Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
any del pontificat
Cronologia
Història
Any comptat a partir de l’elecció del papa.
Aquesta fórmula de datació fou introduïda al segle VIII pel papa Adrià I, i apareix a la cancelleria pontifícia amb els anys del consolat o de l’imperi fins al segle X Posteriorment, apareix conjuntament amb la Indicció i, a partir del 1445, amb l’any de l’Encarnació
sismita
Geologia
Estructura originada per liqüefacció, en sediments i sòls granulars, a causa de la sacsejada del terreny pel pas de les ones sísmiques..
Apareix en zones on hi ha hagut grans terratrèmols
culm
Geologia
Fàcies sedimentària caracteritzada per materials detrítics que presenten la ritmicitat pròpia dels corrents de turbidesa.
Hom els interpreta com a sediments dipositats als fons marins profunds, en diferents ambients —canyons, ventalls submarins— Apareix al continent europeu i a les illes Britàniques i la seva edat és la del Carbonífer inferior
anmoor
Geologia
Humus no torbós, compost sobretot d’excrements d’animals aquàtics, en el qual la matèria orgànica apareix mesclada íntimament amb material argilós.
Es forma en sòls impregnats d’aigua
llei de Walther
Geologia
Principi estratigràfic segons el qual, dins d’un cicle sedimentari, una successió de fàcies que es troba lateralment apareix també en vertical.
Aquest fet s’acompleix sempre que no hi hagi cap ruptura sedimentària major entre les fàcies considerades La llei de Walther és útil en la interpretació sedimentològica de les seqüències d’estrats produïdes per ambients sedimentaris progradants o retrogradants, com per exemple els deltes
terra fusca
Geologia
Sòl relicte que prové de la descarbonatació lenta d’una roca mare calcària.
La seva pedogènesi comprèn una primera fase interglacial, sota clima càlid i humit, durant la qual ocorre la descarbonatació del perfil i l’acumulació d’òxids de ferro hidratats, una segona fase glacial de crioturbació, en la qual l’argila apareix mesclada amb fragments de la calcària subjacent, i una tercera fase actual d’evolució vers el sòl bru càlcic amb mull , propi dels boscs caducifolis temperats
era hispànica
Cronologia
Era que comença l’any 38 aC, i sembla que té l’origen en un còmput local antic, que féu coincidir aquest any amb la pacificació de la península Ibèrica per August.
El seu ús es difongué a partir del segle V Tingué una durada variable als regnes peninsulars nord-occidentals fou abolida gradualment, el 1383 a Castella, i a Portugal el 1422 A Aragó es mantingué fins el 1350 concurrentment amb l’any de l’Encarnació A Catalunya l’era fou substituïda pels anys dels reis de França des de la reconquesta fins al segle IX només apareix en alguns documents solemnes posteriors com a element erudit al costat de l’any de l’Encarnació al segle X, l’era a Catalunya comença 39 anys aC L’era hispànica penetrà, bé que esporàdicament, fins a Occitània,…
font
Geologia
Indret on l’aigua subterrània brolla o surt a la superfície de la terra.
Les fonts s’originen quan el mantell impermeable aflora i deixa pas a l’aigua del mantell freàtic sobreposat Les fonts són considerades un factor molt favorable al poblament, car sovint, en els nivells d’aflorament, s’estableixen les edificacions humanes i els nuclis de població Des del punt de vista geobotànic, hom pot observar també, en aquests nivells, una gran abundància d’espècies higròfiles Hi ha diferents menes de fonts les fonts termals es caracteritzen per l’elevada temperatura de l’aigua les fonts minerals , o medicinals, duen una aigua rica en substàncies minerals, com és ara sosa…
mantell freàtic

Mantell freàtic (a) en un alqüifer lliure i (b) en un alqüifer captiu
© Fototeca.cat
Geologia
Mantell d’aigua subterrani que hi pot haver en les roques granulars o fisurades, ocupant tots els espais buits entre els grans de les roques o entre les escletxes.
A grans trets, té una forma homogènia, i té un moviment lent en direcció cap a la mar El mantell freàtic apareix a la superfície en els rius i les fonts En els aqüífers lliures , la superfície superior és anomenada nivell freàtic , i coincideix amb el nivell piezomètric , atès que és en condicions atmosfèriques normals En els aqüífers captius , on el mantell és limitat entre capes impermeables, el nivell freàtic no coincideix amb el piezomètric pel fet que no és en condicions atmosfèriques normals En aquests casos es donen els pous artesians, en què l’aigua surt a pressió Els…
punt calent
Geologia
Hipotètica zona de formació de magma, situada a la base del mantell, a partir de la qual la matèria fosa puja per una columna ascendent i apareix a la litosfera en forma de volcans.
Hom els suposa immòbils i, atès que les plaques oceàniques es desplacen, hom pot observar alineacions de volcans produïts per un únic punt calent p ex, a les Hawaii