Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
badlands
Geomorfologia
Forma de relleu de les roques argiloses deguda a l’encaixament d’una xarxa de barrancs estrets, profunds i propers, separats per crestes més o menys agudes.
Es desenvolupen en zones de clima semiàrid o mediterrani de pluges intenses i sobtades, allà on el mantell vegetal és escàs En regions més humides, els badlands poden aparèixer a causa de la desaparició artificial de la vegetació erosió antròpica El mot prové de la regió de Bad Lands ‘terres dolentes’ de Dakota del Sud i de Nebraska EUA
pendent
Geomorfologia
Inclinació de la superfície d’un relleu: vessant, talús, tàlveg, etc.
Els pendents mitjans d’una regió són representats per una corba corba clinogràfica , en la qual poden aparèixer bruscs canvis de línia anomenats ruptures de pendent Hom parla de pendent d’equilibri quan aquest varia poc, en funció d’unes condicions climàtiques i erosives força estables Hi ha superació del pendent límit quan els materials llisquen o cauen a causa de la força de gravetat
maresma
Geomorfologia
Hidrografia
Terreny planer pantanós, localitzat al llarg del litoral, darrere una fletxa o qualsevol entrant costaner (golf, badia o estuari).
Les maresmes actuals s’originaren durant la transgressió flamenca, quan una bona part de les terres baixes litorals foren envaïdes per la mar Les formen sediments fins —llim i sorra en general— aportats per la mar o pels rius que sovint les travessen i dipositats en llocs d’aigües tranquilles En una primera fase de la seva evolució —no consolidada— la maresma pot aparèixer com un sector complex, on l’aigua marina o fluvial ocupa una bona part de la superfície meandres divagants, braços morts del riu, llacs i llacunes temporeres Gradualment, però, els sediments es consoliden —fase…
muntanya
Geomorfologia
Elevació natural del terreny.
Una muntanya es defineix pels conceptes de desnivell i d’altitud sobre el nivell marí Hom comprova fàcilment la diferència entre un relleu muntanyós i la regió planera que li serveix de base l’altitud depèn, però, d’una superfície general de referència, que no és altra que la del nivell de la mar Una muntanya pot tenir una altitud considerable i aparèixer a la vista com un relleu de pendent molt suau Per contra, muntanyes molt menys elevades poden tenir una aparença impressionant, deguda al desnivell existent entre aquella i els terrenys propers, molt més baixos i planers En principi una…
Geologia 2013
Geologia
Noves dades sobre l’interior de la Terra El grup d’investigació del CEA, dirigit per Agnès Dewaele, juntament amb investigadors del CNRS i del Sincrotró ESRF de França, va determinar que la temperatura del nucli intern de la Terra és d’uns 6000 °C, 1000 °C més del que s’havia determinat en un experiment els anys noranta El nucli de la Terra és format principalment per una esfera de ferro líquid que es troba a temperatures superiors als 4000 °C i a pressions de més d’1,3 milions d’atmosferes, mentre que al nucli intern de la Terra l’augment de la pressió i de la temperatura poden provocar que…
Geologia 2018
Geologia
L’aparició sobtada d’una gran fractura a l’Àfrica Fractura geològica a Kenya Al continent africà, a l'abril, va aparèixer una gran fractura que s'estén superficialment al llarg de diversos quilòmetres pel sud-oest de Kenya, que va travessar camps, va esquerdar carreteres i va foradar la reserva Masai Mara Aquest tall literal a la superfície de la Terra, d’uns 15 m de profunditat i 20 m d'amplada, es deu a l’existència d’una falla que indica que l’Àfrica està en procés de dividir-se en dues parts Tot i que aquest fet va comportar un gran seguiment mediàtic, cal dir que la fractura forma part d…
sòl

Dos perfils dels sòls del Montseny, amb els horitzons A i R (a l’esquerra) i A, B i C (a la dreta) i les profunditats respectives en cm
© Fototeca.cat
Geologia
Capa externa de l’escorça terrestre, originada per l’alteració de les roques sota la influència dels agents atmosfèrics i dels éssers vius.
És un cos natural complex i dinàmic en el temps i en l’espai, que sorgeix de la interacció de la biosfera, l’atmosfera i la hidrosfera amb la litosfera L’àmbit ocupat pel sòl és anomenat pedosfera El sòl no és estàtic, ans evoluciona amb el temps, i, bé que no és un ens viu, es forma gràcies a la vida i alhora n'és suport Les plantes troben en el sòl l’aliment, la ciència que estudia el sòl és la pedologia, i la unitat bàsica de descripció dels sòls és el perfil , successió d’horitzons que es fan visibles en practicar un tall vertical en el terreny fins a uns dos metres de profunditat, des…