Resultats de la cerca
Es mostren 1504 resultats
Juràssic
Geologia
Segon sistema (i període) de l’era secundària o Mesozoic, situat damunt el Triàsic i sota el Cretaci.
El terme Juràssic fou començat a emprar per Avon Humboldt el 1795, bé que fou Lvon Buch que li donà el contingut actual És situat entre -213 i -144 milions d’anys Aquest període, eminentment transgressiu, en el qual la mar envaí en tres ocasions els continents, es caracteritza per la calma tectònica Durant el Juràssic l’Amèrica del Nord estigué unida a Euràsia, l’Amèrica del Sud completament aïllada, Austràlia restà unida a l’Antàrtida, i l’Àfrica i l’Índia també estigueren aïllades L’oceà Atlàntic era en plena expansió i la mar de Tetis formava un enorme geosinclinal, el qual s’emplenava…
anàlisi biològica
Geologia
Determinació dels éssers vius continguts en el sòl, des dels bacteris fins als cucs de terra, insectes, etc.
Permet d’estimar la fertilitat
sòls anàlegs
Geologia
Sòls que, tot i ésser diferents en llurs propietats, són capaços de sostenir aproximadament un mateix tipus de vegetació.
altura
Geologia
Altura determinada mitjançant els instruments d’anivellació.
Quan es tracta de muntanyes mitjanes i altes hom fa servir amb preferència el baròmetre
alternant
Geologia
Que és format per capes o estrats que es repeteixen una o diverses vegades.
alternança
Geologia
Acció i efecte d’alternar en una formació estratigràfica diverses capes que es repeteixen successivament.
El flysch n'és un exemple típic
alteració
Geologia
Transformació de les roques pròximes a la superfície, per l’acció d’agents exteriors, meteòrics (variacions tèrmiques, precipitacions, glaçades, etc.) i d’altres (fauna i flora, microorganismes, etc.), que prepara l’erosió pròpiament dita.
El mot és usat sovint per a designar les modificacions químiques, bé que, en rigor, l’alteració pot ésser tant d’ordre físic disgregació com d’ordre químic En el segon cas pot anar acompanyada de dissolució o esdevenir-se, en menor grau, mitjançant processos químics en estat sòlid L’alteració química depèn de factors interns dels minerals constituents de les roques estructura, estabilitat dels políedres de coordinació, abundància relativa de políedres inestables, etc i de factors externs clima, presència d’oxigen, de diòxid de carboni, d’àcids segregats pels bacteris, les arrels dels vegetals…
estil alpí
Geologia
Estil tectònic basat en mantells de corriment, encavalcaments i plegaments, als quals solen associar-se processos de metamorfisme regional i d’activitat magmàtica sinorogènica.
És característic dels orògens provinents dels ortogeosinclinals, i es contraposa a l’estil germànic, característic de les zones continentals cratogèniques