Resultats de la cerca
Es mostren 1504 resultats
Miocè
Geologia
Època (i sèrie) del Terciari superior, compresa entre l’Oligocè i el Pliocè.
S'inicià fa 24,6 milions d’anys i finalitzà fa uns 5,1 milions d’anys Com durant tot el Terciari, el clima en el Miocè s’anà refredant progressivament això no obstant, es mantingué més càlid que en l’Oligocè i el Pliocè El Miocè fou una època de grans esdeveniments faunístics En el Miocè inferior el contacte entre el continent africà i l’eurasiàtic afavorí l’intercanvi de fauna en ambdós sentits, mitjançant l’existència d’un corredor en el Pròxim Orient Entre els elements faunístics nouvinguts procedents d’Àfrica s’han trobat, en el registre fòssil peninsular, els primers…
Mindel
Geologia
Segona glaciació quaternària alpina, iniciada fa 500.000 anys i acabada cent mil anys després, que rep el nom del riu Mindel, afluent del Danubi.
En el seu transcurs tingué lloc una fase interstadial temperada La glaciació Mindel es correspon amb la glaciació americana de Kansas Durant aquesta glaciació la humanitat ja estava estesa per Àfrica i Europa D’uns 520000 anys és l’edat de les capes de Trinil, a Java, on hom trobà per primera vegada restes de Pithecanthropus erectus La mandíbula de Mauer a Alemanya, amb una antiguitat de 500000 anys, la caixa craniana d’Olduvai II a Tanzània i les mandíbules i els fragments de crani trobats a Ternifine Algèria i a la pedrera Thomas Marroc són exemples de pitecantrops que visqueren durant la…
Milazzià
Geologia
Divisió obsoleta del Quaternari, situat en el Plistocè.
Correspondria al gran interglacial Mindel-Riss
Messinià
Geologia
Segon estatge (i edat) del Miocè superior marí, situat damunt el Tortonià i sota el Pliocè inferior.
Hom ha proposat de substituir-lo pel terme Andalusià Caracteritzat per la dessecació de la Mediterrània, la qual cosa afavorí un intercanvi faunístic entre el continent africà i l’eurasiàtic
Mesozoic
Geologia
Segona era (o eratema) del Fanerozoic, compresa entre el Paleozoic i el Cenozoic.
Fou introduït per JPhillips És dividit en tres períodes Triàsic, Juràssic i Cretaci Hom el considera sinònim de Secundari o era secundària En el Triàsic inferior es produí una impotant radiació del grup dels rèptils els teràpsids i els arcosaures Els teràpsids, que ja presentaven alguns aspectes mamiferoides, donaren pas als mamífers a la fi del Triàsic Els arcosaures es diversificaren fins a donar tres branques molt especialitzades la dels cocodrils, que sobreviuen actualment, la dels pterosaures o rèptils voladors, i la dels dinosaures, dels quals sorgiren les aus actuals La…
Mesoprotozoic
Geologia
Unitat del Proterozoic amb categoria d’eratema.
És anomenat també Carelià
Mesogea
Geologia
Àrea de sedimentació marina que s’originà durant el Precambrià en fragmentar-se l’única àrea continental existent, anomenada Pangea, que va des dels Pirineus a Indonèsia, passant per l’Àsia central.
Aquesta fragmentació originà dos grans conjunts continentals, un de meridional, el continent de Gondwānā, i l’altre septentrional, el continent Laurasiàtic, entre els quals era situada la Mesogea Durant el Primari i el Secundari fou lloc de sedimentació, i a les seves vores es formaren plegaments de muntanyes
Malm
Geologia
Part superior del Juràssic, d’una edat compresa entre 163 i 144 milions d’anys, on predominen les calcàries de color clar, que de vegades arriben a ésser d’un gra molt fi (litogràfiques).
Sinònim de Juràssic superior i de Jura blanc, aquest nom, provinent d’unes pedreres angleses, fou utilitzat per Oppel per a designar, en la sèrie estratigràfica anglesa, el terç superior del Juràssic Se subdivideix de més antic a més modern en Oxfordià, Kimmeridgià i Portlandià
Maastrichtià
Geologia
Sisè i darrer estatge (i edat) del Cretaci superior, i també del Mesozoic, situat damunt el Campanià i sota el Danià.
L’estratotip és a Maastricht Limburg, Països Baixos