Resultats de la cerca

Informava a bastament del futbol català fins a la categoria regional i tenia corresponsalies en diverses ciutats de l’Estat Tingué prestigiosos redactors, com Spectator , que signava la secció titulada “Glosas”, d’Albert Maluquer, L Capdevila, els dibuixants Castanys i Passarell, i els reportatges gràfics de Gaspar i Claret De periodicitat setmanal, tenia 16 pàgines molt ben illustrades, amb fotografies de jugadors dedicades als lectors Els primers números incloïen una secció d’humor titulada “La furia española”, dirigida per Orlando Furioso i signada per Duvinyals i Cabot el…

Amb un llenguatge ple d’equívocs, satiritzava les altes instàncies federatives i alguns dirigents esportius Fou dirigida per Albert Suñé i alguns dels seus redactors empraren pseudònims com Jorge Torreobesa , La Bugadera Blaugrana o Pessic d’Arbúcies Escrita en català, només se’n publicaren set números

Pretenia ser una tribuna oberta a l’opinió dels afeccionats del Futbol Club Barcelona Dirigida per Pere Bosch, tingué Pere Riaño com a redactor en cap El fotògraf Antoni Campañà hi exercí de director periodístic De periodicitat mensual, tenia cinquanta-quatre pàgines Se’n publicaren com a mínim vint-i-un números

Supervisada per la Federació Catalana de Futbol, tingué la collaboració de J J Castillo, A Ollé Bertran, A Maluquer i Pedro Escartín, entre d’altres D’afany divulgador, alternava els articles de tècnica amb notícies sobre les figures del futbol europeu i sud-americà Se’n publicaren com a mínim 4 números

D’ideari regeneracionista, aspirava a la propagació i pràctica de l’esport Pretengué editar un periòdic illustrat semblant al francès Le Miroir des Sports Es proposava publicar mensualment números monogràfics per difondre l’historial de clubs i jugadors de futbol catalans El primer número estigué dedicat a L’Avenç de l’Sport de Sant Andreu Sembla que tingué una vida efímera

Duia per subtítol Revista satírico futbolera i fou especialment crítica amb el Barça i la Federació Catalana de Futbol Amateur Encetà un gènere, que consagrà dos anys més tard el setmanari Xut En foren collaboradors els dibuixants Mallol, Allak i Tete Era escrita en castellà amb alguns articles en català De periodicitat setmanal, amb irregularitats, se’n publicaren com a mínim quaranta-set números

Contenia articles de tècnica, biografies de jugadors i cròniques de partits amb dedicació especial als jugats a Catalunya Estigué dirigida per Ricardo Esmandía Bayer, Antoni Rué Dalmau i JM Santaeulària En foren redactors Ricardo Álvarez, JM Tallada, Modesto, El Diablo Cojuelo , Armando Rodríguez, Francisco Aramburu, Milton de Crotona , Isidre Corbinos i José A Castillo, entre d’altres Mostrà una postura crítica envers la premsa esportiva i alguns diaris d’informació general Se’n publicaren com a mínim 245 números

S’encetà amb la direcció inicial de Francesc Bosch i amb Francesc d’A Masana com a redactor en cap, però l’ànima de la revista fou Lluís Aymamí Baudina, que ben aviat n’esdevingué director S’hi aplegaven els redactors que defensaven l’ideal de l’esport popular que arrelà a la dècada següent a Catalunya En foren redactors Soler Moreu, Aquiles, Dribling i Kramer, entre d’altres Hi destacaven les cròniques futbolístiques i la informació específica del Campionat de Catalunya Escrit en castellà, hi sovintejaven escrits en català Se’n publicaren com a mínim 169 números

Fundat el 1911, nasqué amb la denominació d’Igualada Football Club Entre el 1912 i el 1915 rebé el nom de Centre d’Esports d’Igualada i a partir del 1920, Ateneu Igualadí SF Fou el club referent de la comarca gràcies sobretot a Francesc Bru, que guanyà els campionats comarcals entre el 1921 i el 1923 i que posteriorment esdevingué seleccionador estatal L’any 1926 es creà un nou club impulsat per estudiants de l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, que recuperà el nom d’Igualada Futbol Club Els dos equips foren grans rivals fins a l’esclat de la Guerra Civil El 1939 es constituí el club actual…