Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Quaternari
Representació d’un cavall del període del Quaternari a les coves de Las Caus, a França
© Corel Professional Photos
Geologia
Darrer sistema o període de l’escala cronoestratigràfica o geocronològica, per sobre del Terciari.
Ambdós formen l’era o eratema anomenada Cenozoic El Quaternari és caracteritzat per l’aparició de l’home i per l’alternança de temps freds que permeten la formació d’extensos recobriments de glaç glaciacions i de temps de clima més calent Les variacions climàtiques provoquen migracions i canvis faunístics importants Desapareixen en el Quaternari, entre altres, el megateri, el mamut i l’os de les cavernes La flora reflecteix fidelment els canvis climàtics Els dipòsits deguts a l’acció de les glaceres formen una part important dels materials quaternaris Entre els dipòsits…
Berriasià
Geologia
Primer estatge (i edat) del Cretaci inferior, situat per damunt del Portlandià, del Juràssic i sota del Valanginià.
Estratotip a Berriàs Ardescha, França
Coniacià
Geologia
Tercer estatge del Cretaci superior, situat damunt el Turonià i sota el Santonià.
L’estratotip és a Cognac Charente, França
Turonià
Geologia
Segon estatge (i edat) del Cretaci superior, situat damunt el Cenomanià i sota el Coniacià.
L’estratotip és a Tours Turena, França
Santonià
Geologia
Quart estatge del Cretaci superior, situat damunt el Coniacià i sota el Campanià.
L’estratotip és a les calcàries de Saintes França
Givetià
Geologia
Segon estatge (i edat) del Devonià mitjà, situat sobre el Convinià i sota el Frasnià.
La localitat tipus és a Givet les Ardenes, França
Toarcià
Geologia
Últim estatge de la part inferior del sistema juràssic, situat per sobre del Pliensbaquià i per sota de l’Aalenià.
En constitueixen l’estratotip les calcàries margoses de Thouars França
Albià
Geologia
Sisè i darrer estatge del Cretaci inferior, situat damunt l’Aptià i sota el Cenomanià.
L’estratotip és a Dienville, departament de l’Aube França
Ludià
Geologia
Part superior de l’Eocè superior de la conca de París.
El nom deriva de les fàcies salabroses de Ludes, al Marne França