Resultats de la cerca

Organitzat pel Club Deportiu Banyoles, és un dels torneigs estiuencs més antics que es fan a Catalunya Fins l’any 2014, l’equip que més vegades ha guanyat el torneig és la Unió Esportiva Figueres, amb 15 títols

Debutà com a defensa central al Futbol Club Barcelona el 9 de desembre de 1951 Una greu lesió trencà de ple la seva carrera Jugà 140 partits Fou campió de Lliga 1952, 1953, 1959, 1960, de Copa 1952, 1953, 1957, 1959, de la Copa Llatina 1952, de la Copa Eva Duarte 1953 i de les dues primeres Copes de Fires 1958, 1960

Defensa format al Banyoles i el Girona FC 2006-07, ingressà al FC Barcelona l’estiu del 2007 Jugà amb el Barcelona B 2008-11, amb el qual ascendí a segona divisió A mitjan temporada 2010-11 s’incorporà al primer equip, amb el qual ja havia debutat oficialment en l’anterior campanya, i a l’octubre del 2012 fou cedit al Mallorca En el seu palmarès hi ha la Lliga, la Copa d’Europa, el Mundial de clubs i la Supercopa d’Europa totes el 2011 i dues Supercopes d’Espanya 2009, 2011 Ha actuat dues vegades amb la selecció catalana i ha estat internacional per Espanya en les categories inferiors Amb la…

Jugà al Barcelona Atlètic cinc temporades 1978-83, a excepció de la 1980-81, en què fou cedit al RCD Mallorca Posteriorment jugà tres temporades al Múrcia 1983-86, dues d’aquestes a primera divisió, i al Figueres 1986-93, totes a segona divisió A Guanyà dues vegades el Trofeu Zamora en la categoria d’argent 1986, 1988

Començà entrenant els juvenils i infantils del Club Deportiu Banyoles Al final de la dècada dels setanta fou directiu del Girona Futbol Club Posteriorment entrenà el primer equip del Banyoles 1980-87, la Unió Esportiva Olot 1987-88 i el Girona Futbol Club 1988-92, amb el qual aconseguí l’ascens a segona divisió B el primer any i jugà la promoció d’ascens a segona divisió A la temporada 1991-92 Posteriorment entrenà diversos equips regionals com l’Andorra Club de Futbol, l’Ateneu Deportiu Guíxols, la Unió Esportiva Figueres, l’Agrupació Esportiva Roses, el Futbol Club l’Escala, l’Aro Cultural…

Defensa lateral esquerre que s’inicià a la UE Figueres Jugà al Saragossa 1953-55, el FC Barcelona 1955-56, la UE Comtal 1956-57 i l’Sporting de Gijón i acabà la seva carrera al Figueres Disputà 26 partits a primera divisió Posteriorment fou entrenador, entre d’altres, del Banyoles i del Figueres

Defensa central, fou jugador del Manlleu i de la Unió Esportiva Vic, abans de fitxar pel Centre d’Esports Sabadell, on jugà cinc temporades 1944-49 i disputà 83 partits a primera divisió Amb la Unió Esportiva Lleida 1949-52 disputà 24 partits més a la màxima categoria La temporada 1952-53 jugà conjuntament a l’Atlético de Tetuán i al Xerez Deportivo, retornà al Manlleu 1953-54 i acabà a l’Hèrcules de l’Hospitalet 1954-55 Posteriorment feu d’entrenador en diversos equips, entre els quals destaca la Gimnàstica de Torrelavega, a segona divisió 1966-67

Fou fundat el 1913 Ingressà a la federació catalana el 1928 i durant els primers temps competí en els campionats amateurs En l’etapa de postguerra alternà les categories comarcals i territorials La temporada 1953-54 fou campió de la Lliga Catalana Entre el 1957 i el 1959 jugà a tercera divisió i, en la seva trajectòria posterior, ha competit en aquesta categoria vint-i-una temporades més, en quatre etapes diferents L’any 1969 fou campió de la Copa Catalana El 1991 participà en la fase d’ascens a segona B Des de la temporada 2011-12 juga a segona catalana Disposa d’un equip juvenil a primera…

Els seus precedents es troben a l’Olot Deportivo i l’Sport Club Olotí, ambdós fundats el 1912 i dissolts tres anys més tard El 1919 es jugà un partit entre l’Sporting Club i el Renaixement Esportiu, la fusió dels quals donà pas a l’Agrupació Sport Olot El 14 de maig de 1922 es fundà l’Olot Futbol Club, que fins a la Guerra Civil havia participat en el campionat provincial S’entrenava al camp de l’Estació Després de la guerra passà a anomenar-se Unión Deportiva Olot i jugà a la categoria territorial fins que en l’edició de 1956-57, gràcies a una reestructuració de categories, competí per…

Fundat el 1919 arran de la unió de les societats esportives Sport Club Català secció del Casino Menestral i Joventud Sportiva i Artística secció del Casino Sport Figuerenc, Bernard Palmer en presidí la primera junta directiva El primer camp on jugà fou el de l’horta de l’Institut El 1924 llogà el camp de l’antic velòdrom, el més gran de la província, i el 1931 es traslladà al camp municipal d’Esports, on jugà fins el 1950 Durant els anys vint i trenta l’equip participà en el campionat regional, equivalent a la tercera categoria del Campionat de Catalunya Després de la Guerra Civil, ascendí…