Resultats de la cerca
Es mostren 7213 resultats
Santa Sofia

Vista exterior de Santa Sofia, una de les construccions més importants de l’imperi Bizantí
© Fototeca.cat-Corel
Església
Mesquita
Museu
Museologia
Antiga església ortodoxa d’Istanbul convertida en mesquita.
Bastida per Constantí, fou destruïda per un incendi, arran d’una revolta suscitada per l’exili de Joan Crisòstom Reconstruïda per Teodosi II 415 i novament devastada per un incendi 532, hom n’ha retrobat vestigis Pocs dies després, Justinià emprengué la construcció d’un nou temple que, inaugurat el 537, és, pràcticament hom hi afegí contraforts a l’exterior, l’edifici actual Sota la guia dels arquitectes Antemi de Tralles i Isidor de Milet, hi treballaren uns 10000 obrers i hom anà a cercar materials a totes les terres de l’imperi, presos sovint a antics temples pagans La cúpula hagué d’ésser…
al Qarawiyyīn
La ciutat de Fes, seu de la famosa universitat Quaraouyine
© Corel Professional Photos
Mesquita
Mesquita de Fes, al Marroc.
Construïda el 862, fou ampliada en temps de Yūsuf ibn Tašfīn i, sota els benimerins, convertida, a més, en universitat, en la qual es formà ibn Haldūn
gem-
Química
Prefix emprat per a indicar dos grups funcionals sobre el mateix àtom de carboni.
xarxa geodèsica
Geografia
Geologia
Conjunt de punts d’una superfície geogràfica, els quals hom ha mesurat amb precisió mitjançant mètodes adequats (triangulació); aquests punts són escollits de tal manera, que constitueixen els vèrtexs d’una xarxa quadrangular.
Aquesta construcció serveix per a determinar la posició geodèsica de qualsevol punt de l’esmentada superfície Els punts que determinen els vèrtexs d’una xarxa geodèsica reben el nom de vèrtexs geodèsics de primer ordre , i han d’ésser determinats amb un error màxim d’1,26’, per la qual cosa calen com a mínim 48 mesures útils Els altres punts de la superfície, la posició dels quals és calculada a partir dels vèrtexs de primer ordre, reben el nom de vèrtexs de segon ordre, tercer ordre i quart ordre , segons la precisió de les mesures vèrtex geodèsic
viu | viva
Química
Dit dels colors intensos i purs, amb poca barreja de blanc o de negre.
fumarola
Geologia
Forat o escletxa de la superfície terrestre per on surt la fumarola.
zeolita
Química
Denominació genèrica de diversos aluminosilicats, tant naturals com sintètics, d’estructura tridimensional, la part aniònica dels quals pot ésser representada per la fórmula [(Al, Si)O2] n
.
Presenten, com a característica més important, xarxes obertes que determinen l’existència de cavitats en el si de l’estructura, la qual cosa permet el seu ús com a bescanviadors d’ions i, fonamentalment, com a adsorbents selectius d’una gran efectivitat Actualment hom coneix un gran nombre de zeolites sintètiques, les quals responen a fórmules del tipus M n x / n AlO 2 x SiO 2 y z H 2 O i constitueix un grup de materials d’una gran importància ecònomica Una de les més emprades és la fórmula Na 1 2 AlO 2 1 2 SiO 2 1 2 27 H 2 O que hom obté per cristallització d’un gel d’aluminosilicat…
tornassol
Química
Pólvores blaves, solubles en aigua, que hom obté per tractament amb amocíac de diversos líquens de la família de les roccel·làcies i de les lecanoràcies, i posterior fermentació.
El tornassol té la propietat d’adquirir una coloració vermella en pH àcid, fet pel qual és emprat com a indicador àcid-base amb un interval de viratge que va de pH 4,5 a 8,3 Hom sol emprar-lo tant en solució aquosa tintura de tornassol com impregnant un paper reactiu paper de tornassol
àcid p-toluensulfònic
Química
Cristalls incolors hidroscòpics, solubles en aigua, alcohol i èter, que es fonen a 105°C.
Hom l’obté per tractament del toluè amb àcid clorosulfònic, a baixa temperatura, i és emprat en la preparació de colorants i en síntesi orgànica, especialment com a catalitzador àcid
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina