Resultats de la cerca

Fou fundat l’any 1947 El 1989 esdevingué filial del RCD Espanyol amb el nom d’Espanyol Promeses Posteriorment tornà a tenir entitat pròpia Jugà diverses temporades a preferent territorial i la 2011-12 competí a primera catalana El seu terreny de joc és el camp municipal Eduardo Aunós En l’equip juvenil jugà Canito, posteriorment jugador de l’Espanyol i del Barça

Pioner del basquetbol a Catalunya, jugà des del 1928 a l’equip de la Societat Gimnàstica de Badalona, amb el qual disputà el torneig de basquetbol celebrat durant l’Exposició de Barcelona 1929 Posteriorment compaginà el bàsquet amb el futbol, esport en què jugà com a professional amb el CF Badalona fins la temporada 1940-41, el Terrassa Futbol Club 1941-43 i el Reial Club Deportiu Espanyol 1943-45 Amb l’Espanyol disputà 16 partits a primera divisió i marcà 1 gol Jugà un partit amb la selecció catalana de futbol A partir del 1939 presidí la Unió Gimnàstica Esportiva de Badalona, i impulsà un…

Davanter que substituí Joan Gamper en el Futbol Club Barcelona 1903-12, club amb el qual disputà 145 partits i marcà 172 gols Fou quatre vegades campió de Catalunya 1905, 1909, 1910, 1911 i dues d’Espanya 1910, 1912 Dissenyà l’actual escut del club i formà part de la seva directiva 1909-11 Disputà un partit amb la selecció catalana 1910 Juntament amb uns altres dissidents de l’equip blaugrana passà a integrar i fundar el Club Casual 1912-13 Participà en la fundació de clubs com el AC Galeno 1907, integrat per estudiants de l’Hospital Clínic, l’Universitary SC 1909, de la fusió del Club…

S’incorporà al Futbol Club Barcelona 1912-13 procedent de la Societat Gimnàstica de Madrid Davanter centre i interior dret, jugà 34 partits i marcà 20 gols amb el Barça Conquerí el Campionat d’Espanya i el Campionat de Catalunya La temporada 1913-14 passà a l’Universitari

Després de jugar amb la Gimnástica de Madrid fitxà pel Futbol Club Barcelona al gener del 1912 Extrem dret, en la primera temporada jugà amb l’equip reserva barcelonista En l’edició 1912-13 passà al Reial Club Deportiu Espanyol i després tornà al Barcelona 1913-15 Amb el conjunt blaugrana disputà 27 partits Després jugà dues temporades al Centre d’Esports Sabadell 1915-17

Actuava d’interior i d’extrem esquerre La temporada 1911-12 arribà al Futbol Club Barcelona procedent de la Gimnástica de Madrid La campanya següent jugà al Reial Club Deportiu Espanyol Però retornà al Barcelona 1913-15, amb el qual disputà 66 partits i marcà 28 gols Guanyà la Copa 1912 i la Copa Pirineus Orientals 1912 La temporada 1915-16 jugà amb el Centre d’Esports Sabadell Fou alineat dues vegades amb la selecció catalana

Jugà amb el Barcelona Atlètic al final dels anys vuitanta i principi dels noranta Actuava de central i disputà alguns partits oficials amb el primer equip La temporada 1993-94 fou cedit al Lleida i a continuació milità tres temporades al RCD Espanyol Disputà 106 partits de Lliga amb el conjunt blanc-i-blau Després jugà, entre d’altres, amb el Gavà, el Santboià i la Gimnàstica Iberiana Fou convocat una vegada amb la selecció catalana

Extrem dret, milità en el Reial Club Deportiu Espanyol 1940-43, procedent de l’Athletic Club de Bilbao 1939-40 Amb l’equip espanyolista jugà 51 partits de Lliga i marcà 14 gols Disputà la final de Copa del 1941 Posteriorment jugà amb el Saragossa 1943-44, l’Hèrcules 1944-47, el Real Madrid 1947-51, el Racing de Santander 1951-53, la Gimnástica Torrelavega 1953-54 i el Laredo 1954-55 Amb la selecció catalana actuà dues vegades i marcà un gol

Defensa central, fou jugador del Manlleu i de la Unió Esportiva Vic, abans de fitxar pel Centre d’Esports Sabadell, on jugà cinc temporades 1944-49 i disputà 83 partits a primera divisió Amb la Unió Esportiva Lleida 1949-52 disputà 24 partits més a la màxima categoria La temporada 1952-53 jugà conjuntament a l’Atlético de Tetuán i al Xerez Deportivo, retornà al Manlleu 1953-54 i acabà a l’Hèrcules de l’Hospitalet 1954-55 Posteriorment feu d’entrenador en diversos equips, entre els quals destaca la Gimnàstica de Torrelavega, a segona divisió 1966-67

Inaugurat com a camp de futbol l’any 1971, fou reformat vint anys després amb la construcció d’una pista d’atletisme olímpica Entre el 1992 i el 2010 acollí dinou edicions del Míting Internacional Palafrugell-Costa Brava, un dels cinc torneigs d’atletisme més importants de l’Estat, en què han participat campions olímpics, mundials i europeus Acollí en dues ocasions el Campionat de Catalunya d’atletisme 1992, 2009, el de 10000 m 2000, 2007 i el Campionat d’Espanya de fons 1998 Té una capacitat de 700 espectadors asseguts, una sala polivalent de gimnàstica i una sala de musculació Es utilitzat…