Resultats de la cerca
Es mostren 218 resultats
Westfalià
Geologia
Estatge o sèrie del Carbonífer superior situat per sobre del Namurià i per sota de l’Estefanià.
L’estratotip es troba a la conca carbonífera de Westfàlia
Werfenià
Geologia
Antic estatge, únic, del Triàsic inferior, caigut en desús i substituït per l’Escitià.
L’estratotip és als gresos i les llicorelles de Werfen Salzburg, Àustria
Wenlockià
Geologia
Segona sèrie (i època) del Silurià superior, situat damunt el Llandoverià i sota el Ludlowià.
L’estratotip és a les calcàries i les llicorelles fossilíferes de Wenlock Shropshire, Anglaterra
Wealdià
Geologia
Terme emprat amb referència als sediments no marins d’una part del Cretaci inferior (Valanginià superior, Hauterivià i Barremià, aproximadament).
No pot ésser considerat com una unitat cronoestratigràfica, sinó com una fàcies amb referència cronoestratigràfica
Progeo
Geologia
Nom amb què és coneguda l’Associació Europea per a la Conservació del Patrimoni Geològic, organisme creat el 1991 amb el propòsit de promoure la protecció dels espais d’interès geològic i geologicopaisatgístic d’arreu d’Europa.
És una associació oberta a tots els interessats en la geoconservació El seu consell executiu inclou membres de gairebé tots els estats europeus Entre els seus objectius es troba el d’informar la societat de la importància del patrimoni geològic, organitzar i participar en tots els aspectes de la ciència, legislació, gestió i interpretació que siguin rellevants per a la geoconservació, i elaborar un catàleg d’espais d’especial interès geològic d’Europa integrable a les llistes del patrimoni mundial
Panafricà
Geologia
Cicle orogènic produït al final del Precambrià, fa entre uns 700 i 550 Ma, del qual es troben evidències al continent africà, a la península Aràbiga, a l’Amèrica del Sud i en parts de l’Índia i d’Austràlia.
De configuració complexa, amb diverses zones de collisió, subducció i moviment lateral, l’orogen Panafricà fou rellevant en la formació del continent de Gondwana
Riss
Geologia
Glaciació del Quaternari situada per sota del
Würmi per sobre del Mindel.
Retià
Geologia
Darrer estatge del Triàsic, situat damunt del Norià i sota de l’Hettangià.
L’estratotip és a les llicorelles i calcàries dels Alps Rètics
Rauracià
Geologia
Subestatge en desús del Lusitanià (Juràssic superior), per sota del Sequanià i per sobre de l’Argovià.
Quaternari
Representació d’un cavall del període del Quaternari a les coves de Las Caus, a França
© Corel Professional Photos
Geologia
Darrer sistema o període de l’escala cronoestratigràfica o geocronològica, per sobre del Terciari.
Ambdós formen l’era o eratema anomenada Cenozoic El Quaternari és caracteritzat per l’aparició de l’home i per l’alternança de temps freds que permeten la formació d’extensos recobriments de glaç glaciacions i de temps de clima més calent Les variacions climàtiques provoquen migracions i canvis faunístics importants Desapareixen en el Quaternari, entre altres, el megateri, el mamut i l’os de les cavernes La flora reflecteix fidelment els canvis climàtics Els dipòsits deguts a l’acció de les glaceres formen una part important dels materials quaternaris Entre els dipòsits continentals són també…