Resultats de la cerca

Fundat l’any 1910, també fou conegut com Football Figueres Fou el segon club que es fundà a la ciutat, per darrere de l’Sport Club Empordanès Al contrari d’aquest últim, no depenia de cap entitat Era format per obrers i menestrals, i disputà partits amistosos amb equips de la província de Girona Jugà a l’Era d’en Deseia, actualment plaça d’Enric Morera Desaparegué l’any 1913

Era editat per l’empresa Editorial Don Balón SA i tenia la redacció a Barcelona Especialitzat en futbol de l’àmbit estatal i també internacional, durant més de tres dècades es convertí en un referent per als aficionats no solament de l’Estat espanyol, sinó també d’altres països Rogelio Rengel Mercadé n’era el propietari i fou dirigit per Mercedes Milá, Juan Manuel Martínez, Juan Pedro Martínez Díaz i Antoni Casals, entre d’altres Antonio Hernáez, Andreu Astruells i Miquel Rico en foren directors executius, i José María García, Josep Maria Casanovas i Juan José…

Era germà de César, davanter internacional del FC Barcelona Calo també jugà al Barça 1944-50 i, com el seu germà, procedia de la Cultural Leonesa Era defensa i en les sis temporades com a blaugrana disputà 84 partits i marcà quatre gols Fou tres vegades campió de Lliga 1945, 1948, 1949 i obtingué una Copa Llatina 1949 Acabada la seva etapa al Barça jugà al Saragossa a primera divisió 1951-53, al Lleida a segona 1953-55 i, finalment, de nou a la Cultural Leonesa a primera 1955-56

Fou un dels equips més modestos de la capital catalana i l’any 1923 es fusionà amb l’Espanya, que havia estat tres vegades campió de Catalunya La temporada 1923-24 competí a la segona categoria també anomenada primera categoria B del Campionat de Catalunya i ascendí a primera en ampliar-se aquesta categoria Jugà entre els grans del futbol català fins a l’edició 1927-28, que descendí a segona L’any 1931 s’ajuntà amb l’Europa, que era a la segona divisió estatal, per formar el Catalunya L’experiència no reeixí i l’equip es retirà abans d’acabar la Lliga La temporada següent els dos…

Fou jugador del Martinenc els anys deu La seva posició al camp era la de davanter El 25 de maig de 1919 jugà amb la selecció catalana en un partit

Quedà inscrita a nom de l’aleshores president del club, Francesc Miró-Sans La publicació era de caràcter setmanal i donava una àmplia informació del club, amb una destacada part gràfica Els primers anys ajudà a promocionar la construcció del Camp Nou Hi collaboraren personalitats com Manuel Ibáñez Escofet, Josep Morera Falcó, Joaquim Muntañola, Juan José Castillo, Mas Casals, Enrique Fernández, Justo Conde o F Peris Vidal En morir Barnils el 1961, fou substituït pel seu germà Carles, collaborador de la revista sota el pseudònim de Be-uve El 1965 el gros de la redacció abandonà…

Presidí el Futbol Club Barcelona 1925-29 Protagonitzà bona part de la denominada Edat d’Or del Barça Accedí a la presidència pocs dies abans que finalitzés el tancament governatiu de les activitats en el Barcelona arran dels fets de les Corts del 14 de juny de 1925 –en què el públic xiulà l’himne espanyol– La reaparició del Barça es produí el dia de Nadal del 1925 Industrial aristòcrata –era baró d’Ovilvar– i amic personal de Primo de Rivera, les seves gestions serviren per a rebaixar la sanció al club Durant el seu mandat el Barça guanyà tres Campionats de Catalunya 1926, 1927,…

Fundat el 1955, el terreny de joc era situat al Camp de la Bota Començà a competir en categories territorials el 1964, i jugà dues temporades a preferent 1984-86 Desaparegué el 1999

Fou una proposta del FC Barcelona que aplegà vuit conjunts catalans i valencians, malgrat que era prevista la participació d’equips murcians i alicantins, però les dificultats dels desplaçaments provocaren la seva renúncia Guanyà el FC Barcelona

Jugà bàsicament a categoria territorial, i era també conegut per Rayo Amarillo, l’empresa que el patrocinava La temporada 1986-87 es proclamà campió de grup de primera territorial, però no aconseguí pujar a preferent L’any 1991 es dissolgué