Resultats de la cerca

Es formà en les categories inferiors del Futbol Club Barcelona , en les quals jugà del 1997 al 2003, que passà a formar part del primer equip del club anglès Arsenal Fou el jugador més jove a debutar en l’equip londinenc, i en les vuit temporades que hi jugà esdevingué un dels eixos de l’equip entrenat per Arsène Wegner, el qual l’any 2008 el nomenà capità Tot i que no aconseguí cap títol de lliga, amb l’Arsenal guanyà una Supercopa Community Shield el 2004 i una Copa d’Anglaterra FA Cup el 2005 El 2006 disputà la final de la Lliga de Campions davant del FC Barcelona, que perdé L’agost del…

Jugà al Múrcia, el Prat, el Júpiter i el Santboià i obtingué el títol d’entrenador El 1997 optà a la presidència del Futbol Club Barcelona Presidí el Santboià 2001-09 i la Federació Catalana de Futbol 2009-10

La temporada 2005-06 fitxà pel Futbol Club Barcelona procedent del Feyenoord i guanyà la Lliga de Campions, la Lliga i la Supercopa d’Espanya Dies després de repetir títol en aquesta darrera competició, fitxà pel Bayern de Munic 2006-10 Amb el Barça disputà 50 partits i marcà 4 gols Fou setanta vegades internacional, feu 10 gols i participà en dues Copes del Món 2006, 2010 –d’aquesta darrera en fou subcampió – i en dues Eurocopes 2008, 2012

Començà jugant d’interior i després ho feu de defensa Fitxà pel Centre d’Esports Sabadell 1932-35, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1934 i ascendí a segona divisió després d’assolir el títol de tercera Posteriorment passà a l’Esport Club Granollers 1935-37, 1940-41, amb el qual es proclamà campió de Catalunya de primera categoria B 1936, el Badalona 1939-40, el Sabadell 1941-44 i el Martinenc 1944-46 Jugà dues vegades amb la selecció catalana i marcà un gol

Jugador del Futbol Club Barcelona amateur , es retirà per culpa d’una lesió i el 1958 obtingué el títol d’entrenador La temporada 1958-59 entrà al cos tècnic del Barça i dirigí l’equip infantil fins el 1977, quan passà a ser coordinador del futbol de base amb Joan Martínez Vilaseca Destacà com a descobridor de talents Considerat l’ànima de la Masia, antiga residència dels joves jugadors barcelonistes, la nova residència, inaugurada el 2011 a Sant Joan Despí, porta el seu nom

Fitxà pel Futbol Club Barcelona al principi del 2008, procedent del Celta de Vigo, on havia guanyat el Trofeu Zamora 2006 Habitual suplent de Víctor Valdés, fou titular en la competició de Copa del Rei, en què aconseguí el títol en dues ocasions 2009, 2012 Amb el Barça aconseguí també quatre títols de Lliga i Supercopa espanyola 2009, 2010, 2011, 2013 i dos Mundials de clubs, dues Lligues de Campions i dues Supercopes europees 2009, 2011 En finalitzar la temporada 2014 es retirà del futbol

Arribà a Barcelona l’any 1955, on fins el 1958 fou secretari tècnic de la Unió Esportiva de Sants Entrenà el Club Esportiu Europa 1958-59, el Centre d’Esports l’Hospitalet 1959-62, el Gimnàstic de Tarragona 1963, el Club de Futbol Reus 1964-65, el Terrassa CF 1966 i el CF Vilanova 1967-69 El 1969 obtingué el títol d’entrenador espanyol Entre el 1969 i el 1978 treballà al RCD Espanyol, primer com a entrenador i posteriorment com a secretari tècnic

De pares antillans, debutà el 1993 en primera divisió al Mònaco, equip del qual formà part fins el 1998, i jugà amb l’equip que guanyà la Lliga i la Supercopa de França l’any 1997 Després d’un breu pas per la Juventus els anys 1998-99, el 1999 fitxà per l’Arsenal, amb el qual assolí el títol de Lliga de la primera divisió anglesa el 2002 i el 2004 màxim golejador, i també en les temporades 2004-05 i 2005-06, la Copa 2002, 2003, 2005 i la Supercopa 2002, 2004 L’estiu del 2007 fitxà pel FC Barcelona , equip amb el qual el 2009 guanyà el títol de la Lliga espanyola, la Lliga de Campions i la…

Jugador en la posició de migcampista, es formà en les categories inferiors de la UD Oliva A 22 anys fitxà pel segon equip del Vila-real CF que, sense haver debutat amb el primer equip, el traspassà a l’Elx el 2008, de segona divisió A La temporada 2009-10 tornà al Vila-real, en què jugà 22 partits al primer equip A l’estiu del 2010 firmà per l’Olimpiakós del Pireu Atenes, equip amb què, amb 29 partits disputats i 12 gols, tingué un paper decisiu per a la consecució del títol de lliga grega de la temporada 2010-11

Disputà 35 partits amb el Barcelona entre el 1915 i el 1920 i marcà 12 gols Guanyà una Copa 1920 i tres Campionats de Catalunya 1916, 1919, 1920 Protagonitzà un gran escàndol, la temporada 1916-17, en falsificar els seus papers i inscriure’s a la federació com a espanyol, quan no era permès alinear jugadors estrangers El FC Espanya impugnà aleshores el partit del Campionat de Catalunya que havia perdut enfront del Barcelona La federació li donà la raó i feu repetir tots els partits del Barça, però aquest no ho acceptà i el títol fou per a l’Espanya