Resultats de la cerca

Es basa en la mesura de l’amplitud dels moviments del sòl, que són enregistrats mitjançant sismògrafs La magnitud dels terratrèmols varia generalment, entre els valors 1 i 9 de l’escala, però també són possibles terratrèmols de magnitud superior a 9, i, fins i tot, els sismògrafs moderns poden enregistrar sismes de magnitud negativa, tan febles que els anys trenta no podien ésser enregistrats

L’escala de magnitud de moment fou proposada el 1979 per Thomas C Hanks i Hiroo Kanamori com a successora de l’escala sismològica de Richter, perquè és més exacte a l’hora de mesurar grans sismes i no resta limitada per valors alts, com sí que passa amb la de Richter En aquesta escala logarítmica, cada unitat de magnitud correspon a un increment d’arrel quadrada de 1000, o bé, aproximadament, a 32 vegades l’energia alliberada És a dir que, un sisme de magnitud 8 és 32 vegades més gran que un de magnitud 7 1000 vegades més gran que un de magnitud 6 32000…

Fou realitzat entre el 1972 i el 2003 per l’ Instituto Geológico y Minero de España , i cobreix el territori estatal amb 1130 fulls, que es publiquen acompanyats d’una memòria explicativa Per a la cartografia relativa a les Canàries, Eivissa, Formentera, Menorca, Ceuta i Melilla, l’escala utilitzada és 125000 El mapa representa la natura dels materials roques i sediments que apareixen a la superfície terrestre, la seva distribució espacial i les relacions geomètriques entre les diferents unitats cartogràfiques

La crenulació pot afectar roques prèviament indeformades que siguin finament laminades, com ara les pissarres o els esquists, o bé roques que ja presentaven un clivatge o una esquistositat produïts en una deformació anterior Si les superfícies axials dels plecs són suficientment properes i paralleles entre si, defineixen un tipus de foliacio anomenat clivatge de crenulació , amb alineacions de minerals, sovint disposats en capes alternades de diferent composició produïdes per la migració d’alguns components de la roca en el procés de deformació

Pot donar-se a escala regional o a escala local, com per exemple en inflexions o zones de relleu amb falles i zones de cisalla La transtensió sol generar conques sedimentàries

Pot donar-se a escala regional, com per exemple en zones de convergència obliqua de plaques, o a escala local, com ara en inflexions o zones de relleu amb falles i zones de cisalla

Excursionista, alpinista el 1932 escalà, amb Vilaret, la paret nord del Pedraforca i espeleòleg animador de la publicació “Sota Terra”, 1932-36, es llicencià en ciències naturals a Barcelona 1932, sota el mestratge de JMarcet i Riba, MSan Miguel de la Càmara, FPardillo i LSolé i Sabarís publicà, fins el 1939, una vintena de treballs sobre tectònica i morfologia dels Prepirineus i del Pirineu català i la hidrologia càrstica del Sistema Mediterrani En 1936-39 aixecà el primer mapa geològic d’Andorra a escala 150 000 En 1939-48 publicà uns quaranta treballs de tema català, coronats…

Ambdós formen l’era o eratema anomenada Cenozoic El Quaternari és caracteritzat per l’aparició de l’home i per l’alternança de temps freds que permeten la formació d’extensos recobriments de glaç glaciacions i de temps de clima més calent Les variacions climàtiques provoquen migracions i canvis faunístics importants Desapareixen en el Quaternari, entre altres, el megateri, el mamut i l’os de les cavernes La flora reflecteix fidelment els canvis climàtics Els dipòsits deguts a l’acció de les glaceres formen una part important dels materials quaternaris Entre els dipòsits continentals són també…

Estudià geologia a la Universitat de Leiden, on es llicencià el 1947, i es doctorà el 1950 en les especialitats de petrologia i paleontologia Sota la direcció de LU de Sitter realitzà una tesi doctoral sobre la geologia del massís de Saint-Barthélemy al Pirineu francès, presentada a la Universitat de Leiden el 1954 Fou professor a les universitats holandeses de Leiden 1970-79 i Utrecht 1979-88 Destaca la seva contribució al coneixement de la geologia de l’hercinià dels Pirineus, continuació dels treballs iniciats per LU de Sitter i que se centrà en l’estudi dels terrenys metamòrfics Dels seus…

Hom les dibuixa a escala i hi indica els diferents estrats ordenadament, amb llur edat, les característiques litològiques, el gruix i els fòssils