Resultats de la cerca
Es mostren 1504 resultats
tel·lúric | tel·lúrica
Geologia
Dit de les roques d’origen terrestre, per oposició a les extratel·lúriques, com és ara els uranòlits.
tel·lurià | tel·luriana
ascensió capil·lar
Geologia
Ascensió de l’aigua profunda d’un sòl, que es realitza en virtut de les forces físiques de capil·laritat, a través dels porus fins del sòl.
En els casos en què l’ascensió capillar ateny a la superfície, es produeix una pujada contínua d’aigua en substitució de la pèrduda per evaporació sòls exopercolatius Aquesta ascensió té importància en el procés de maduració dels sòls però, atesa la seva feble intensitat, no sol tenir la significació que hom li havia atribuït per a la nutrició de les plantes
sòl argilós
Geologia
Agronomia
Sòl amb una proporció d’argila superior al 30%.
Els sòls argilosos s’amaren fàcilment d’aigua per tal com són força impermeables en eixugar-se es clivellen, la qual cosa fa possible l’absorció de gasos amoníac, etc A causa de llur plasticitat —i duresa si són secs— fan de mal llaurar s’adhereixen als instruments de treball Llur fertilitat, però, és elevada Hom corregeix els sòls argilosos mitjançant l’addició de sorra la qual els fa més porosos, calç viva o escombraries per tal de disminuir la cohesió entre les partícules, matèria orgànica a fi de rebaixar la tenacitat del sól, o fent formiguers
estructura argilosa
Geologia
Estructura de les roques sedimentàries formades per dipòsits aquosos i elements molt petits i de variada composició mineralògica i química, com en les margues, etc.
arena asfàltica
Geologia
Arena impregnada d’hidrocarburs pesants i olis minerals que pot servir com a primera matèria per a obtenir combustibles ( llicorella bituminosa
).
aqüífug
Geologia
Dit de la roca o el terreny que no posseeix intersticis o porus suficients que permetin l’absorció o la circulació de l’aigua.
aqüiclude
Geologia
Formació geològica que és porosa i absorbeix l’aigua, però no permet un escolament prou ràpid d’aquesta per a alimentar pous o fonts.
apòfisi
Geologia
Ramificació d’un batòlit o d’un lacòlit.
Representa prolongaments en forma de filons o venes com unes llengües d’una massa intrusiva dins les roques encaixants