Resultats de la cerca

Contractat per Joan Gamper per entrenar el Futbol Club Barcelona el 1917, és considerat el primer entrenador oficial de la història del club, funció que anteriorment exercia el capità de l’equip Debutà a la banqueta el 7 de gener de 1917 Fou substituït pel jugador Jack Greenwell quatre mesos més tard

Dirigí el Reial Club Deportiu Espanyol 1971-78, però a mitjan temporada 1977-78 fou substituït per Heriberto Herrera És l’entrenador que més partits de Lliga ha dirigit a l’equip blanc-i-blau en tota la seva història 218 Fou el responsable de la selecció olímpica espanyola i de la juvenil 1968-71, de la sub-21 1978-80 i l’estiu de 1980 substituí Ladislau Kubala al front de l’absoluta Ocupà el càrrec fins després de la Copa del Món del 1982

Extrem dret que milità en el RCD Espanyol 1901-02, l’Irish FC 1902-03 i el FC Barcelona 1903-13 Amb el Barça disputà 179 partits i marcà 78 gols Fou tres vegades campió de Copa 1910, 1912, 1913 i cinc del Campionat de Catalunya Fou l’autor del primer gol del camp del carrer de la Indústria Amb la selecció catalana s’hi arrenglerà en cinc partits Després entrenà el Barça 1926-29, i esdevingué el primer entrenador català del club En el seu palmarès com a tècnic hi figura la primera Lliga estatal 1929, tot i que a mitjan campionat fou substituït per James Bellamy i quedà com a…

Davanter format al planter del Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà a primera divisió el 1993 Fou cedit al Real Oviedo 1993-94 i Racing de Santander 1994-95, i tornà al Barça 1995-96 Posteriorment jugà al RCD Mallorca 1996-2001, l’Atlético de Madrid 2001-03, el Real Murcia 2003-04 i el Deportivo Alavés 2004-07 Es retirà havent jugat 150 partits a primera divisió i havent marcat 8 gols En el seu palmarès destaca un títol de Lliga 1993, dues Supercopes d’Espanya 1992, 1997 i una Supercopa d’Europa 1992 Com a entrenador, dirigí l’Alavés B temporada 2008-09, i el CE Sabadell 2010-13, equip…

Quedà inscrita a nom de l’aleshores president del club, Francesc Miró-Sans La publicació era de caràcter setmanal i donava una àmplia informació del club, amb una destacada part gràfica Els primers anys ajudà a promocionar la construcció del Camp Nou Hi collaboraren personalitats com Manuel Ibáñez Escofet, Josep Morera Falcó, Joaquim Muntañola, Juan José Castillo, Mas Casals, Enrique Fernández, Justo Conde o F Peris Vidal En morir Barnils el 1961, fou substituït pel seu germà Carles, collaborador de la revista sota el pseudònim de Be-uve El 1965 el gros de la redacció abandonà…

Fill d’emigrants de Surinam, es formà en les categories inferiors de l’Ajax d’Amsterdam, guanyà tres títols de Lliga i una Recopa amb l’equip holandès, on estigué diversos anys a les ordres de Johan Cruyff Després d’unes estades breus a l’Sporting de Lisboa i al Real Zaragoza, fitxà per l’AC Milan, on guanyà dos títols de Lliga i dues copes d’Europa Acabà la seva carrera de jugador a l’Ajax, on aconseguí la seva tercera Copa d’Europa Com a jugador fou 73 cops internacional i rebé dos anys la Pilota de Bronze 1988 i 1989 Com a entrenador de futbol, dirigí durant dos anys la selecció…

Entre el 1984 i el 1989 fou intern de La Masia , l’escola de futbol del Futbol Club Barcelona Migcampista, jugà en les categories inferiors de l’equip 1984-90, i, successivament, al Figueres, al Celta, al Badajoz, al Mallorca, al Lleida, a l’Elx i a la Unió Esportiva Gramenet Retirat com a jugador l’any 2002, inicià una carrera com a tècnic al Palafrugell, el Figueres i el Terrassa L’any 2007, en ser designat tècnic del primer equip del FC Barcelona, Josep Guardiola el nomenà segon entrenador, i en aquest càrrec fou copartícip dels trofeus de l’etapa 2007-12 3 lligues espanyoles 2008-09,…

Fill d’immigrants algerians Migcampista, inicià la carrera professional al Cannes AS, on jugà des de la temporada 1988-89 fins a la 1991-92 La temporada següent fou traspassat al Girondins de Bordeus, equip amb què disputà la final de la Copa de la UEFA del 1996 La seva projecció internacional s’incrementà amb el seu fitxatge per la Juventus de Torí Amb el club italià guanyà dos Campionats de Lliga 1997, 1998, arribà a la final de la Lliga de Campions del 1998, aconseguí una Supercopa d’Europa i guanyà, el 1996, la Copa Intercontinental Considerat l’organitzador de la selecció francesa,…

Conegut amb el sobrenom d’ el submarí groguet , el camp de l’equip és l’estadi de la Ceràmica, anomenat el Madrigal fins el 2017, construït l’any de la fundació del club i amb capacitat per a 25000 espectadors La indumentària habitual és samarreta groga i pantalons del mateix color, tot i que fins el 2004 eren de color blau L’equip ha disputat la major part de les competicions en la segona divisió La temporada 1998-99 pujà per primer cop a primera divisió, però tornà a segona en la temporada següent L’any 2000, hi aconseguí d’ascendir novament Les darreres temporades, de mans del president…

El primer partit de futbol que jugà un equip femení del FC Barcelona fou el dia de Nadal del 1970, amb motiu d’un festival benèfic El partit, impulsat per Inma Cabecerán, enfrontà al Camp Nou les jugadores blaugrana entrenades per Antoni Ramallets —que hagueren de jugar amb el nom de  Selecció Ciutat de Barcelona i sense els colors del club en l’uniforme perquè l’equip no estava reconegut oficialment pel Club— amb la UE Centelles El febrer del 1971 la Selecció Ciutat de Barcelona canvià el nom pel de Penya Femenina Barcelonista , que rebé suport material i econòmic del FC Barcelona, encara…