Resultats de la cerca

Presidí el Club Gimnàstic de Tarragona en dues etapes 1911-15, 1929-30

Era un destacat soci del RCD Espanyol quan aquest club suspengué les activitats al final del 1905 Aleshores es vinculà a l’X Sporting Club Accedí al càrrec de president de l’Associació Catalana de Clubs de Football al final del 1906, quan el futbol català passava per una important crisi Dissolgué l’associació al cap de poc i donà pas a la Federació Catalana de Clubs de Futbol, que dirigí fins el 1908 Dimití arran d’una polèmica en què se l’acusava d’afavorir l’X Sporting Club Participà en la redacció de l’Estatut de la Mancomunitat de Catalunya

Jugà al Múrcia, el Prat, el Júpiter i el Santboià i obtingué el títol d’entrenador El 1997 optà a la presidència del Futbol Club Barcelona Presidí el Santboià 2001-09 i la Federació Catalana de Futbol 2009-10

Fou president de la Unió Esportiva Lleida 1977-79, quan l’equip militava a segona divisió B Durant el seu mandat donà un gran impuls al club catalanitzà el seu nom 1978, feu remodelar la tribuna coberta i construir vestidors nous, oficines i el gimnàs del Camp d’Esports, i projectà una ciutat esportiva que, amb la seva mort sobtada en ple exercici del càrrec, no pogué veure realitzada També creà un torneig anual entre equips modestos que porta el seu nom

Presidí el Futbol Club Barcelona en tres etapes 1916-17, 1920-21 i 1930-31, en la primera de les quals es produí el famós ‘‘cas Garchitorena’’ i, en la segona, s’inicià el projecte del camp de les Corts El període 1916-18 també presidí la Federació Catalana de Futbol Formà part de la Ponència d’Educació Física 1922-24 Impulsà diferents esdeveniments esportius que se celebraren a Barcelona, com l’Exposició Internacional d’Automòbils Morí en accident de trànsit juntament amb la seva esposa i la seva filla

El 2009 entrà a la junta directiva de la Federació Catalana de Futbol com a vicepresident primer El 29 de desembre de 2010 encapçalà una dimissió en massa de directius per forçar unes noves eleccions, que se celebraren el 26 de març de 2011 En resultà elegit president enfront de Jaume Llauradó El juliol del 2016 fou reelegit en el càrrec Durant els seus primers anys de mandat cal destacar l’elecció de Gerard López com a seleccionador català en substitució de Johan Cruyff, l’octubre del 2013 Dimití el càrrec de president el juliol del 2018 per ocupar el càrrec de vicepresident primer en la…

El 1962 entrà a la directiva del RCD Espanyol com a vicepresident i al final d’aquell any accedí a la presidència arran de la dimissió de Cesáreo Castilla L’Espanyol estava a segona divisió per primer cop en la seva història i recuperà la categoria aquella mateixa temporada 1962-63 Ocupà el càrrec fins el 27 de juliol de 1967, en què fou rellevat per Joan Vilà Reyes Durant el seu mandat es fitxà Kubala i Di Stefano El 1969, arran del segon descens a segona, tornà a la presidència encapçalant una junta gestora i novament l’Espanyol ascendí a primera en una temporada 1969-70 El 15 juliol de…

Fou el primer president del Centre d’Esports Sabadell una vegada el club disposà de l’acta fundacional el 5 de juny de 1906 Ocupà el càrrec des del 1906 fins al 1910 Dins el seu mandat el club comprà uns terrenys a la Creu Alta, on es construí el que fou un dels millors camps de Catalunya de l’època També fou vicepresident primer de la Federació Catalana de Futbol 1906

Conegut com el Gran Otto per la seva corpulència, fou president del FC Barcelona des del 14 d’octubre de 1909 fins al 17 de setembre de 1910 Substituí Joan Gamper en el càrrec i després tornà a deixar la presidència al fundador del club Durant el seu mandat el Barça guanyà la primera Copa d’Espanya de la seva història, el Campionat de Catalunya i la Copa Pirineus També formà part del Collegi d’Àrbitres i fou vocal de la directiva encapçalada per Gamper entre el 17 de setembre de 1910 i el 7 d’octubre de 1911

Integrà durant molts anys la junta directiva de la Federació Catalana de Futbol, que presidí de forma interina en dues ocasions, el 1947 i el 1957 Gairebé sempre ocupà el càrrec de tresorer, com a la delegació catalana de la Mutualitat de Futbolistes Rebé la placa al mèrit federatiu la temporada 1951-52 i la medalla de Forjadors de la història esportiva de Catalunya 1987