Resultats de la cerca

Les miques solen pertànyer a les espècies moscovita o lepidolita, i hi ha minerals accessoris com ara fluorita, turmalina i caolinita Els greisen tenen un aspecte granular i groller, de vegades setinat, a causa del seu contingut en mica blanca, i alguns d’ells presenten mineralitzacions productives d’estany i de tungstè

Dins l’àrea climàtica mediterrània, les roques granítiques poden alterar-se amb una relativa facilitat L’acció de les aigües carregades de gas carbònic converteix el feldespat en argila, la mica en productes ferruginosos i el quars en masses de sorra silícia El granit, en conseqüència, es comporta, en certes condicions climàtiques, com una roca de poca resistència Dins el paisatge morfològic constitueix els sectors deprimits i de pendent suau

El tipus més corrent de transformació és la que sofreixen diversos minerals com la mica i, en alguns casos, els piroxens i els amfíbols Consisteix en un seguit de processos d’hidratació amb substitució d’ions, que provoca canvis d’estructura, sobretot separació progressiva de les capes cristallines a mesura que l’aigua amb el seu efecte de falca les va penetrant D’això resulten diverses menes d’argiles, cada cop més alterades illítica, vermiculítica, montmorillonítica, que guanyen en poder d’intercanvi d’ions Un cas particular d’argilització és la caolinització que sofreixen els…

Les partícules que el formen són anguloses, amb un diàmetre inferior a 0,05 mm, de quars, feldespat, hornblenda i mica també conté argila Quasi tots els grans manquen de senyals de meteorització, o hi són molt dèbils Els dipòsits de loess són, generalment, d’un color groguenc, i els manca estratificació Es presenten en forma de mantell, d’un gruix variable a la Xina, on hi ha els dipòsits més importants, és corrent el gruix de 30 m, però hi ha llocs on arriba a 90 m als EUA, on el loess ocupa una gran part de les praderies, el gruix és d’1 a 30 m N'hi ha també dipòsits a l’Europa…

És composta de carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i altres components no volàtils argila, sílice, carbonats, òxids de ferro, etc que formen, després de la combustió del carbó, les cendres L’estudi dels carbons és considerat més aviat un capítol de la geologia aplicada que no de la mineralogia o petrologia clàssiques, car llur gènesi és clarament excepcional dins el temps i dins l’espai Només dos períodes geològics, en efecte, són rics en jaciments de carbó el que va del Carbonífer inferior al Permià i el que, iniciant-se en el Cretaci, continua en el Terciari D’altra banda, el 95%…

Descobertes sobre el nucli de la Terra Els geòlegs van descobrir dades noves sobre el nucli i el mantell terrestres, que proporcionen informació nova sobre els orígens de la formació de la Terra Entre les més destacades cal mencionar la datació més precisa de la formació del nucli intern, la capa més profunda de la Terra, formada per una massa esfèrica de ferro sòlid una mica més gran que Plutó envoltada per un nucli extern líquid La datació de quan es va formar és un tema de llarg debat científic amb estimacions que van d'abans dels 0,5 milions als 2 milions d'anys Un estudi,…