Resultats de la cerca

Militar de professió, es dedicà vocacionalment a la geologia Establert a Mallorca el 1936, s’especialitzà en paleontologia plistocènica de les Balears Fou cofundador de la Societat d’Història Natural de les Balears 1952, i membre de la Comisión Nacional de Geología i del Comité Scientifique des Milieux Insulaires 1964, integrat en la comissió internacional per a l’explotació científica de la Mediterrània Publicà una quarantena d’articles, molts dels quals en collaboració

Durant la “crisi de salinitat” o de dessecament del Messinià provocà el tancament de l’estret de Gibraltar, o el seu equivalent situat més al N Als Països Catalans afectà la franja costanera, els Pirineus i les Balears

A Catalunya es caracteritza per tres trams el Muschelkalk inferior M-1 calcareodolomític, de fàcies marina el Muschelkalk mitjà M-2 o tram roig intermediari, constituït per lutites, anhidrites, guixos i carnioles i el Muschelkalk superior M-3, novament calcareodolomític, margós i marí Cap a la serralada Ibèrica, els Pirineus i les Balears, hom hi distingeix un sol tram carbonàtic

Nebot de Bartomeu Darder i Pericàs A partir del 1950 emprengué l’estudi del Quaternari a Mallorca Els seus treballs motivaren que l’Associació Internacional per a l’Estudi del Quaternari inclogués Mallorca entre les excursions del seu cinquè congrés 1957 Es dedicà també a l’estudi de les aigües subterrànies Fou ajudant honorari de l’Institut Geològic Lucas Mallada i membre de la secció de les Balears de l’Institut Nacional de Geologia del CSIC Entre altres treballs, destaquen  Nota sobre los aluviones de Palma  1954,  Playas tirrenienses y dunas fósiles del litoral de Paguera y…

Es llicencià en ciències geològiques el 1969 per la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1972 Fou deixeble de Joan Rossell i Sanuy i M Àngels Marquès i Roca Amplià estudis a la Universitat de Montpeller durant els cursos 1969-71, sota la direcció de Maurice Mattauer, i a la Universitat Tècnica de Clausthal-Zellerfeld Alemanya, durant el curs 1972-73 Professor de la Universitat de Barcelona del 1973 ençà, actualment n'és catedràtic de geodinàmica Fou degà de la facultat de Geologia 1985-89 i vicerector d’aquesta universitat 1981-85, com també secretari i gestor del Programa Nacional…

Llicenciat en ciències naturals a Barcelona 1943, amplià estudis a les universitats de Lieja 1946-47 i Neuchâtel 1954 Efectuà els primers treballs sobre la vall de Tena, la Ribera de Biescas, la morfotectònica de les serres de Bellmunt, de Milany i de Puigsacalm, la presència cambriana a la vall de Ribes i la clotada d’erosió de Sant Vicenç de Castellet 1945-48 Es doctorà el 1952 amb una tesi sobre el Pirineu axial català Feu després un remarcable livret-guide sobre el Sistema Mediterrani Català per al Congrés d’Investigació sobre el Quaternari El 1957 inicià la dedicació a les Serralades…

La carbonització pot ésser duta a terme segons el procediment antic de la carbonera o segons tècniques més modernes forns continus o installacions de destillació seca que permeten d’aprofitar, a més, els gasos despresos És emprat en la indústria metallúrgica com a reductor —desplaçat actualment pel coc—, com a primera matèria per a l’obtenció de carbó activat, com a combustible lleuger, per a sintetitzar carbur càlcic, cianurs, sulfurs de carboni, etc, i en la fabricació d’elèctrodes, pólvora negra, materials pirotècnics i catalitzadors diversos L’ús del carbó vegetal és documentat ja al s…

Nebot de Josep Fontserè i Mestre , es llicencià en ciències fisicomatemàtiques el 1891 i es doctorà el 1894 Organitzà el Servei Horari que fixava l’hora oficial de la ciutat de Barcelona a partir del 1891 i en fou el cap durant seixanta-set anys aquesta hora oficial inicialment es determinava mitjançant la posició dels estels des de la cúpula de l’Acadèmia de Ciències Publicà diversos treballs sobre astronomia al butlletí de la Société Astronomique de France i a les memòries de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona El 1894 presentà un projecte d’observatori astronòmic al cim del Tibidabo…

L’observació directa té, en geologia, una gran importància el geòleg ha de destriar les causes i les modalitats dels canvis successius, estimar-ne les conseqüències i, particularment, reconstituir la història de la Terra El mètode de recerca, essencialment, no és experimental, sinó més aviat històric Al laboratori són estudiats alguns fenòmens geològics però cal situar-ne els resultats en la perspectiva geològica tenint en compte una multiplicitat d’interaccions i la llarga història de la Terra Una de les dificultats principals de l’experimentació geològica és la impossibilitat de simular el…

L’aparició sobtada d’una gran fractura a l’Àfrica Fractura geològica a Kenya Al continent africà, a l'abril, va aparèixer una gran fractura que s'estén superficialment al llarg de diversos quilòmetres pel sud-oest de Kenya, que va travessar camps, va esquerdar carreteres i va foradar la reserva Masai Mara Aquest tall literal a la superfície de la Terra, d’uns 15 m de profunditat i 20 m d'amplada, es deu a l’existència d’una falla que indica que l’Àfrica està en procés de dividir-se en dues parts Tot i que aquest fet va comportar un gran seguiment mediàtic, cal dir que la fractura forma part d…