensió de la revista, però la capçalera fou venuda a Joan Gaspart i al setembre del mateix any la…

Destacà com a extrem dret i jugà 285 partits i marcà 62 gols amb el Futbol Club Barcelona 1914-26 Fou campió de Catalunya en vuit ocasions 1916, 1919-22, 1924, 1925, 1926, i campió d’Espanya en quatre 1920, 1922, 1925, 1926 Disputà un partit amb Catalunya 1921 També destacà com a corredor de fons, juntament amb el seu germà Josep

Duia per subtítol Revista satírico futbolera i fou especialment crítica amb el Barça i la Federació Catalana de Futbol Amateur Encetà un gènere, que consagrà dos anys més tard el setmanari Xut En foren collaboradors els dibuixants Mallol, Allak i Tete Era escrita en castellà amb alguns articles en català De periodicitat setmanal, amb irregularitats, se’n publicaren com a mínim quaranta-set números