Resultats de la cerca
Es mostren 1504 resultats
rexistàsia
Geologia
Fase activa de l’erosió sobre un terreny desproveït de cobertura vegetal.
Les raons que faciliten aquesta activitat erosiva, i ensems l’evacuació dels sòls i residus acumulats anteriorment, poden ésser d’origen climàtic, tectònic o antròpic En realitat representa la ruptura d’un equilibri anterior —la biostàsia — en què el mantell vegetal permetia l’alteració i acumulació in situ dels materials i tenia, en certa manera, una funció protectora
rendzina
Geologia
Sòl de perfil AC, format sobre roca calcària.
L’horitzó és ric en humus, presenta fragments dispersos de calcària, és de color gris fosc o bru negrós, i té una estructura granelluda i compacta Les rendzines són sòls que retenen poca aigua, raó per la qual mantenen únicament una vegetació de prat sec o de brolla
regressió
Geologia
Retracció o contracció de l’àrea coberta pel mar amb relació a les terres emergides.
Aquest fenomen és causat per un aixecament de les àrees continentals epirogènesi o per un descens generalitzat del nivell del mar eustatisme o tots dos alhora També pot ésser produït, a nivell de mar constant, per una progradació o sedimentació molt activa, com la d’un delta Les grans glaciacions esdevingudes durant el Quaternari o Plistocè produïren regressions generalitzades eustàtiques per efecte de l’acumulació de grans masses de glaç sobre els continents Estratigràficament, una regressió roman enregistrada dins la sèrie estratigràfica per un canvi vertical ascendent de fàcies marines o…
rànker
Geologia
Sòl de perfil AC, format sobre roques silícies, amb l’horitzó superficial ben desenvolupat i ric en humus.
Els rànkers solen ésser sòls de muntanya humida N'hi ha de diversos tipus el rànker alpí , propi de l’alta muntanya i amb una vegetació de prat, el rànker criptopodzòlic , típic de carenes i amb una vegetació de landa o de prat sec, el rànker d’erosió , format en pendents i sobre roca dura i àcida, i amb una vegetació de bruguera o de coníferes, etc
pseudoglei
Geologia
Tipus de sòl compacte, llimós, àcid, amb humus generalment de tipus moder, i amb concrecions negroses de ferro i manganès, caracteritzat per la presència d’una capa freàtica temporal i per l’eixutesa estival.
progradació
Geologia
Creixement lateral d’un estrat o d’una formació sedimentària que tendeix a reblir una àrea més deprimida, fluvial, lacustre o marina; el creixement vertical, en canvi, és nul o gairebé nul.
L’exemple més patent de progradació és la dels deltes i dels cons de dejecció fluvials, bé que també s’observa a les costes i als cons submarins abissals S'oposa a retrogradació
prodelta
Geologia
Part permanentment submergida d’un delta emplaçada per sota del front deltaic i a més profunditat que la zona influïda per l’onatge.
El front deltaic se situa a la gola fluvial, al nivell de la mar, és sorrenc i té la progradació mar endins El prodelta, de pendent suau cap al fons de la conca, és format per fangs i argiles no gaire bioturbats i amb prou feines hi arriben les sorres del front deltaic S'hi dipositen també restes de plantes i molluscs
prisma d’acreció
Geologia
Superposició de làmines encavalcades davant d’una placa, segons la tectònica de plaques, per damunt d’una zona de subducció.