Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
dislocació
Geologia
Deformació produïda per les forces orogèniques i tectòniques (falles i plecs) que afecta les roques sedimentàries.
estructura tectònica
Geologia
Disposició i característiques generals de les masses rocoses d’una regió geològica causada pels processos de deformació.
cicle geològic
El cicle de les roques
© fototeca.cat
Geologia
Cicle constant de creació i destrucció experimentat per la Terra.
A la superfície terrestre, les roques són sotmeses a processos erosius que donen lloc a sediments, els quals, un cop soterrats per un altre procés anomenat litificació, es transformen en roques sedimentàries En determinats contexts geodinàmics per exemple, durant la formació d’una serralada, on poden donar-se unes certes condicions de pressió i temperatura les roques sedimentàries són sotmeses a una sèrie de transformacions, les quals donen lloc a les roques metamòrfiques Quan se supera un límit en la pressió i la temperatura es produeix la fusió de la roca anatèxia amb la formació d’un magma…
penetratiu | penetrativa
Geologia
Dit de la textura de deformació que afecta uniformement la totalitat d’una roca o conjunt de roques.
En l'esquistositat penetrativa, tots els minerals s’orienten parallelament als plans d’esquistositat
transtensió
Geologia
Tipus de deformació consistent en una combinació de cisalla simple transcorrent i extensió perpendicular a la zona de cisalla.
Pot donar-se a escala regional o a escala local, com per exemple en inflexions o zones de relleu amb falles i zones de cisalla La transtensió sol generar conques sedimentàries
transpressió
Geologia
Tipus de deformació consistent en una combinació de cisalla simple transcorrent i escurçament perpendicular a la zona de cisalla.
Pot donar-se a escala regional, com per exemple en zones de convergència obliqua de plaques, o a escala local, com ara en inflexions o zones de relleu amb falles i zones de cisalla
mantell de corriment
Mantell de corriment
© Fototeca.cat
Geologia
Cos rocós desplaçat al llarg d’un encavalcament
.
Fou als Alps on, a partir del 1880, hom abandonà les teories autoctonistes i començà a interpretar com a allòctones les grans unitats geològiques, desplaçades distàncies considerables des del seu lloc de deposició El desplaçament implicava encavalcaments i plecs tombats o ajaguts a gran escala hom denominà nappe , terme de significat lleugerament diferent a mantell de corriment, aquestes grans unitats En un mantell de corriment hi ha una làmina de roques poc deformades, en sentit normal, transportada al llarg d’un pla d’encavalcament Als Alps, les nappes són grans plecs tombats o ajaguts amb…
strain
Geologia
Deformació interna o distorsió que adquireixen les roques o altres materials com a resultat de l’aplicació d’un esforç.
És una variable tensorial
ombra de pressió
Geologia
Creixement mineral adjacent a un cristall rígid (porfiroblast o porfiroclast) sotmès a deformació, fusiforme en la direcció de la foliació.
Respon al fenomen de pressió-dissolució, de manera que minerals com el quars es dissolen en zones d’esforç compressiu màxim i precipiten en zones d’esforç compressiu mínim adjacents al cristall rígid
escala sismològica de magnitud de moment
Geologia
Escala logarítmica que s’utilitza per a mesurar i comparar la magnitud dels terratrèmols i que es basa en la mesura de l’energia total que és alliberada en un sisme.
L’escala de magnitud de moment fou proposada el 1979 per Thomas C Hanks i Hiroo Kanamori com a successora de l’escala sismològica de Richter, perquè és més exacte a l’hora de mesurar grans sismes i no resta limitada per valors alts, com sí que passa amb la de Richter En aquesta escala logarítmica, cada unitat de magnitud correspon a un increment d’arrel quadrada de 1000, o bé, aproximadament, a 32 vegades l’energia alliberada És a dir que, un sisme de magnitud 8 és 32 vegades més gran que un de magnitud 7 1000 vegades més gran que un de magnitud 6 32000 vegades més gran que un de magnitud 5,…