Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Llisard Peris de Vargas
Futbol
Porter de futbol.
Jugà al Futbol Club Barcelona 1909-13, però només disputà 11 partits Durant la seva etapa al club, el Barça guanyà tres Copes, quatre Campionats de Catalunya i quatre Copes dels Pirineus Orientals Després ingressà al Català Sport Club Com el seu germà Enric, també destacà en atletisme i en retirar-se del futbol fou àrbitre de primera categoria
Enric Peris de Vargas
Futbol
Futbolista i atleta.
Començà jugant al Futbol Club Internacional i la temporada 1906-07 ingressà en el Futbol Club Barcelona Hi romangué fins a la temporada 1916-17, jugant primer de migcampista i, finalment, d’extrem esquerre Disputà 278 partits fou el primer jugador barcelonista a sobrepassar els 200 partits i marcà 26 gols Guanyà tres Copes d’Espanya 1910, 1911, 1913 i cinc Campionats de Catalunya 1909, 1910, 1911, 1913, 1916 Jugà nombroses vegades amb la selecció catalana Com a atleta, destacà en els 100 m llisos i el salt de llargada Exercí també d’àrbitre de futbol
Agustí Peris de Vargas
Futbol
Pioner del futbol i el beisbol a Catalunya.
Estigué vinculat al Català Sport Club, que presidí durant diverses temporades, formà part d’aquest equip de futbol i creà la secció de beisbol del club Fou tresorer de la Federació Catalana de Futbol i fundador i primer president de la Federació Catalana de Beisbol 1929 A la dècada dels quaranta creà el Collegi d’Àrbitres de Beisbol i fou el primer a presidir-lo També exercí de periodista, amb el pseudònim Strike
Eco de sports
Futbol
Publicacions periòdiques
Revista de futbol publicada per primera vegada a Barcelona al desembre del 1917.
Fou dirigida per Agustí Peris de Vargas Tractava sobre la història del futbol a Catalunya Tingué una vida efímera No té cap connexió amb les altres capçaleres de l’època amb el mateix nom
R.B.: revista barcelonista
BIBLIOTECA DE L’ESPORT
Futbol
Publicacions periòdiques
Revista de futbol publicada a Barcelona des de l’abril del 1965.
Fou promoguda per un grup de periodistes escindits de la revista Barça, en desacord amb l’orientació que el club volia donar a aquella publicació Carles Barnils en fou l’editor i tingué redactors com David Castillo, Juan J Castillo, Manuel Ibáñez Escofet, Antonio Saénz Guerrero, Ricardo Huerta i Francesc Peris Josep Morera Falcó i Horaci Seguí s’encarregaren dels reportatges fotogràfics i Joaquim Muntañola, de les pàgines d’humor Al juny del 1981 el número 847 anuncià la suspensió de la revista, però la capçalera fou venuda a Joan Gaspart i al setembre del mateix any la publicació inicià una…
Català Sport Club
Futbol
Club de futbol de Barcelona.
Fundat el 1899 amb el nom de Català Foot-ball Club, per iniciativa de Jaume Vila i Capdevila, el qual en fou el primer president Començà a jugar als terrenys de l’antic Velòdrom de la Bonanova Fou el primer gran rival del Futbol Club Barcelona, amb el qual va mantenir una llarga disputa sobre el deganat del futbol català Participà en la fundació de l’Associació de Clubs de Foot-ball 1902 El 1903 integrà els membres del Club Universitari de Foot-ball i canvià de nom a Català Sport Club Disputà el Campionat de Catalunya de primera categoria fins la temporada 1914-15, en què baixà a segona i la…
Barça
Futbol
Publicacions periòdiques
Revista creada el 1955 per l’advocat Josep Maria Barnils Vila sota la tutela del Futbol Club Barcelona.
Quedà inscrita a nom de l’aleshores president del club, Francesc Miró-Sans La publicació era de caràcter setmanal i donava una àmplia informació del club, amb una destacada part gràfica Els primers anys ajudà a promocionar la construcció del Camp Nou Hi collaboraren personalitats com Manuel Ibáñez Escofet, Josep Morera Falcó, Joaquim Muntañola, Juan José Castillo, Mas Casals, Enrique Fernández, Justo Conde o F Peris Vidal En morir Barnils el 1961, fou substituït pel seu germà Carles, collaborador de la revista sota el pseudònim de Be-uve El 1965 el gros de la redacció abandonà…
Futbol Club Internacional
Futbol
Club de futbol de Barcelona.
Fundat l’any 1900 com a Club Internacional de Football, fou un dels pioners del futbol català i un dels que crearen la Federació Catalana de Futbol, aleshores anomenada Associació Catalana de Clubs de Foot-ball Al començament, alguns dels seus jugadors eren originaris de les Filipines L’any 1903 passà a dir-se Football Club Internacional El seu primer terreny de joc es trobava a la cruïlla dels carrers de Provença, Rosselló i Urgell, davant l’Escola Industrial Després es traslladà al barri de Sants, al carrer de Galileu L’equip començà participant en la Copa Macaya nom inicial del Campionat…
Federació Catalana de Futbol
Federació Catalana de Futbol
Futbol
Organisme rector del futbol a Catalunya.
La seva fundació data del 12 de novembre del 1902, època en què s’anomenava Associació Catalana de Clubs de Football , però té un precedent en l’ Associació de Clubs de Foot-ball de Barcelona , creada el 1900 El mateix any, aquesta creà un comitè organitzador de la Copa Macaya, impulsada per Alfons Macaya, president de l’Hispània CF Aquest fou el primer títol a disputar-se a l’Estat espanyol i és considerat com el primer campionat català de futbol Els principals impulsors de l’associació creada el 1902 foren el Barcelona i l’Hispània, i els altres clubs que s’hi adheriren foren el Català, l’…
Futbol Club Barcelona
© B. Llebaria
Futbol
Basquetbol
Handbol
Hoquei sobre patins
Futbol sala
Entitat esportiva barcelonina fundada el 29 de novembre de 1899 per Joan Gamper amb el nom de Football Club Barcelona, que ha esdevingut el club poliesportiu més important i representatiu dels Països Catalans.
Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…
,