Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
rizosfera
Botànica
Geologia
Volum de sòl en contacte directe amb les arrels d’una planta.
La rizosfera no és una regió ben definida ni homogènia És plena de microorganismes, com per exemple algues, bacteris, fongs i virus, i components de la microfauna, com amebes, artròpodes, flagellats i nematodes La planta aporta a la rizosfera entre 50 i 100 mg de matèria orgànica per cada gram d’arrel, i els microorganismes realitzen activitats metabòliques de les quals la planta es beneficia El conjunt d’interaccions que s’estableixen s’anomena efecte rizosfèric L’estimulació dels microorganismes de la rizosfera gràcies a l’efecte rizosfèric es quantifica per la raó entre el nombre de…
sisme
Geologia
Conjunt d’ones de xoc generades en un punt de l’interior de la Terra, anomenat focus o hipocentre, com a conseqüència d’una sobtada alliberació d’energia resultant de la relaxació d’un estat d’esforços produïda per un moviment brusc entre blocs rocallosos de l’escorça o del mantell.
Atesa la profunditat del focus, els sismes es divideixen en superficials els situats a menys de 70 km, intermedis entre 70 i 300 km i profunds entre 300 i 700 km El punt sobre la superfície de la terra que correspon a la vertical del focus rep el nom d’epicentre Les ones sísmiques són de natura elàstica i pertanyen fonamentalment a tres tipus, les P longitudinals, les S transversals i les L de superfície A les zones pròximes a l’epicentre, l’arribada d’aquestes ones dona lloc a sacsejades perceptibles del terra que constitueixen els terratrèmols Els sismes de focus més soms són els que causen…
carbó de pedra
carbó mineral Lignit
© Fototeca.cat
Geologia
Tecnologia
Química
Matèria mineral sòlida i combustible d’origen vegetal, color negre, pes específic 1,0-1,8 i duresa 0,5-2,5.
És composta de carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i altres components no volàtils argila, sílice, carbonats, òxids de ferro, etc que formen, després de la combustió del carbó, les cendres L’estudi dels carbons és considerat més aviat un capítol de la geologia aplicada que no de la mineralogia o petrologia clàssiques, car llur gènesi és clarament excepcional dins el temps i dins l’espai Només dos períodes geològics, en efecte, són rics en jaciments de carbó el que va del Carbonífer inferior al Permià i el que, iniciant-se en el Cretaci, continua en el Terciari D’altra banda, el 95%…
Museu Episcopal de Vic
Sala d’escultura gòtica de l'antiga seu del Museu Episcopal de Vic
© Fototeca.cat
Museu
Arqueologia
Museu de Vic, creat gràcies al bisbe Josep Morgades, que l’inaugurà el 1891, després d’agrupar els esforços del Cercle Literari (1877) i de l’Agrupació Arqueològica (1882), originats en l’Exposició Arqueològica del 1868.
Origen i evolució Aquesta institució cultural, la més antiga de la ciutat de Vic i una de les més interessants del país quant a les colleccions d’art romànic i gòtic, fou inaugurada el juliol de 1891 pel bisbe Josep Morgades, que aleshores regia la diòcesi vigatana Ara bé, l’aspiració de crear un museu partia de més de vint anys abans El 1867, amb motiu de l’Exposició Retrospectiva que es va fer a Barcelona, ja arrelà a Vic la idea d’organitzar una exposició semblant amb peces i objectes artístics i arqueològics que es trobaven a la mateixa ciutat i en altres llocs de l’entorn…
Arqueologia 2009
Arqueologia
Cada any, les excavacions arqueològiques forneixen un degotall difícilment quantificable de troballes d'envergadura i rellevància desigual A més a més, també hi ha peces antigues que són reexaminades Aquest any va estar marcat pel debat entorn del bust de la reina egípcia Nefertiti dinastia XVIII del Neues Museum de Berlín Segons Henri Stierlin, la peça fou realitzada el 1912 com a part d'un estudi sobre els pigments naturals emprats pels antics egipcis en les seves pintures Els responsables del museu, però, han adduït que el 1982 el bust fou sotmès a proves que van demostrar la seva…
arqueologia
Tomba de l’emperador Qin Shi Huangdi a Xi'an (221-206 aC) envoltada d’un exèrcit de soldats de terracota, el descobriment del qual, l’any 1974, constituí un dels més importants de tota la història de
© B. Llebaria
Arqueologia
Mètode per a elaborar història.
Utilitza com a documents qualsevol mena de vestigis materials que han deixat els homes llocs d’habitatge i d’enterrament, manifestacions artístiques, eines i instruments, deixalles de menjar, fortificacions i armes, restes de camps conreats, de camins, etc L’arqueòleg és, doncs, un historiador que no es basa, com és habitual, en documents escrits, o bé perquè no existien cas de la prehistòria o bé perquè són considerats insuficients, com passa a les èpoques de la història antiga A partir de l’edat mitjana, el mètode arqueològic té més poca aplicació i ja no és utilitzat per a la història…