Resultats de la cerca
Es mostren 5881 resultats
canal de Sant Jordi
Canal marí
Braç de mar entre Gal·les i Irlanda, i entre la mar d’Irlanda al N i l’oceà Atlàntic al S.
Té una amplada de 80 a 150 km
canal de Bristol
Canal marí
Golf de la Gran Bretanya, a l’oceà Atlàntic, entre el sud de Gal·les i el comtat de Devon, Anglaterra.
Té uns 128 km de llarg per 69 km d’ample a la banda occidental Conté nombroses badies badia de Carmarthen, badia de Swansea, badia de Bridgwater, badia de Barnstaple, i a l’extrem oriental s’obre l’estuari del Severn Té ports pesquers i de tràfic de primer ordre com són Bristol, Swansea i Cardiff
levitar
Física
Restar en suspensió a una certa distància d’una superfície de referència.
magnetisme
Física
Conjunt de fenòmens deguts a la força que es manifesta en els imants atraient el ferro.
xemeneia d’equilibri
Física
Pou o conducte que comunica una canalització amb un dipòsit d’aigua amb la superfície d’aquesta a l’aire lliure, de manera que, en absorbir els augments bruscs de pressió del líquid que hi circula, limita els cops d’ariet.
xarxa de difracció
Física
Superfície transparent (plana) o reflectora (plana o còncava) on són gravades un seguit d’estries (o traços), rectilínies, idèntiques, paral·leles i equidistants i que hom empra generalment com a sistema dispersor de radiació policromàtica.
Si la superfície és plana hom parla de xarxa plana i, si és còncava, de xarxa còncava Les estries poden ésser gravades sobre una superfície transparent plana xarxa transmissora , o sobre una superfície metàllica, plana o còncava xarxa reflectora , o bé poden ésser les franges d’una imatge hologràfica impressionada sobre un material sensible xarxa hologràfica Hom empra també la xarxa esglaonada , en què les estries formen un perfil de dent de serra En el cas d’una xarxa transmissora, si una ona plana incideix sobre la seva superfície amb un angle d’incidència i , hom pot considerar que la…
xarxa geodèsica
Geografia
Geologia
Conjunt de punts d’una superfície geogràfica, els quals hom ha mesurat amb precisió mitjançant mètodes adequats (triangulació); aquests punts són escollits de tal manera, que constitueixen els vèrtexs d’una xarxa quadrangular.
Aquesta construcció serveix per a determinar la posició geodèsica de qualsevol punt de l’esmentada superfície Els punts que determinen els vèrtexs d’una xarxa geodèsica reben el nom de vèrtexs geodèsics de primer ordre , i han d’ésser determinats amb un error màxim d’1,26’, per la qual cosa calen com a mínim 48 mesures útils Els altres punts de la superfície, la posició dels quals és calculada a partir dels vèrtexs de primer ordre, reben el nom de vèrtexs de segon ordre, tercer ordre i quart ordre , segons la precisió de les mesures vèrtex geodèsic
fumarola
Geologia
Forat o escletxa de la superfície terrestre per on surt la fumarola.