Resultats de la cerca

Ocupava la posició de defensa central Després d’una etapa inicial en l’equip d’aficionats del FC Barcelona, el 1956 s’incorporà a la UA Horta i l’any següent a la UE Vic Fitxat pel Centre d’Esports Sabadell, hi jugà durant quatre temporades 1958-62 a segona divisió Fou traspassat a l’Oviedo, on debutà a primera divisió Després de quatre temporades, el 1966 s’incorporà al Granada, on posà fi a la seva trajectòria esportiva el 1968

Començà a l’equip del seu poble natal, després continuà en el Granollers i al principi dels anys setanta ingressà al Barcelona amateur Jugà de centrecampista i la temporada 1972-73 passà al Barcelona Atlètic, on fou considerat una de les grans promeses del futbol català Al final de la temporada 1975-76 es lesionà el genoll però, malgrat això, fitxà pel Valladolid, on només pogué jugar alguns partits al principi de la temporada 1977-78 i es retirà Posteriorment fou president de l’Ametlla i entrenà els juvenils d’aquest club i del Granollers El nou camp de l’Ametlla fou batejat amb el seu nom…

Migcampista interior, amb el Palafrugell es proclamà campió de tercera categoria del grup de Girona del Campionat de Catalunya i ascendí a segona 1927-28 La temporada següent debutà en la primera edició de la Lliga amb el València, a segona divisió, i ascendí a primera la temporada 1930-31 romangué al club xe fins la temporada 1934-35 Fou l’autor del primer gol del València a primera divisió, disputà la final de Copa 1934 i fou preseleccionat per Espanya en dues ocasions, encara que no arribà a jugar-hi La campanya 1935-36 actuà amb l’Espanyol 11 partits de Lliga i 3 gols Acabada la guerra,…

Jugava de defensa esquerre i de mig ala i milità en el FC Barcelona entre el 1912 i el 1920 Fou campió de Catalunya en quatre ocasions 1913, 1916, 1919, 1920, d’Espanya 1920 i subcampió de la mateixa competició 1919 Disputà un total de 91 partits amb la samarreta blaugrana Actuà tres vegades amb la selecció catalana

Presidí el Futbol Club Barcelona 1925-29 Protagonitzà bona part de la denominada Edat d’Or del Barça Accedí a la presidència pocs dies abans que finalitzés el tancament governatiu de les activitats en el Barcelona arran dels fets de les Corts del 14 de juny de 1925 –en què el públic xiulà l’himne espanyol– La reaparició del Barça es produí el dia de Nadal del 1925 Industrial aristòcrata –era baró d’Ovilvar– i amic personal de Primo de Rivera, les seves gestions serviren per a rebaixar la sanció al club Durant el seu mandat el Barça guanyà tres Campionats de Catalunya 1926, 1927, 1928, dos d’…

Defensa lateral, començà al Terrassa CF 1950-52 Després jugà al Vetusta, l’Oviedo 1952-53, l’Avilés 1953-54, de nou el Terrassa 1954-55, 1962-63, el Tànger 1955-56, l’Atlético de Madrid 1956-59, Las Palmas 1959-61 i el Llevant 1961-62

Organitzat en la pretemporada pel Girona Futbol Club, és el segon de Catalunya en antiguitat, darrere del Joan Gamper La primera edició coincidí amb la inauguració del nou estadi de Montilivi Ha anat canviant de format, des del quadrangular inicial, passant pel triangular, fins a l’actual, un partit únic, començat el 1986 Els anys 1995, 1996, 2001 i el període 2003-06 no es disputà Fins el 2014, l’equip que ha guanyat més vegades el torneig és el Girona, amb onze victòries

Fou jugador del Futbol Club Barcelona les temporades 1933-34 i 1934-35 Davanter centre, en la seva primera campanya fou el màxim golejador de l’equip Fou alineat 76 partits, marcà 63 gols i guanyà el Campionat de Catalunya 1935 Anteriorment havia jugat al Centro Gallego cubà i a la Liga Deportiva Alajuelense de Costa Rica En deixar el Barça jugà una temporada amb l’Hèrcules i retornà a Costa Rica, on és considerat el millor jugador de la seva història L’estadi de l’Alajuelense porta el seu nom Jugà una vegada amb la selecció catalana

Fill de pares catalans, jugà a futbol amb el CD Marathón i en tennis es proclamà campió centreamericà El 1921 es traslladà a Barcelona per estudiar i jugà al Reial Club Deportiu Espanyol 1923-32 Lateral dret mai va patir cap expulsió ni amonestació Quan marxà Zamora, esdevingué capità de l’equip Guanyà una Copa 1929 i un Campionat de Catalunya 1929 En honor seu es creà la Penya Saprissa, que fou un autèntic planter de jugadors de l’Espanyol A l’agost del 1932 fou nomenat president d’honor del club blanc-i-blau Debutà amb la selecció catalana a París 1925 i hi jugà diverses vegades En tennis…

Ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol a començament del 1935 Procedia del Club Sport Libertad i actuava d’interior i d’extrem dret Romangué a l’Espanyol fins la temporada 1936-37, en què l’equip guanyà el Campionat de Catalunya